Jèp de Montoya: “Eth gran miracle de cap ara nòsta lengua l’experimentam quan er Estatut la declarèc lengua oficiau en Catalonha”

ENTREVISTA EXCLUSIVA DAMB JÈP DE MONTOYA, PRESIDENT DER INSTITUT D’ESTUDIS ARANESI – ACADÈMIA ARANESA DERA LENGUA OCCITANA

Eth trabalh des dera sua creacion coma academia dera lengua occitana en 2002 ei estat enòrme. Era tòca ère arténher d’èster un referent lingüistic per çò que tòca ar occitan aranés ena Val d’Aran, a mès de tot Catalonha, pr’amor que tanben ne venguec lengua oficiau. Mès eth pialèr de publicacions d’aguesta acadèmia es darrères annades demòstre eth trabalh ben hèt, que demorarà, segur, com ua des produccions mès importantes der occitan des darrèrs tempsi. Sapiéncia n’a volut parlar damb eth sòn actuau president, Jèp de Montoya.

-Eth trabalh der anterior president, Sans Socasau, a estat extraordinari, coma podem definir aguesta naua etapa…

Eth trabalh deth president Sans Socasau a estat magnific, perque pendent eth periòde 2014 – 2022 qu’a estat ath deuant dera Acadèmia l’a estructurada e li a dat carta de naturalesa coma institucion. Tostemp li auram d’agraïr es ans de trabalh e de luta ath deuant dera Acadèmia e era consagracion dera sua vida ara nòsta lengua. Jusèp Loís Sans a estat e ei ua des pèces fondamentaus en mès naut reconeishement qu’a artenhut era nòsta lengua, sustot damb aqueth pas qualitatiu que siguec qu’en Estatut d’Autonomia de Catalonha de 2006, er aranés, era lengua occitana, siguesse oficiau entà tota Catalonha.

Eth miracle que hadie Catalonha en tot reconéisher coma pròpria ua lengua parlada o entenuda per 10.000 abitants en un contèxte de sèt milions e miei de persones ei quauquarren digne d’estudi a nivèu mondiau e constate era generositat deth pòble catalan e deth sòn govèrn cap ath pòble aranés e per extension occitan. Rarament se pòt trobar quauquarren de semblant enlòc.

 Ena epòca deth president Sans s’estructurèc era normativa der aranés e der occitan estandard: gramatica, conjugacion des verbs, vocabularis, diccionaris, nomenclator dera toponímia major, etc. Se metec en marcha era traduccion de granes òbres dera literatura universau creant era Colleccion Antòni Nogués, se creèc era Societat Filiau d’Istòria, Patrimòni e Identitat damb publicacions sus monografies istoriques, s’an publicat diferenti trabalhs de recèrca d’alumnes der Institut d’Aran qu’an a veir damb era Val e son hèti en aranés, etc.

Ei un enòrme trabalh eth que s’a hèt enquia ara, que dèishe ara Acadèmia damb ua gran quantitat de publicacions, e damb ua molt bona situacion estructurau e posicionament sociau entà contunhar trabalhant pera nòsta lengua.

Des d’aguesta basa, enes pròplèus ans calerà contunhar trabalhant de valent, entara consolidacion dera nòsta institucion ena societat coma autoritat dera lengua e enes projèctes que i a dubèrti en aguesti moments (còrpus textuau, toponímia menora, recuelh de literatura orau, Istòria d’Aran, Era Pireneido, diccionaris bilingües, etc.), e d’auti qu’anaràn sorgint, donques eth trabalh qu’ei contínu, en contacte damb es administracions e institucions que tanben trabalhen pera lengua e cultura.

-Ja auíetz estat president der IEA abans, l’auetz notat cambiat des d’alavetz ?

Er anterior Institut d’Estudis Aranesi ere un òrgan assessor e consultatiu deth Conselh Generau d’Aran. Ère constituït per très seccions, era Seccion de Lengua, era Seccion d’Estudis Juridics e era Seccion d’Istòria.

En moment de redigir dera Lei der occitan, aranés en Aran, visquérem moments intensi e dificils de gestionar degut a diferéncies de critèri e segurament d’interèssi per part des diferenti gestors qu’auíem quauquarren a díder.

