Jèp de Montoya: “Er aranés ei era varietat lingüistica que junh er espaci lingüistic occitanocatalan”
Eth trabalh der Institut d’Estudis Aranesi des dera annada 2002, quan artenhec ua naua etapa acadèmia dera lengua occitana ei gigantàs. Calie èster un referent lingüistic entar aranés ena Val d’Aran e Catalonha. Un pialèr de publicacions e d’estudis diuèrsi pendent es darrères annades demòstren ua volontat de trabalh de fèrre. Sapiéncia n’a parlat damb eth sòn actuau president, Jèp de Montoya, escriban e erudit aranés que comencèc ua nàua etapa d’aguesta institución lingüistica en 2022.
– Vier president der IEA ei er arreconeishement a tota ua vida dedicada ara lengua e cultura araneses ?
Era vida mos met en un lòc determinat geografic e circonstanciau atau coma en un moment fisic e cronologic. Aquerò ajude un pialèr. Era trajectòria e era disposicion acaben de hèr era rèsta. Si, pòt èster que sigue un reconeishement, mès autant qu’aquerò, ei un compromís agarrat hè molti ans. Cau díder qu’eth prumèr concurs literari que guanhè en aranés siguec en 1.976 damb un conde escrit enes ans 1972-73 Libertat deth bestiar dera Vila de Les. A partir d’aquiu er escríuer en aranés a estat quauquarren que m’a interessat e è volut hèr. Molti escrits, molti prèmis en concursi literaris, enes Jòcs Floraus. Entre eri er Isard d’Òr, Mèstre d’Òbra e Medalha d’Òr dera Escolo deras Pirenéos, Prèmi Jean Marie Grangé dera Acadèmia des Jòcs Floraus de Tolosa, era mès antiga deth mon.
Òbres coma eth VADEMECUM ARANENSE, Era Val d’Aran a trauèrs dera sua lengua (sègles XII – XX), ARAN, un país, damb fòtos de Francesc Tur, Val d’Aran, damb fòtos de Javi Montes, o ARAN damb fòtos de Kim Castells entre moltes autes publicacions, poèmes musicadi e escenificadi damb edicion e vidèo per Jaume Masana (Castèth) e eth grop « Es Paums » coma Net de huec, Hilh!, Era Soca de Nadau, Gòigs a Sant Ròc de Vilamòs, Accion de Gràcies, o era tetralogia Eth Balh der Os – Artz cantant ara preistòria e mitologia aranesa e comengesa, son hites qu’an anat mercant es mies peades.
Er èster còsso der Ajuntament de Les me metec en lòc ta poder èster un des redactors deth document der encastre dera Val d’Aran en Estatut de Catalonha de 2006. Aguest document siguec aprovat pes 9 ajuntaments dera Val e peth madeish Plen deth Conselh Generau auent-le de negociar posteriorament damb era Generalitat.
En diferenti moments è agut eth plaser de comparéisher ath deuant de diferentes comissions deth Parlament de Catalonha autant en 2010 en moment dera redaccion dera Lei der occitan, aranés en Aran, en 2014 ena redaccion dera Lei 1/2015 deth regim especiau d’Aran o darrèrament en 2022 en tot explicar era situacion der occitan-aranés.
Era redaccion des expedients des hèstes des haros e des halhes d’Arties e de Les, entà que damb era presentación conjunta damb d’auti territòris, arribessem a qu’ Es Hèstes deth Huec en Soltici siguessen Patrimòni dera Umanitat pera UNESCO siguèc un procès polit e ric damb ua grana satisfacción un viatge qu’ac artenhérem.
Era anecdòta, damb quate ans de trabalh constant, ath darrèr, dera congregacion francesa des monges carmelites e der estat francés, d’arténher poder méter era ceramica damb eth Pare Nòste en aranés, ath costat de d’autes en moltes lengües deth mon, en claustre dera Capèla deth Pater Noster en Jerusalem, tanben siguec un procès polit e d’ua tenacitat sense nòm… 
–Mès enlà dera Val d’Aran, quines son es relacions der IEA damb era rèsta d’Occitània, pr’amor que tanben ei Acadèmia Occitana dera Lengua?
Er Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana ei ua institucion academica qu’a per objècte era nauta investigacion e er estudi der aranés, e er establiment des critèris de normatiua d’acòrd damb es principis dera Gramatica Occitana de Loís Alibèrt e es Normes ortografiques der aranés, coma part integranta der espaci lingüistic e culturau occitan. Era Val d’Aran ei eth nèxe naturau entre Occitània e Catalonha e er aranés ei era varietat lingüistica que junh er espaci lingüistic occitanocatalan.
Atau madeish, a de collaborar, de conformitat damb aguesti madeishi principis, damb entitats academiques, de recèrca o culturaus reconeishudes pes institucions publiques der espaci occitan, en establiment dera normativa lingüistica de referéncia entath conjunt dera lengua occitana.
