Home ISTÒRIA L’EVOLUCION DE L’IMATGE D’UN MONARCA
L’EVOLUCION DE L’IMATGE D’UN MONARCA
0

L’EVOLUCION DE L’IMATGE D’UN MONARCA

0

París. Vint-e-un de genièr de 1793. Loís August XVI de Borbon recor lo sieu darrièr trajècte fins a la “Place de la Révolution”. Un trajècte cuert mas sufisent per remembrar los eveniments mai significatius del sieu reinatge. Cossí podiá aver acabada aital una de las monarquias mai poderosas d’Euròpa?

Nascut a Versalhas l’an 1754, simbòl de la monarquia absolutista e del poder del linhatge dels Borbons, venguèt l’eretièr de Loís XV, lo sieu pepin, amb solament vint ans, après la mòrt del sieu paire Loís e del sieu fraire grand. Loís considerava qu’èra encara tròp jove per ocupar lo tròn francés. Inicialament, los franceses aimèron lo sieu nòu jove monarca, mas lo creissent endeutament e de divèrses escandals prejudicièron la siá imatge.

Loís, foguèt vertadièrament un dels monarcas franceses mai preparats.

Malgrat l’idèa mantenuda per qualques sectors de la Cort sus una cèrta incapacitat de Loís, foguèt vertadièrament un dels monarcas franceses mai preparats. E mantenguèt un grand interès en lo progrès de França e en la mantenença de la siá posicion coma granda poténcia europèa. Tanben esculhiguèt de savis conselhièrs per prene de decisions importantas, coma Necker, mas qualqu’uns demissionèron per poder pas implementar las siás proposicions.

Apiegèt militarament e economicament la Revolucion Americana en contra de Granda Bretanha, del temps que refortilhava la marina francesa, mas amb de dobtes pr’amor que la siá consciéncia monarquica opinava qu’ajudava los colons nòrd-americans (unes vassalhs) a se rebellar contra lo sieu pròpri rei. Mas la volontat d’afeblir los angleses foguèt superior. La consequéncia evidenta per França foguèt un endeutament excessiu que l’isènda francesa podiá pas manténer.

Abitualament, totjorn s’es considerat qu’un dels motius de la pèrda de prestigi de la monarquia foguèt la reina Maria Antonieta. Coneguda coma “Madame Déficit”, per las siás anautitas despensas en de vestits, de jòias e de fèstas, o en lo bastiment d’un nòu palais per viure ela, “*le Petit Trianon”, o amb mensprètz coma l’”Autrichienne” per las siás originas austriacas, èra un simbòl del malbarat e d’una vida escandalosa per las rumors per las relacions amb los sieus amants e per las siás amistats amb de nòblas amb marrida reputacion coma la comtessa de Polignac. Refusada pel pòble, mas tanben per la noblesa, Maria Antonieta s’adaptèt jamai pas a la cort de Versalhas e rosiguèt amb aquel descredit al sieu marit.

Per aténher d’aumentar las intradas de las finanças reialas, Loís XVI e los sieus conselhièrs sometèron un cambiament fiscal, qu’afectava la noblesa, estament intocable que pagava pas d’impòstes. Las desparièras proposicions somesas foguèron refusadas per la noblesa, del temps qu’unas marridas culhitas avián redusit lo recobrament d’impòstes a tot lo reialme. Fin finala, Loís XVI convoquèt los Estats Generals, una institucion consultativa que fasiá mai d’un sègle e mièg que s’amassava pas, l’an 1789.

L’arribada de la revolucion

Los eveniments se precipitèron. Davant l’inutilitat de las deliberacions dels Estats Generals e la negativa d’introdusir de cambiaments de la part de la noblesa e lo clergat (quin cambiament que siá prejudiciariá las siás exempcions fiscalas), lo Tresen Estat (lo pòble, mas basicament la borgesiá, amb desir d’assumir de poder), proclamèt un nòu organ legislatiu amb lo nom d’Assemblada Nacionala, amb l’objectiu d’eliminar las prerrogativas feudalas e acabar amb l’Ancian Regim, en creant las bases d’una monarquia parlamentària. Se preteniá pas en absolut acabar amb l’institucion monarquica, mas evolucionar cap a un sistèma parlamentari.

Loís XVI s’avisèt pas dels cambiaments que reclamava la borgesiá, dels cambiaments que defendián las òbras dels Illustrats, malgrat qu’èra pas tan reaccionari cossí d’autres monarcas anteriors o contemporanèus europèus, mas volguèt tanpauc utilizar la fòrça militara per calmar la revòlta.

Una marcha dempuèi París fins a Versalhas al mes d’Octòbre obliguèt la familha reiala a se transportar a la capitala e abandonar lo palais simbòl del poder absolutista. A la siá nòva residéncia, al “Palais des Tulleries”, Loís XVI acceptèt qualques mesuras que demorèron configuradas l’an seguent en una sòrta de pacte nomenat “federacion”, que preteniá repartir lo poder entre la monarquia e l’assemblada nacionala.

Lo sieu entorn mai prèp soniava amb lo retorn a la monarquia tradicionala e absolutista, e la consequéncia foguèt la fugida lo mes de Junh de 1791 per ensajar se jónher amb las fòrças contràrias a la Revolucion que i aviá a l’exteriora e a una possibla ajuda austriaca (l’emperaire austricn Leopold II èra lo sieu conhat), mas a la vila de Varennes, gaireben a la frontièra, foguèt descobèrta la familha reiala e retornada a París, mas ara amb la pèrda de tota la confidança e l’imatge positiva qu’el meteis monarca manteniá encara. Vertadièrament, la familha reiala comencèt a viure una estada d’empresonament domiciliari.

A la vila de Varennes, gaireben a la frontièra, foguèt descobèrta la familha reiala e retornada a París, mas ara amb la pèrda de tota la confidança.

La posicion de fòrça monarquias europèas contra los principis de la Revolucion e los atacs militars de qualques d’aqueles reialmes, provoquèt que los franceses suspectèsson que Loís XVI conspirava contra la meteissa Revolucion amb l’objectiu de restablir la monarquia absolutista. Pendent la revòlta del mes d’Agost de 1792, los revolucionaris mai extremistas ataquèron lo ”Palais des Tulleries” e la posicion dels Borbons venguèt insostenible. Loís XVI perdèt las siás competéncias coma monarca e un mes après, se proclamèt la Republica Francesa.

La familha reiala foguèt empresonada a la Tor del Temple, en esperant la celebracion d’un jutjament. Fin finala, lo jutjament de Loís XVI se celebrèt pendent lo mes de Decembre, jol govèrn de la Convencion Nacionala que substituissiá l’Assemblada Nacionala, amb una sèria d’acusacions que se basavan en l’assag d’aténher lo fracàs de la Revolucion e la conspiracion amb d’autras monarquias europèas per recuperar lo poder absolut.

E mai que los votants decidiguèron per una ampla majoritat la culpabilitat de Loís Capet (coma èra nomenat per esborrar la siá condicion anteriora de monarca) a mitat del mes de Genièr de 1793, la pena de mòrt ganhèt per paucs vòts. Fin finala, lo metal lusent de la guilhotina acabèt amb la vida d’un monarca, e creèt una polemica sus s’èra necessària la siá mòrt o benlèu amb la pèrda del tròn auriá sufit.

Pensam que Loís XVI foguèt un dels monarcas que sabèt pas s’adaptar als cambiaments que demandavan qualques sectors de la societat francesa, mas que foguèt a l’encòp rosigat pels eveniments e per l’extremisme de qualques sectors revolucionaris.

Un article de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.