Se ben per part mia, coma president der IEA, ena compareishença ath deuant dera Comission de redaccion d’aguesta lei en Parlament, demanè generositat as grops parlamentaris catalans, entà qu’er Institut podesse devier Acadèmia interdisciplinara, era Generalitat e eth Conselh Generau se decantèren per constituïr Acadèmia dera lengua ara Seccion de Lengua der anterior IEA, demorant es seccions d’Estudis Juridics e d’Istòria coma òrgans assessors deth Conselh Generau d’Aran.

Eth nòste Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana, damb es dues seccions, era Aranesa e era Estandard, son eth referent damb eth maxim estatus d’Acadèmia de tota era lengua occitana. Cau díder qu’auem ua responsabilitat molt grana. Èm ua acadèmia de Catalonha, era mès joena de totes e auem d’èster  ath nivèu que se demore de nosati.

Èm conscients deth papèr qu’auem jogat enquia ara d’èster era institucion que trabalhe, qu’ei era autoritat sus era norma e qu’ei assessora enes tèmes de lengua occitana a nivèu dera Val d’Aran, de Catalonha e der Estat, dubèrti a collaborar damb d’autes institucions de França, d’Itàlia, de Mónegue, e d’auti lòcs, damb tota era reponsabilitat que sabem qu’auem.

Sabent qu’eth nòste motiu d’existéncia damb er estatus d’Acadèmia ei degut e gràcies ara nòsta lengua, tanben èm sabedors que toti nosati auem ua volontat identitària e d’aquiu es nòsti passi entà auer creat era Societat Filiau d’Istòria, Patrimòni e Identitat.

–Pensatz que damb institucions com er IEA se pòt revertir aguesta situacion ?

Era responsabilitat dera Politica Lingüistica requè enes govèrns, en aguest cas concrèt, ena Generalitat de Catalonha e en Conselh Generau d’Aran. Era promocion dera lengua ei responsabilitat sua. Eri trabalhen en aguest sentit e de forma conjunta e consensuada.

Eth nòste papèr ei normativizador, aconselhador, d’assessorament mès ben ei vertat qu’ auem tota era disposicion e dubertura coma institucion e coma persones compromeses a ajudar en tot aquerò que sigue ena nòsta man. Eth Parlament non hè guaire mos demanèc de comparéisher ath deuant dera Comission de Cultura entà dar eth nòste parèr sus era situacion dera lengua e atau ac auem hét. Nosati èm disposats a ajudar en tot aquerò que pogam, sense voler entrar ei airaus de responsabilitat que non mos corresponen.

-Se pòt demanar as govèrns mès preséncia der aranés enes mejans de comunicacion ? O ena escòla ?

Evidentament que òc. Damb es leis qu’auem, eth madeish Estatut, es leis de politica lingüistica o era madeisha Lei de règim especiau d’Aran mos dan er emparament politic e institucionau entà qu’es govèrns, Generalitat e Conselh Generau, poguen mercar es formes de hèr, demanant mès preséncia enes mieis de comunicacion e ena escòla.

Hilèra de deuant: Claudi Balaguer, Jèp de Montoya, Rosa Maria Salgueiro, Jusèp Loís Sans Socasau,  Angelina Cases Andreu, Joan Salas-Lostau e Miquel Segalàs Mir.

Hilèra deth miei: Florian Vernet, Lordes Espanha, Maria Elvira Riu,  Jacme Taupiac e Bernat Arrous.

Hilèra deth darrèr: Patrici Pojada e Felip Carbona

-Eth trabalh hèt enquia ara damb es libres dera colleccion Antòni Nogués ei gigantàs…

Ei atau. Antòni Nogués s’a convertit en mès gran traductor ar occitan dera istòria. Era varianta trigada a estat era aranesa e mos a aportat a tota era lengua occitana ua enòrme quantitat d’òbres dera literatura universau. Le cau valorar ena justa mesura. Ei enòrme eth poder liéger ena nòsta lengua òbres referentes d’autors unics.

Èm molt contenti d’auer articulat aguesta collaboracion damb Antòni Nogués e de publicar en papèr e penjar digitaument ena nòsta pagina web es sues traduccions entà que tot eth que volgue, sigue a on sigue, les pogue descargar, liéger e gaudir. Era disposicion d’Antòni Nogués entà cedir es sòns drets de traduccion ara Acadèmia e aguesta de deishar-les liures son part dera nòsta filosofia entà apropar era nòsta lengua a totes es persones. Gaudim-les toti e sigam orgulhosi d’auer ua persona d’aguesta capacitat e valor entà projectar-mos ath mon des letres universaus.

