Home DIVÈRSES LOS RINOCÈROS SUD-AFRICANS, SAUVATS AL DARRIÈR MOMENT
LOS RINOCÈROS SUD-AFRICANS, SAUVATS AL DARRIÈR MOMENT
0

LOS RINOCÈROS SUD-AFRICANS, SAUVATS AL DARRIÈR MOMENT

0

De segur que remembratz una bòira de rinocèros d’Africa del Sud qu’en mai d’ongan foguèt venduda pr’amor que lo sieu proprietàri, Johan Hume, podiá pas pus balhar de noiridura als mai de 2.000 rinocèros que i aviá dins la meteissa. I aviá una escasença que foguèsse comprada per qualcuna enterpresa privada, que podiá plan, aprés, aucir los rinocèros per son evòri. La paur de totes los amics dels animals es ara finida, pr’amor que la bòira foguèt comprada per una ONG animalista.

Platinum Rhino es lo nòm qu’aurà la bòira.

La bòira foguèt comprada per African Parks, una organizacion que protegís ja mai de 20 pargues de fauna al continent african. La sieuna compra foguèt confirmada la setmana passada: African Parks comprèt las 7.800 ectaras de la bòira de rinocèros sud-africana amb mai de 2.000 rinocèros blancs, çò es lo 15% de tota la populacion mondiala d’aquela espècia a la planeta. E o aviá fach per sauvar los rinocèros.

Una bòira especiala

Platinum Rhino es lo nòm qu’aurà la bòira dempuèi ara. Una bòira creada en 2009 per John Hume, aimant dels animals e dels rinocèros. De rinocèros que foguèron plan suenhats e que comencèron a se reproduir fins arribar a la chifra de mai de 2.000 especimèns. E lo proprietàri de la bòria, John Hume, confirmèt en 2023 que podiá pas pus noirir tants rinocèros.

Hume tanben confirmèt que l’elevatge de rinocèros èra un afar plan car e que podiá pas pus los noirir. Segon lo meteis Hume, la bòira auriá costat mai de 150 milions de dolars pendent totes aqueles ans. Quora la bòira foguèt venduda, i aviá lo dangièr real que qualcuna enterpresa “escura” poguèsse la comprar per aucir los animals. En mai d’aquò, los rinocèros podián èsser caçats de biais illegal dempuèi lo mes de mai de 2023, pr’amor que John Hume poguèt pas pus pagar la pichona armada que suenhava los rinocèros e lo risc d’èsser assassinats per de braconaires venguèt de mai en mai reala.  Urosament, aquel foguèt pas lo destin dels rinocèros, un prètzfach plan positiu per l’espècia.

Hume confirmèt que l’elevatge de rinocèros èra un afar plan.

Segon Peter Fearnhead, d’African Parks, “l’organizacion aviá una obligacion morala de trapar una solucion per totes aqueles mamifèrs, mai encara quand es una espècia que patís un grèu declin uèi lo jorn”. L’idèa originala èra pas comprar la bòira mas recebèt d’ajuda economica del govèrn sud-african e, fin finala, paguèt a John Hume çò demanat per sauvar los rinocèros.

De remembrar qu’Africa del Sud a uèi lo 80% de la populacion mondiala de rinocèros blancs, aperaquí 13.000 especiméns. Mas tanben es un país que patís fòrça lo braconatge, car i de mai en mai braconaires que caçan de rinocèros per son evòri pr’amor que i a de mens en mens elefants per caçar. Lo mercat tradicional chinés paga plan l’evòri de rinocèros.

Sonque en 2022 448 rinocèros foguèron aucits en aquel país, malgrat la lucha contra lo braconatge als pargues nacionals. Lo prètz de la quilograma d’evòri de corna de rinocèros uèi es de gaireben 60.000 dolars (un prètz pròche al de l’aur) e pr’amor de los problèmas de trapar de rinocèros en de territòri pas protegit, los braconaires atacan sovent los pargues privats. Totun, los rinocèros d’aquela bòira patiràn pas pr’açò.

Ara la tòca es reintroduire pauc a cha pauc aqueles rinocèros en d’autres airals tanben protegits. Segon la meteissa African Parks es un “projècte dels pus grands en tot Africa”. Pels nòus proprietàris de la bòira de rinocèros cal finir tanben amb l’elevatge d’espècias coma lo rinocèros. Aquò, dison, seriá un biais plan important de luchar contra lo braconatge. Cossí que siá, es una bona notícia per l’environament african e mondial.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.