Home PALEONTOLOGIA SE CLASSA UNA NÒVA ESPÈCIA DE PICHON TIRANOSAURE
SE CLASSA UNA NÒVA ESPÈCIA DE PICHON TIRANOSAURE

SE CLASSA UNA NÒVA ESPÈCIA DE PICHON TIRANOSAURE

0

Una nòva espècia de terapòde de la familha dels tiranosaurids foguèt, fin finala, classada mai de 20 annadas après sa descobèrta al Nòu Mexic. Es un tiranosaure pichonet e foguèt apelat per lo geològ Sterling Nesbitt Suskityrannus hazelae. Fasiá pas que 3 mètres de nautor.

Lo fossil d’aquesta nòva espècia de tiranosaurid foguèt descobèrta per Sterling Nesbill.

Segon lo cercaire qu’a descrich aquela nòva espècia de Tyrannosaurus rex, èra sonque un pauc mai grand que lo crani d’un tiranosaure entièr adulte. En mai d’aquò, pesava entre 20 e 40 quilos mentre que son cosin Tyrannosaurus rex fasiá pus de 9 tonas. La dièta de Suskityrannus auriá consistit en de pichonas predas, e l’epòca que demorava dins aquel airal d’America del Nòrd correspond a fa 90 milions d’ans, çò es prèp de 30 milions d’ans abans Tyrannosaurus rex.

Lo fossil d’aquesta nòva espècia de tiranosaurid foguèt descobèrta per Sterling Nesbill pendent una expedicion paleontologica al Nòu Mexic en 1998. E demorèt fins a l’an 2006 al Musèu d’Istòria Naturala d’Arizòna a Mesa, sens èsser classat. Fin finala, Sterling Nesbitt, que signèt un estudi publicat ara dins la revista numerica Nature

Ecology & Evolution, descriguèt e classèt scientificament lo fossil de Suskityrannus puèi que degun o aviá pas fach.

Segon Nesbitt, geològ del Collègi de Sciéncia Virginia Tech, “Suskityrannus ajuda a melhor comprene l’evolucion dels tiranosaures abans lor conquista de la planeta. Aperten a un tipe de dinosaure que viviá plan abans d’espècias iconicas coma Triceratops, Tirannosaurus Rex o Edmontosaurus, de la fin del Cretacèu, çò diguèt Nesbitt. En mai d’aquò, es un fossil que confirma la relacion entre los tiranosaurids que demorèron en America del Nòrd e China”.

Un dinosaure sens braces

E mai foguèsson descobèrts dos cranis de Suskityrannus (un en 1997 per Robert Deton e l’autre per Nesbitt en 1998) cap de braç foguèt pas trapat. Sonque una partida de las arpas de la man, que son plan pichonas. Es per aquò que Nesbitt pòt pas confirmar se los braces de Suskityrannus èran pichons o pas –los de Tirannosaurus ja o èran fòrça–.

Lo nom Suskityrannus hazelae ven d’un mot de la tribú indigèna nativa anericana zuni.

Aital, e pendent mai de 20 annadas, la còla paleontologica que descobriguèt Suskityrannus sabiá pas qu’aquel fossil èra una espècia nòva de tiranosaurid. “A l’epòca, sabiam pas qu’aquel terapòde èra un cosin de Tryrannosaurus. Pensàvem qu’èran de rèstas d’un dromeosaurid, çò confirmèt Nesbitt. Pendent los ans 1990, la familha de tiranosaurids èra pas encara estada descobèrta, e de dinosaures asiatics coma Dilong paradoxus èran pas encara estats classats coma de tiranosaurids”.

Lo fossil de Suskityrannus foguèt descobèrt prèp d’autres tres fossils de dinosaures mas tanben de peisses, de tartugas, de mamifèrs e de crocodils. Totun, foguèt pas estudiat amb prigondor scientificament per Nesbitt fins que lo geològ menèsse lo fossil a Nòva York, aprèp l’an 2006. Solament alavetz foguèron segurs qu’èran davant una nòva espècia de tiranosaurid.

Lo nom Suskityrannus hazelae ven d’un mot zuni, d’una tribu indigèna nativa americana de la region ont foguèt trapat lo fossil, e vòl dire coiòt, mas tanben de la paraula latina d’origina grèga tyrannus (tiran). En mai d’aquò, hazelae fa referéncia a Hazel Wolfe, que dirigiguèt fòrça expedicions dins l’airal. Per poder balhar aquel nom al nòu tiranosaurid, Nesbitt demandèt un autorizacion al Conselh Tribal Zuni, que respondèt que podián utilizar lo mot suski.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.