Home SCIÉNCIA LA VALOR NUMERICA DE DIEU
LA VALOR NUMERICA DE DIEU
0

LA VALOR NUMERICA DE DIEU

0

Per cambiar un pauc après mei sériosas descobertas vaqui una causa ben diférenta: CALCUL DE LA VALOR NUMERICA DE DIEU. De legir aquèu titol anetz pensar; – lo paure ! mai es tornat un pauc fadat. – maquarèu ! es mai que mai caluc, bessai tot alzameirisat ! QUE NANI ! Ai encara ma testa tota, mei neurones e mei sinapses an panca’ fan chi ; fau s’entornar dins lo passat.

Dins l’annada 2008 e la revista matematica TANGENTE Un numéro especiau titolat “mathématique et littérature”, paginas 72-73-74 era publicat : Calcul numérique de dieu per un cert Boris Vian. Bessai qu’avetz ausit son nom l’an passat estent que se fasié 50 annadas qu’era defunctat, lo paure, encara ben joine era nascut en 1920.

Boris Vian es un tipe extraordinari qu’extraordinari : ingenier de l’Escola Centrala, pintre, poete, escrivan, cantaire, musician de jazz amé sa trompeta que sonava “trompineta” de mai era patafisician (Oc !)

Ieu ai legit seis obras dau temps qu’eri estudiant a la Facultat dei scienças Sant Carles a Marselha e fau que vos digue que n’en sieu estat esbalausit de mon 100214en cabèu fins mon pichon arpion dau mieu ped senesta.

Fau legir :

– L’écume des jours

– Vercoquin et le plancton

– J’irai cracher sur vos tombes qu’a escrich sota l’escai-nom de Vernon Sullivan (autor american imaginari de romans policiers)

– L’arrache cœur

Dintre sei cansons, LE DESERTEUR, foarça coneiguda escricha contre la guerra d’Indochina e la debuta de la guerra d’Algeria que fuguet censurada sus leis ondas.

– o o O o o –

Bon ! ara vos vau donar quauqueis explicas a prepaus dau calcul que lo Boris e ieu avem realizat dins l’ensem dei nombres complexes onte se trobon dei carrats que son négatieus. Fau remontar luenh temps-passat, en 1545 Girolamo Cardano (Jérome Cardan) matematician italian avié trobat dei solucions exactas d’équacions dau segond dégrad amé dei racinas carradas de nombres négatieus,adonc se parlava de nombres imaginaris.

En 1777 Leonhart Euler matematician suissa a notat aqueles imaginaris sota la foarma :

– a + ib amé i^2 = -1 “i au carrat egau a mens un”.
– a es la partida réala b es la partida imaginaria.

Fau esperar encara 20 ans per que Carl Friedrich Gauss matematician germanic decida que lo nombre :

– a + ib siegue associat ai coordonadas (a,b) dins un plan.
– a estent l’abscissa b l’ordonada.

A cambiat lo nom per « nombres complexes » que despuei es sempre utilisat es en 1851que Bernhard RIEMANN n’en faguet un usatge corrent; un pauc d’istoria fa pas de mau dins lei cervelas !!!!

C A L C U L

Veni tot bèu just d’escriure “calcul” que lo Boris dins lo monde dei Satrapes ven a n’aqèu momenet de tornar centenari : oc es verai 100 ans !
– “BON ANNIVERSARI MON CAR BORIS E LONGA MAI”

Vaqui la sieuna ipotèsa :

– Dieu = Dieux – x = Deux + i – x = 2 + i – x
x estent la desconeiguda e i tau que i^2 = -1

Vaqui la mieuna ipotèsa

– Dieu es omnipotent valent a dire
– (Dieu)^n = Dieu quauque siegue n réau
– Basta (Dieu)^2 = Dieu (Dieu au carrat égau a Dieu)

D’onte l’equacion
– (2 + i – x)^2 = 2 + i – x
– es lo calcul de x que balhara la valor numérica de

Dieu = 2 + i – x

Coma siam dins l’ensem dei nombres complexes li aura una partida réala e una partida imaginaria après lo “i”. Quora li auria i^2 sara remplaçat per -1

Espéri qu’avetz tot ben seguit, zo es partit
[(2 – x) + i]^2 = (2 – x)^2 + 2i (2 – x) + i^2 = 4 – 4x + x^2 + 4i – 2ix + i^2

4 = 3+1 i^2 = -1 ven

[(2 – x) + i]^2 = 3 + 1- 4x + x^2 + 4i – 2ix – 1 = 3 – 4x + x^2 + 4i – 2ix

3 = 2 + 1

-4x = -3x – x

4i = 3i + i

tot aquo per arribar a

[(2 – x) + i]^2 = [(2 – x) + i] + x^2 – x (3 + 2i) + (3i + 1)

Coma (dieu)^2 = Dieu ven

x^2 – (3 + 2i)x + (3 + i) = 0 una équacion dau segond dégrad

dau tipe ax^2 + bx + c = 0

Son discriminant es ∆ = b^2 – 4ac
noti √∆ la racina carrada de ∆

lei solucions son donadas per x1 = (-b + √∆) / (2a) x2 = (-b – √∆) / (2a)
calcul dau discriminant

∆ = (3 + 2i)^2 – 4 (3i + 1) = 9 + 12i + 4i^2 -12i – 4
12i – 12i = 0 4i^2 = -4      4i^2 – 4 = -8 9 – 8 = 1
∆ = 1

Siegue √∆ = 1 o √∆ = -1

S O L U C I O N S

x1 = [(3 + 2i)+ 1] / 2 = 2 + i x2 = [(3 + 2i) – 1) / 2 = 1 + i
o
x3 = [(3 + 2i) – 1] / 2 = 1 + i x4 = [(3 + 2i) + 1] / 2 = 2 + 1

Adonc soncament 2 solucions

VALORS NUMERICAS DE DIEU

Dieu = 2 + i – x1 = 2 + i – (2 + i) = 0

Dieu = 2 + i – x2 = 2 + i – (1 + i) = 1

Vaqui l’extraordinaria responsa :

Dieu a 2 valors numéricas réalas “zéro” o “un”

Pas gès de Trinitat mai ren que una Dualitat

V é r i f i c a c i o n s

Aquelei valors son ben omnipotentas 0^n = 0 e 1^n = 1 per tot n réau. IEU LO MESCREISENT N’EN SIEU ESTAT ESTOMAGAT QU’ESTOMAGAT. E ai mandat un corrier en francès a LA FONDACTION BORIS VIAN. Ai agut una responsa lo 23 de junh de 2008. Questa cronica tant ben va estre mandada a questa Fondaction estent qu’es un omenagi au famos BORIS VIAN de “l’ordre de la grande gidouile du 12 palotin 80”. Fondaction Boris Vian, 6 Bis cité Veron, 75018 Paris. Ansi s’acaba la 30ena cronica de JOAN-CLAUDI BABOIS. Un pauc descorrenta mai perféchament-matématicament-vertadiérament-coérenta. Fau va faire !

Cronica Matematica de Joan-Glaudi Babois *  

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.