-E ara, voletz, a mès, encargar era creacion d’ua Istòria dera Val d’Aran, Ua òbra enciclopedica…

Òc, ei aguest un projècte ambiciós e que torne a recuperar en part aquera idia primogènia de qu’era Acadèmia, encara que sabem qu’ena sua esséncia ei ua acadèmia dera lengua, demore com un Institut d’Estudis aportant tot eth coneishement possible sus era nòsta istòria, eth nòste patrimòni e era nòsta identitat.

Auem creat un ensenhador d’uns cinquanta punts a tractar sus era Istòria d’Aran, era major part cronologics e bèth un tematic. Son articles d’entre quaranta e cinquanta pages. Se les encomanen as mès grani especialistes sus cada un des domenis o tèmes a tractar. Cada un escriu ena sua lengua, les hèm a traduïr e posteriorment se maqueten entara sua publicacion. Era publicacion la hèm en dus passi, ua prumèra publicacion qu’ei corregibla per part der autor, damb nuances, ampliacions o rectificacions. Eth dusau pas aurà lòc quan ajam toti es trabalhs, moment en qué se publicarà era Istòria d’Aran en un o diferenti volums. Eth director-coordinador deth projècte ei er istoriador Josep Maria Canabal, qu’ a estat professor d’Istòria pendent ua trentia d’ans en Institut d’Aran.

En aguesti moments i a cinc títols publicadi:

– Sol Invictus. Antecedents mitologics, religiosi e manifestacions actuaus der antic pòble dera Garona, d’ Isaura Gratacòs.

– Es lengües e era epigrafia dera Val d’Aran ena Antiquitat, d’Eduardo Orduña Aznar.

– Es catars ena Val d’Aran, de Carles Gascón Chopo.

-Eth prumèr sègle XVII. Era Val d’Aran entre dues guèrres (1598.1635/40, institucions e societat, de Patrici Pojada.

– Urbanisme. Mèdi sociau d’Aran. Singularitats identitàries, d’Adrià Ballester Garcia.

I a d’auti títols entregadi que son en procès de traduccion, e molti d’auti encomanadi. Demoram qu’en un termini de 4 o 5 ans pogam auer aguesta Istòria d’Aran com un referent documentau e identitari deth país.

-Com definitz era situacion actuau der aranés ? Qué ei diferent sociaument e lingüisticament ena Val d’Aran, ara de hè cinquanta ans…

Non hè guaire quauquarrés me demanaue quin ère eth milhor moment e eth pitjor moment dera lengua e era responsa as dues qüestions ei tot a fèt era madeisha. Aguest ei eth milhor moment e ath viatge eth pitjor moment dera lengua.

Des des ans 60 deth sègle passat a ara era populacion dera Val s’a multiplicat per dus. Auem passat d’èster un shinhau mès de cinc mil persones a èster ath torn de dètz mil. Es persones que vien entara Val ac hèn des de lòcs molt diuèrsi, des der interior de Catalonha o der Estat espanhòu, enquia persones que vien d’America deth Sud, Magrèb, Romania, païsi der Èst, etc. Açò mos met en disposicion de veir qu’encara qu’en numèros absoluts era quantitat de persones que parlen e entenen er aranés sigue era madeisha d’alavetz, en numèros relatius eth percentatge a baishat.

Totun, eth gran miracle de cap ara nòsta lengua l’experimentam en 2006 quan er Estatut declare er occitan, denominat aranés en Aran, coma lengua oficiau en Catalonha. Eth saut quantitatiu e qualitatiu de passar d’èster ua lengua oficiau entà un territòri de dètz mil persones a èster lengua oficiau en un territòri damb set milions e miei de persones ère quauquarren impensable enquiad aqueth moment. Sense eth caractèr comprensiu e es formes innates de Catalonha de cultura, de civisme e de respècte envèrs es hèts diferenciaus e es minoritats, aguest gèst non auesse estat possible e atau ac podem veir damb d’autes realitats, damb caracteristiques semblantes e solucions tot a fèt diferentes laguens deth madeish estat.