Er encastre d’accion der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana compren eth territòri de Catalonha, sens perjudici que tanben pogue actuar ath delà de Catalonha. En tot auer assumit era Generalitat de Catalonha era competéncia ena creacion d’acadèmies, aguesta ei ua acadèmia entà tot er Estat e damb rang internacionau.
Es finalitats der Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana son:
- a) Establir e actualizar era norma lingüistica dera varietat aranesa der occitan e velhar qu’eth procès de normativizacion d’aguesta lengua sigue coerent entà tot eth sòn encastre lingüistic.
- b) Atau madeish, er Institut d’Estudis Aranesi – Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana ei era autoritat entar assessorament que, en matèria de lengua occitana, li sigue sollicitat pes administracions publiques e es organismes que’n depenen, e tanben pes centres d’ensenhament publics e privats e pes mieis de comunicacion de titolaritat publica.
- c) Collaborar, damb es activitats que li son pròpries, en progrès e en desvolopament dera lengua, dera cultura e dera societat en generau.
Era Acadèmia compde damb dues seccions, ua dedicada ara varianta aranesa e ua aua ar occitan estandard. Era Seccion Estandard ei formada per ueit membres, toti eri referents ena lengua e cultura occitanes: Jacme Taupiac, Florian Vernet, Patrici Pojada, Joan Salas-Lostau, Claudi Balaguer, Felip Carbona, Franc Bardou e Miriam Bras.
Ath delà, era nòsta institucion ei en relacion damb d’auti organismes en d’Occitània que trabalhen pera lengua e era cultura. Laguens der Estat francés podem nomentar eth Congrès Permanent dera Lengua Occitana o eth Consistòri deth Gai Saber – Acadèmia Occitana, en Itàlia èm en contacte damb era Chambra d’Òc, etc.
Èm conscients der estatus que mos autrege era nòsta situacion sociau e politica en Catalonha, e atau aufrim totes aqueres facilitats que podem ara rèsta d’Occitània damb es nòsti estudis, es nòstes publicacions e damb eth reconeishement internacionau qu’artenh era nòsta lengua gràcies as leis que mos emparen.
–Com vedetz eth futur de lengües petites com era aranesa o encara eth catalan en mon de 2023 ?
Jo sò ua persona de fe e voi creir qu’entre toti vam a sauvar-les. Nosati tostemp auem defenut qu’era nòsta ei ua lengua viua e non volem renonciar a d’aguesta premissa. Eth remèdi tà suenhar-la e reviscolar-la passe per qu’es administracios meten es mieis entà ajudar a conscienciar as usuaris autoctòns e as persones que des de d’autes origines venguen entà çò de nòste.
Es nòstes lengües an d’èster lengües de prestigi e toti auem d’èster conscients e convençuts dera valor que mos apòrte eth parlar-les, eth dominar-les er exprimir-mos damb eres, er enriquir-les e er èster testimònis viui d’ua cultura millenària, d’ua tradicion e d’ua forma d’expresion e de pensar que son pròpries d’un lòc e ua istòria molt determinada, qu’ei era nòsta.
-Un referent der Institut des darrères annades qu’ei dilhèu era colleccion Antòni Nogués…
Ei atau. Antòni Nogués s’a convertit en mès gran traductor ar occitan dera istòria. Era varianta trigada a estat era aranesa e mos a aportat a tota era lengua occitana ua enòrme quantitat d’òbres dera literatura universau. Le cau valorar ena justa mesura. Ei enòrme eth poder liéger ena nòsta lengua òbres referentes d’autors unics. Era disposicion d’Antòni Nogués entà cedir es sòns drets de traduccion ara Acadèmia e aguesta de deishar-les liures son part dera nòsta filosofia entà apropar era nòsta lengua a totes es persones.
Es òbres publicades son:
Anna Karenina. (Lev Nicolàievic Tolstoi).
Era Gitaneta. (Miguel de Cervantes).
Condes. (Hans Chistian Andersen).
Hamlet. (William Shakespeare).
Era Divina. Comèdia (Dante Alighieri).
Es Miserables. (Victor Hugo).
Era vida de Latzèret de Tormes e des sues fortunes e adversitats. (Anònim).
Es Frairs Karamazov. (Fiòdor M. Dostoiewski).
Fortunata e Jacinta. (Benito Pérez Galdós).
Madame Bovary. (Gustave Flaubert).
Eth Buscon. (Francisco de Quevedo).
Es Aventures de Tom Sawyer. (Mark Twain).
Guèrra e Patz. (Lev Nicolàievic Tolstoi).
Eth gelós estremenh. (Miguel de Cervantes).
Condes de Canterbury. (Geoffrey Chaucer).
Crim e Castig. (Fiòdor M. Dostoiewski).
Es alegres comaires de Windsor. (William Shakespeare).
Era illustra sirventa. (Miguel de Cervantes).
Era Odissèa. (Homèr).
Romèu e Julieta. (William Shakespeare).
Eth licenciat Vidriera. (Miguel de Cervantes).
Era Barraca. (Vicente Blasco Ibañez).
Era Iliada. (Homèr).
Rinconete e Cortadillo. (Miguel de Cervantes).
