La cacatoà dels palmièrs australiana (Probosciger aterrimus), plan coneguda per las siás abilitats estonantas a l’ora de jogar lo tambor amb de brancas seriá uèi lo jorn una espècia gaireben a mand de s’escandilhar segon un nòu estudi fach sus la populacion d’aquela espècia e publicat al numeric Biological Conservation.
De soslinhar qu’aquelas cacatoàs son una de las espècias de cacatoàs mai grandas de la planeta tota pr’amor que pòdon arribar a pesar mai d’una quilograma (1,2 Kg) e far mai de 65 cm de longor. Tanben son nomenadas Cacatoàs de Cape York o encara Cacatoàs dels Grands Palmièrs. A mai d’Austràlia tanben n’i a en Nòva Guinèa e las Illas Aru, al Pacific. La sieuna votz tanben es una de la mai nautas de totas las espècias d’aquel genre d’aucèls.
Son plan celèbras pr’amor que dònan de còps amb de brancas d’arbre els palmièrs per se comunicar. E tot aquò per far arribar aquel son a mai de 100 mètres de distància. Malurosament ara l’Union Internacionala per la Conservacion de la Natura confirmèt que la sieuna situacion actuala es plan marrida al territòri australian pr’amor que la tasa de reproduccion de l’espècia es tras que bassa e lora abitat foguèt cambiat totalament aprés los darrièrs fuòcs que patiguèt aquel continent. A mai d’aquò, la desforestacion e l’extraccion minièra umana tanben ne serián la causa dirècta.
D’aucèls plan singulars
“Son d’aucèls que dònan de còps amb de brancas suls palmièrs per atraire l’atencion de las femèlas, çò diguèt Rob Heinhson, cercaire de l’Universitat Nacionala Australiana. Malurosament an una tassa de reproduccion tras que basa e ara l’estudi qu’avèm fach sus aquesta espècia demòstra que la siá populacion produsís pas pro per remplaçar los aucèls que mòron”.
Per ansin, e segon aqueste nòu estudi, la melhor situacion que se poiriá debanar sus aquela espècia seriá la sieuna extincion en 49 annadas. Benlèu la mitat d’aquel temps. Aquò es lo temps que necessita aquela espècia de cacatoà per viure pendent tres generacions. “Avèm estudiat las cacatoàs dels palmièrs pendent mai de 20 annadas e avèm usat l’informatica per agachar lor futur. E lo futur d’aquesta espècia es brica bon”.
La Redaccion
