Era Val d’Aran siguec arreconeishuda coma resèrva dera biosfèra pera UNÈSCO diuendres passat. Entà aguest organisme internacionau, era arreconeishença arribe pr’amor dera nauta qualitat deth patrimòni aranés a més dera sua cultura aranesa pròpria e diferenta. Era arreconeishença se debanèc en Agadir , en Marròc, pendent era 36au edicion deth Conselh Internacionau de Coordinacion dera UNESCO ena categoria “Òme e Biosfèra”.
Era candidatura siguec presentada peth Conselh Generau d’Aran en 2021 entà ajudar era Val a adaptar-se as cambiaments que pateish aué, mès que mès, peth cambiament climatic. Era proposicion presentada includie era transicion entà depéner mens deth torisme massís e poder atau potenciar era sostenibilitat, era innovacion tecnologica e era interconnectivitat enes societats de montanha.
Ua naua resèrva dera biosfèra mondiau
Atau, era arreconeishença dera Val d’Aran coma naua resèrva dera biosfèra dera planeta tanben arribèc pr’amor qu’aguesta val, entara comunautat scientifica, ei ja un referent entah “desvolopament territoriau, environamentau e tanben socioeconomic dera madeisha. Açò vò díder qu’entara comunautat internacionau es aranesi balhen solucions locaus a problèmes mondiaus, çò qu’ei un referent entà toti es païsi deth mon.
Maria Vergés, Síndica d’Aran, participèc ena cerimònia dera UNESCO damb ua còla de tecnics que participèc ena proposicion aranesa entara UNESCO. Tanben i anèren representants deth Ministèri de Transicion Ecologica der estat espanhòu. Tanben siguec arreconeishuda era region d’Irati, en Navarra, pera madeisha causa.
Cau rebrembar qu’es resèrves dera Biosfèra dera UNESCO son “luòcs on cau apréner com hèr un desvolopament sostenible”. Pr’açò serien luòcs on poder aplicar visions qu’ajuden a compréner mès tanben gerir es cambiaments actuaus que i a entre es sistèmes sociaus e ecologics damb era tòca de sauvar era biodiversitat”.
Aguestes resèrves donques, son d’espacis que balhen de solucions locaus a problèmes mondiaus e segontes eth madeish Conseh d’Aran “non son figures de proteccion ambientau ne cap certificat toristic”. De hèt, era proposicion aranesa volie “preservar e recuperar es activitats tradicionaus en tot promóuer politiques de transicion rurau mès resistèntes e poder atau armonizar un desvolopament econimic sostenible damb era preervacion des valors culturaus e naturaus”. E, pr’açò era riquesa culturau e lingüistica dera Val d’Aran siguèren essenciaus ara ora d’arreconéisher era Val d’Aran.
Atau, e segontes era proposicion deth Conselh Generau d’Aran, era val “ei un luòc excepcionau entara conservacion dera biodiversitat naturau e era diversitat culturau. A mès, çò dideren es representants d’aquest territòri, ei un territòri plan singular de toti es Pirenèus Orientaus pr’amor dera sua cultura de termièra, era sua identitat culturau e lingüistica e era diversitat de paisatges e ecologia uniques en mon”.
Cau remembrar qu’era Val d’Aran ei eth ueitau luòc d’Occitània arreconeishut coma Resèrva dera Biosfèra pera UNESCO. Tanben ac sigueren era Camarga, Cevènes, es Gòrges de Gardon, Ventor, Leberon, Vísol e eth bacin de Dordonha.
Era Redaccion