Eth 29 d’abriu de 2008 eth Conselh Generau d’Aran, prenec er acòrd, per unanimitat, de qu’er Institut d’Estudis Aranesi auesse era competéncia entà “establir e actualizar era normatiua lingüistica der aranés, varietat dera lengua occitana”.

En seteme de 2010 s’aprovèc en Parlament de Catalonha era Lei der occitan, aranés en Aran e aquiu queden establides es matritzes de foncionament dera nòsta lengua enes diferenti encastres. Atau aué podem díder qu’era nòsta lengua ei viua e vò seguir estant viua.

Er Institut d’Estudis Aranesi a de fixar es convencionalismes d’usatge der aranés d’acòrd damb era consideracion de varietat lingüistica deth tronc occitan comun. Èm era lengua des trobadors, damb un estandard e ua varianta aranesa definits pera Acadèmia, qu’es leis mos manen de mantier en contacte e relacion damb es institucions de tot eth territòri lingüistic occitan, consensuant posicions. Era Val d’Aran e Catalonha, de bracet, auem estat capaci de dar aguest pas e d’arténher es nivèus qu’aué auem.

Er occitan ena Val d’Aran ei ua lengua viua: ad aguesta man mos cau considerar e valorar eth lenguatge juridic de referéncia creat des deth madeish Parlament damb es 136 leis, a mès des discorsi, des intervencions hètes, transcrites e publicades. Aguest còrpus documentau ei referent entàth conjunt de tota era lengua.

Er usatge hèt pera Sanitat e Benestar catalans e aranesi damb era creacion e manteniment dera sua documentacion, pagines web e quan ei possible d’atencion as pacients ena lengua pròpria d’Aran.

Era implicacion dera Escòla Aranesa e de toti es mèstres ena immersion lingüistica dera nòsta mainadèra, en coneishement dera nòsta lengua e ena dubertura a enténer, compréner e relacionar-se damb d’autes lengües vesies e germanes. Er emplec considerable ena administracion e enes mieis de comunicacion.

En toti aguesti encastres cau seguir actuant amassa, Generalitat e Conselh Generau, govèrns des noste païsi.  Cau valorar que i a encastres as qu’era Val d’Aran soleta non pòt arribà’i per èster massa petita e que tad aquerò cau era ajuda generosa dera Generalitat e d’Euròpa.

Eth 17 de mai de 2012 era Comission de Govèrn dera Generalitat-Conselh Generau d’Aran creèc eth Conselh de Politica Lingüistica der Occitan Aranés, eth quau acordèc impulsar er autrejament, ar Institut d’Estudis Aranesi deth caractèr d’Acadèmia entara lengua previst pera Lei dera nòsta lengua.

En gèr de 2014 per Decrèt dera Generalitat d’acòrd damb eth Conselh Generau d’Aran se creèc er Institut d’Estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana. Aguest decrèt autrege eth caractèr d’Acadèmia.

En aguesti ueit ans s’a fixat era lengua autant ena sua varietat aranesa coma ena estandard damb era publicacion dera Gramatica, Conjugacion des vèrbs, Diccionari, Vocabulari fonetic, Vocabulari ortografic e diferenti vocabularis tematics. S’a creat era colleccion Antòni Nogués damb era publicacion d’ua quarantia d’òbres dera literatura universau en aranés, s’a creat era Societat Filiau d’Istòria, Patrimòni e Identitat damb publicacions istoriques, s’a començat eth projècte d’ua  Istòria d’Aran, etc.

A principis de 2015 s’aprovèc era naua Lei deth règim especiau d’Aran e se reïtère qu’Aran ei ua realitat nacionau occitana, dotada d’identitat culturau, istorica, geografica e lingüistica.

A nivèu particular de comerçants e empresaris damb era senhalizacion de comèrci e negòcis en aranés, enes panèus, afiches e documentacion de propaganda, enes panèus explicatius de supermercats e negòcis diuèrsi, s’experimente ua conscienciacion importanta.

Er aranés ei era lengua d’usatge normau de quauqui programes des mejans de comunicacion publics en toti es formats, especiaument des que depenen dera Corporacion Catalana de Mejans Audiovisuaus, des entitats locaus e des sues entitats associatives en territòri d’Aran. Era Delegacion de TV3 seguís hènt eth programa setmanau en aranés.  Cau pensar en incrementar era preséncia der aranés enes mieis, però cau considerar que i èm presents.

