Home TECNOLOGIA PRÈP DE L’IVERNACION
PRÈP DE L’IVERNACION

PRÈP DE L’IVERNACION

0
Los animals qu’ivèrnan demenisson lo ritme cardiac e arriban a de temperaturas pus bassas.

La tecnologia de l’ivernacion, encara uèi, sembla mai sciéncia-ficcion qu’autra causa. Mas sèm mai prèp de l’aténher que non podèm pensar. Es una tecnica que poiriá ajudar los umans a dintrar en un estat d’inconsciéncia pendent long temps e que poiriá èsser utilizada, mai que mai, en de viatges espacials. La notícia arriba aprés l’estudi, pendent decadas, del tipe d’ivernacion que patisson qualcunas espècias animalas, mai que mai de mamifèrs e d’aucèls. “Pensi qu’es plan real i arribar, çò diguèt Katharine Grabek, biològa de l’entrepresa Fauna Bio, de Califòrnia. O podèm aténher lèu e seriá una tecnologia plan pròcha a l’ivernacion animala”.

Pr’amor qu’ivernar pòt semblar dormir, mas es pas aital. Los animals qu’ivèrnan demenisson lo ritme cardiac e arriban a de temperaturas pus bassas e ansin lo metabolisme de l’animal ven mai lent. Totun, realament dormon pas. Per poder aquò far los animals activan cèrts gèns que los umans avèm pas. Son de gèns que contraròtlan lo nivèl del sucre o lo greis e tanben cossí contunhar amb los muscles actius.

L’entrepresa de Grabek estudièt al long d’annadas aquel tipe de gèns e assaja ara cossí crear una dròga per poder provocar aquel estat. E puèi contrarotlar-lo. Aital, los umans poirián dintrar en un estat plan pròche a l’ivernacion animala mas sens arribar a de casudas dangierosas de la temperatura corporala. Aquò es un prètzfach que los umans deurián pas jamai d’assajar pr’amor qu’es plan dangierós. D’animals coma los esquirols pendent l’ivernacion daissan caire la siá temperatura corporala a de nivèls inferiors als 0ºC. Mas es un tipe d’ivernacion plan desparièra de la de l’ors, plan mai suava. Es aquesta lo tipe d’ivernacion que los scientifics assajan de recrear.

Los orses negres redusison lor metabolisme en fins a un 75% quora ivèrnan. Pasmens, la siá temperatura corporala, maugrat que mendre, es pas gaire desparièra de la de la vida vidanta: entre 37,7ºC e 38,3 ºC. Pendent l’ivernacion de l’ors negre, la temperatura de l’ors arriba sonque als 31 ºC. Los umans poirián aquò far sens arribar al dangièr amb sonque qualcunes grads mens de temperatura coporala. E los scientifics confirman que ja pòdon far dintrar un èsser uman en aquel estat pendent doas setmanas.

Un viatge espacial cuèrt

Totun, un viatge espacial de decadas poiriá pas utilizar aquela tecnica. La majoritat dels animals que patisson l’ivernacion se desvelhan aumens un còp pendent l’ivèrn. E gaireben totes sortisson de l’ivernacion passats qualcunes meses. Se pòt congelar un èsser uman e subreviure ? De granòtas articas pòdon aquò far. Es aquel lo camin ?

Ivernar pòt semblar dormir, mas es pas aital.

Congelar d’organs vius es plan dangierós, segon Shannon Tessier, criobiològa del’Escòla de Medecina de Boston. Aquò es aital pr’amor que los cristals de gèl trincan las cellulas. Las granòtas articas an un biais d’arrestar aquò. Mas los umans l’avèm pas. Totun, Tessier e d’autres scientifics desvolopèron una tecnologia que permet congelar d’organs sens cap trincament de cellulas. Aumens pendent 27 oras. Cal ara estudiar se aqueles òrgans pòdon aprés tornar a èsser utilizats per de malauts.

Per arrestar al 100% lo metabolisme, cal arrestar l’animacion corporala. Aquò seriá lo solet biais de far de viatges espacials que demorèssen qualcunas annadas (Mart). Amb una temperatura de -140ºC los teissits corporals venon vitrificats.

Es la tecnologia usada per congelar d’embrions umans. Mas banhar un uman en de nitrogèn liquid lo tuariá. Totes los cercaires confirman que sèm plan prèp d’i arribar mas que cal contunhar la recerca. Cal trapar una tecnologia per congelar d’umans dempuèi dins vèrs defòra e al còp de defòra vèrs dins al còp. Es pas aisit, E puèi poder recalfar tornarmai l’uman. Lo moment es prèp e quora serà descobèrt cossí o far los umans poiràn començar a explorar l’espaci amb de viatges de decadas, se cal.

La Redaccion

 

 

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.