Canes e hanga. (Vicente Blasco Ibañez).
Era Isla deth Tresòr. (Robert Louis Stevenson).
Es mil e ua net. (Anònim).
Sigam orgulhosi d’auer ua persona d’aguesta capacitat e valor entà projectar-mos ath mon des letres universaus.
Hilèra de deuant: Jèp de Montoya, Maria Elvira Riu, Eliana Gauzit, Ester Franquesa, Florian Vernet, Lordes Espanha.
Hilèra deth miei: Miquèu Segalàs, Germà Gordó, Ferran Mascarell, Joan Salas-Lostau, Angelina Cases, Carlos Barrera, Ròsa Maria Salgueiro.
Hilèra de darrèr: Jacme Taupiac, Patrici Pojada, Jusèp Loís Sanz, Bernat Arrous.
-Que cau contunhar tostemp era luta…
Ei atau e èm sabedors deth nivèu de responsabilitat que mos pertòque. Non renonciam bric a d’arren e podetz compdar toti damb eth nòste mès naut nivèu de compromís e de rigor.
-Fòrça sòrt entad aguesta naua etapa en Institut d’Estudis Aranesi…
Fòrça gràcies a vosati, e sapiatz toti qu’era Acadèmia a ua vocacion e esperit de servici dubèrt a toti, institucions e particulars.
Ua entrevista de Christian Andreu*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
PUBLICACIONS DER IEA-AALO
Normativa der occitan aranés
* Diccionari der aranés
* Vocabulari ortografic der aranés
* Gramatica der occitan aranés
* Es vèrbs en aranés
* Gramatica basica der occitan aranés
* Vocabulari basic der aranés
* Vocabulari fonetic der aranés
* Vocabulari de tecnologia dera informacion
* Vocabulari d’espòrts d’iuèrn
* Nomenclator dera Val d’Aran
Normativa der occitan estandard
* Per escriure l’occitan (normativa ortografica de l’occitan estandard)
* De la gramatica d’Alibèrt a l’occitan estandard (principis gramaticals de l’occitan)
* Vocabulari ortografic de l’estandard de la lenga occitana
Modèls de lengua
* Eth mercadèr de Venècia de W. Shakespeare
* Sang nòble e sang deth pòble de Jusèp Condò
* Era metamorfòsi de F. Kafka
Istòria, Patrimòni e Identitat
* Es professionaus dera sanitat ena Val d’Aran (Joan Carlos Riera)
* Cent ans d’esquí ena Val d’Aran (Andrèu Pujol e Juli Sala)
* Istòria de Les (Melquiades Calzado)
* Bioecologia des Scolytinae (coleoptera) que nidifiquen enes auets dera Val d’Aran (Jusèp Maria Riba)
* Croniques deth sègle XXIau (Christian Andreu)
* Es huecs e es galins, signes identitaris deth pòble aranés (David Bruna e Lourdes Bruna)
* Era oelha aranesa (Père-Miquèl Parés e Jòrdi Jordana)
* Urbanisme de montanha (Jan Segalàs)
* Sol Invictus (Isaura Gratacós)
* Es lengües e era epigrafia dera Val d’Aran ena Antiquitat (Eduardo Orduña)
* Es catars ena Val d’Aran (Carlés Gascón)
* Eth prumèr sègle XVII. Era Val d’Aran entre dues guèrres (1598-1635/40), institucions e societat (Patrici Pojada)
* Urbanisme. Mèdi sociau d’Aran. Singularitats identitàries (Adrià Ballester)
Trabalhs de Recèrca der Institut d’Aran
1- Es moviments migratòris e eth besonh d’abordar-les des d’ua perspectiva umanitària (Lin Boya)
2- Era alternativa ath coche en Aran (Marc Barba e Jan Figueruelo)
3- Vida vidanta de çò de Sauvador (Guilhèm Puyol)
4- Lexic deth sector primari ena Val d’Aran (Jana Fernández)
5- Er esquí ena Val d’Aran – 100 ans d’istòria, 70 de competicion (Ares Capdevila)
Divulgacion
* Discorsi de Presentacion dera Acadèmia
* Discorsi d’entrada ena Acadèmia (2015)
* Discorsi d’entrada en IEA-AALO de Falip Carbona e Claudi Balaguer (2020)
* Elements de morfosintaxi der aranés (Joan Coromines)
* Vocabulari aranés (Jusèp Condò)
* Facsimil dera Gramatica Occitana de Loís Alibèrt
* Diccionari català-aranés (Jusèp Loís Sans)
* Diccionari aranés-català (Jusèp Loís Sans)
* Diccionari aranés português / português – aranés (William Agel e Ròsa Maria Salgueiro)
Triptics:
* Era aigua
* Declaracion der IEA-AALO
* Joan Coromines
* Robèrt Lafont
* Loís Alibèrt
* Jusèp Condó
Mès de 50 òbres dera Colleccion Nogués, de literatura universau tradusida ar aranés.
Practicament totes es publicacions se pòden trapar ena web.
