ES PAUMS: 45 ANADES EN TOT PROMÒIR ARAN (e 3)
Es Paums ei ua associacion neishuda er an 1974 destinada entara promocion dera lengua e cultura d’Aran, mejançant activitats en diuèrsi encastres com era musica, era gastronomia, era coneishença deth miei naturau, era traduccion d’òbres ar aranés e era celebracion d’actes culturaus e esportius (tennis, corses populares). Parlam damb eth sòn vicepresident Jaume Masana (Castèth).
Un des estruments mès interessanti entà conéisher ua cultura ei era musica. Auetz interpretat cançons tradicionaus e auetz realizat concèrts damb bères coraus araneses, coma Es Paoesses de Vilamòs. Com ei era situacion deth mon musicau aranés? 
Segontes era mia opinion, deuem guardar amb ua vision positiva. Pensam qu’a la Val residissen mens de 10.000 persones, l’activitat basica é fòrça importanta. Actuauments auem un trabalh ena formacion e exibicion dera musica tradicionau aranesa a trauès des coraus, es grops d’arraïtz tradicionau coma Bramatopin o es grops de dança tradicionau. A mès, deuem escotar e potenciar es formacions damb un caractèr e uns sons mès actuaus.
En aguest sens, l’artista Alidé Sans s’a assolidat deuant des naues creacions en aranés e ja a viatjat fòrça quilomètres, en tot realizar concèrts arreu de Catalonha o França en tot ajudar ara difusion dera lengua aranesa. Ath delà, deuem seguir d’autes formacions de l’aute costat des Pirenèus qu’apòsten per l’occitan enes sues letres coma “Tarabass’T” damb un estil hip-hop o “Boisson Divine” damb ritmes mès durs coma eth “metal” o eth “hard ròck”. Tanben deuem collaborar damb eri perque mos demòstren qu’era gent vò escotar musica en aranés o occitan.
Fòrça gent joena é comprometuda damb era difusion e era normalizacion dera lengua e era cultura de l’Aran. Ad aqueri aranesi que se senten mès aluenhadi per motius diuèrsi, quin messatge les dideries entà animar-les a collaborar ?
En un mon globalizat coma l’actuau, a on es territòris e era cultura cada còp son mès omogenèus, auer un auviatge immateriau coma era propia lengua e era cultura damb ua bona salut, ei vitau entà auer visibilitat e coesion coma territòri. Per aguest motiu, en Catalonha non podem veir era lengua aranesa coma quauquarren “folkloric”, mès coma un actiu pròpri e coma un petit tresaur qu’a perdurat enquiàs nòsti dies, malgrat es dificultats. Donques, ena mesura des nòstes possibilitats, toti e totes deuem èster ambaishadors de l’aranés aquiu, a on anam e en aquerò que hèm.
Ath delà, actuauments disposam, cada dia mès, d’ua aufèrta culturau e d’òci en aranés; musica, lectura, television…E sustot mès important, ua aufèrta de qualitat. Serie molt positiu poder expandir l’aufèrta a auti encastres dera cultura mès actuau, coma per exemple, es videojòcs, era musica electronica o es productes audiovisuaus. Trabalhar damb e per l’aranés mos apòrta ua valor ahijuda en tot aquerò restacat damb era cultura, tant a nivèu individuau coma collectiu. Disposam de recorsi entà incorporar l’aranés, d’ua forma passiva o activa, ena nòsta vida jornalièra. Sentem-nos tostemps part d’un conjunt de gent, que coma è comentat anterioraments, capinauta d’èster de la Val d’Aran.
Es Paums, ua associacion damb ua clara volontat de refermar era lengua, era cultura e era identitat a l’Aran.
Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
