Home GEOGRAFIA LAS LÒNAS DE MONTEBELLO
LAS LÒNAS DE MONTEBELLO
0

LAS LÒNAS DE MONTEBELLO

0

Cossí ditz lo son nom en espanhòl, las lònas del Pargue Nacional de Montebello (bèla montanha) es un dels luòcs mai bèls de la planeta e ont los aimants de la natura pòdon veire una tras que granda diversitat de fauna e flora. La region es plena de bòsque de pins e garrics e s’espandís al long de mai de 6 022 ectaras. Las sieunas lònas son plan estonantas amb plusors lònas d’aiga de color turquesa tras que bèlas.

Lo Pargue Nacional de Montebello foguèt creat en 1959 pel govèrn de Mexic per assajar de protegir las lònas e paluns de l’airal. Dins lo pargue tanben foguèt bastit un centre pels toristas. En 2003 foguèt classificat coma un luòc Ramsar per la Convencion Relativa a de Zònas Umidas d’Importància Internacionala car ailà i a tanben un grand nombre d’aucèls aqüatics.

Per ansin, lo Pargue Nacional de las Lònas de Montebello es dins la municipalitat d’Independència e La Triana, al sud de Mexic, plan pròche a la frontièra de Guatemala. La region es atanben plan coneguda coma los Nauts de Chiapas. Es sus una nautor de mai de 1 500 mètres sus la mar e en las desnivelacions es ont se formèron de lònas e de caunas amb d’aiga dins.

Un tresaur natural de vegetacion

Una de las màgers beutats de tot l’airal de Montebello son pas las lònas qu’òm i pòt trapar mas tanben la tras que granda diversitat de la vegetacion qu’ailà i demòra. De soslinhar los gigantasses bòsques de pins e garrics mas tanben d’autres arbres excepcionals coma los de la familha liquidambar, totes cobèrts per de plantas epifitas que crean de polits jardins naturals.

D’un autre costat, dins lo pargue tanben i a una granda diversitat de fauna: i a de grapauds e de granolhas, de salamandras e de tartugas e tanplan plusors espècias de sèrps. Los aucèls de la region tanben i demòran sovent, coma diferentas espècias de guits sauvatges, de colombs e tanben d’espècias singularas coma la la chachalaca. E cal pas desbrembar un dels aucèls mai polits del mond, lo quetzal.

Tanben pòt òm èsser urós a l’ora d’espepissar de grands mamifèrs coma lo cèrvi, l’armadillo, lo rainard de coa blanca, l’ors formiguièr, lo tlacuache. I a divèrsas espècias, pasmens, que son pus raras de veire pr’amor que son en dangièr d’extincion e grèvament menaçadas, coma lo puma o encara lo jaguar.

Òm pòt visitar lo pargue de Montebello per i caminar sens cap pressa, o encara viatjar amb caiac dins las divèrsas lònas e paluns que i a dins. Sus las riba òm pòt trobar d’un biais aisit de barcas fachas amb de boi : l’experiéncia es unica e plan semblanta a aquela que, benlèu, aguèron los primièrs explorators e abitants de la region. E tanben pòt òm logar una guida per conéisser melhor aquel Pargue Nacional de las Lònas de Montebello.

Un article d’Andrés López*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.