Lleida TV, ARAN TV e BARCELONA TV hèn un gran trabalh atau coma en sòn moment ac hèc eth Diari AVUI damb eth suplement AUÉ, era huelha diària ETH DIARI,  eth Diari SEGRE damb era publicacion ARAN ATH DIA e actuaument seguís damb era publicacion AUÉ, LA MAÑANA  o era revista digitau SAPIÉNCIA OCCITANA. Era publicacion digitau JORNALET ei un referent entà Catalonha e Occitània autant en version generau coma aranesa.

Es actuacions deth CAOC o es classes d’aranés pes Universitats de Lhèida e de Barcelona son clars exponents d’aquera consciéncia e d’aquera volontat de seguir estant ua lengua viua.

-Quini son es projèctes de futur der Institut d’Estudis Aranesi- Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana?

Era Acadèmia compde damb diuèrsi programes e projèctes dubèrti entàs pròplèus ans:

– En prumèr lòc, cau seguir damb es prètzhèts pròpris d’autoritat normativizadora dera lengua e contunhar damb eth manteniment e era ampliacion des documents normatius coma per exemple eth Diccionari der aranés, damb era aportacion de 500 paraules naues annaus.

– Era Acadèmia, qu’a orientat pendent es darrèrs ans es linhes lingüistiques qu’a de seguir er estandard dera lengua occitana, qu’a establit era relacion dera varianta aranesa damb era lengua estandard, qu’a determinat es bases normatives dera varianta aranesa e der estandard der occitan e qu’a er encargue d’orientar as institucions e ara societat en generau sus era definicion dera lengua occitana, dauric en 2022 ua reflexion publica sus er occitan estandard e convidèc a totes es persones interessades a participà’i, ara cau recéber es articles, publicar-les e seguir damb eth debat public.

– Auem metut en marcha era creacion deth Còrpus Documentau der aranés e analizador deth madeish damb programes de tèxtemetria.

– Trabalham entà compilar era Microtoponímia dera Val d’Aran damb era geolocalizacion des lòcs, era articulacion fonetica e eth plaçament enes mapes der Institut Cartografic e Geologic de Catalonha. Cau tier en compde qu’ena toponímia ei latenta ua grana riquesa des substrats lingüistics prerromans.

– Seguim trabalhant ena Istòria d’Aran (mès de 50 articles damb un tractament cronologic e tematic de tot çò qu’a dat pè ara identitat aranesa a tot nivèu).

– Elaboram un recuelh de literatura orau dera Val d’Aran entrevistant a  persones de mès de 85 ans. Enregistrar-les, filmar-les, transcríuer es convèrses e crear ua basa documentau importantíssima dera forma de parlar dera gent mès grana dera Val que mos apròpe as formes mès autoctònes e antiques.

– Trabalh sus Era Pirineido de Bernat Sarrieu. Ei aguesta ua des mès importantes, se non era mès grana òbra dera literatura ocitana, ei escrita ena varianta gascona de Sant Mamet ena Val de Luishon e molt propèra ar aranés deth Baish Aran. Ei ua obra epica dera Antiquitat pirenenca damb um coneishement exquisit dera grografia, dera orografia, dera fauna, dera flora, dera mitologia, des tradicions, dera toponímia, etc.  Començaram per transcríuer era òbra qu’a mès de 32.000 vèrsi e damb un grop d’expèrts elaboraram diferenti trabalhs cercant tota era riquesa dera òbra en toti es ambits.

– Cau seguir actualizant era Colleccion Antòni Nogués de literatura universau.

– Vam a començar a digitalizar quauques òbres dera bibliotèca occitana dera Scolo deras Pirineos, qu’en aguesti moments sonque existissen en papèr.

– Trabalharam en un diccionari bilingüe castelhan-aranés.

– Calerà seguir damb era publicacion des trabalhs de recèrca der Institut d’Aran, òbres de divulgacion, e d’autes publicacions que vagen sorgint, atau coma mantient-les e actualizant-les.

Finaument, era normalizacion sociau dera existéncia dera Acadèmia e era sua inserccion ena societat catalana e occitana an de seguir estant un des èishi principaus de trabalh, damb er objectiu de poder complir damb succès es finalitats tàs qu’a estat creada aufrint un servici ara societat en generau a trauès dera nòsta lengua…

Ua entrevista de Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.