Entrevista amb Javier Giralt, president de l’Acadèmia Aragonesa de la Lenga : « Es un prètzfach istoric aver balhat un estandard ortografic a la lenga aragonesa »

La situacion de lengas qu’apartenon a la meteissa familha, coma es lo cas de l’aragonés, l’occitan e lo catalan pòt èsser desparièr pr’amor de las desparièras realitats socialas e politicas. Sapiéncia occitana volguèt parlar amb lo president de l’Acadèmia Aragonesa de la Lenga per conéisser amb mai prigondor qué es la recenta refòrma ortografica de l’aragonés e qué pòt entraïnar pendent lo futur per la lenga aragonesa.

1.- La recenta refòrma ortografica signada pot significar un abans e un aprés per la lenga aragonesa ?

D’en primièr cal soslinhar que l’Acadèmia Aragonesa de la Lenga (AAL) signèt çò que, dempuèi ara, serà la normativa ortografica oficiala de l’aragonés. Es pas estada signada amb d’autres organismes mas a travèrs d’una resolucion del plen de l’AAL, aprés un an de traball de la Comission Ortografica de l’Instituto de l’Aragonés, un dels dos instituts qu’amassa l’AAL e l’Institut Aragonés del Catalan.

L’AAL signèt aquò pr’amor que, segon la Lei de Lengas actuala es la soleta  institucion aragonesa que pòt aquò far, a mai de confirmar la normativa de lengas minoritàrias pròprias en Aragon, çò es lo catalan e l’aragonés. Per çò que tòca al catalan, l’AAL ja publiquèt oficialament lo 13 de març passat l’acòrd que ditz que lo catalan parlat en Aragon sonque pòt èsser determinat  per l’Institut d’Estudis Catalans e l’Acadèmia Valenciana de la Lengua. Per çò que tòca a l’aragonés, es lo primièr pas vèrs la signatura d’una ortografia legala qu’avèm de besonh per bastir encara d’autres projèctes legislatius.

E òc, es un prètzfach istoric dins la Comunautat Autonòma d’Aragon e pòt èsser un bèl cambiament, pr’amor que’es lo primièr còp qu’un organisme oficial, protegit per la lei, pòt balhar un estandard ortografic a la lenga aragonesa que, fins uèi lo jorn, aviá lo problèma d’aver quatre  prepaustas desparièras.  Çò qu’a fach l’AAL es anar mai enlà d’aquela situacion ont èra l’aragonés, pr’amor que, dempuèi ara, sonque i aurà un modèl unic que poirà èsser usat per totes.

2.- Dempuèi ara i aurà un solet critèri a l’ora d’ensenhar l’aragonés a l’escòla ? Quina es la situacin actuala e cossí pòt aquò cambiar ?

L’AAL a pas de competéncias en educacion de lengas minoritàrias en Aragon, mas se lo Govèrn d’Aragon o demana, pòt assessorar en aquesta matèria. Es clar que se l’AAL validèt un modèl ortografic oficial, es aquel que déu èsser usat pendent l’ensenhament de l’aragonés. La Lei de Lengas tanben o ditz a l’article 8, ont es soslinhat que las institucions publicas aragonesas devon seguir la norma de l’AAL. E aquò tanben se debana en l’educacion escolara. Son de critèris ortografics oficials que son un primièr pas vèrs una alfabetizacion unica en aragonés mas que cal ara completar amb una gramatica e un diccionari normatius.

3. –Quina es la situacion de la lenga aragonesa ara ? Anam a melhor o pièger ?

Cresi que podèm parlar de doas situacions desparièras. Primièr, la dels parlaires autoctòns dels airals pirenencs e prepirenencs de la província d’Òsca , amb un nombre mai e mai mai mendre, pr’amor que la populacion ven mai e mai vielha, l’abandon dels vilatges e que i a pas gaireben una transmission intergeneracionala, a mai de l’usatge exclusiu del castelhan quand i a un estrangièr. Totun, cal soslinhar que , dins lo territòri, es estat desvolopat un movement associatiu que luchèt plan de dignificar las divèrsas varietats dialectalas e capitèt a l’ora d’aténher una cèrta reconeissença locala qu’arrestèt aquela situacion.

D’un autre costat, los parlaires novèls an après la lenga en defòra de la familha e son de personas totjorn ligadas amb d’associacions que, dempuèi las annadas 1970, defensèron e trabalhèron per la subervivéncia de l’aragonés ; sense cap dobte aquò foguèt la semença qu’entraïnèt una creissença de mai en mai personas que pòdon uèi utilizar la lenga aragonesa e que tanben ajudèt plan a l’ora de desvolopar una literatura de qualitat en aquesta lenga. E cal pas dublidar que tanben  i a fòrça centres escolars ont foguèt introducha l’educacion d’aquesta lenga, e aquò, solide, que balha un grand supòrt a l’esfòrç a l’ora de manténer viva la lenga.

4.- Qué cal far per balhar una avanç definitiu a l’aragonés ? Mai preséncia obligatòria dins totes los corses e nivèls educatius, escolars e universitàris ? Mai preséncia als mejans de comunicacion ?

L’avanç definitiu per l’aragonés e lo catalan dins nòstra comunautat autonòma seriá arribar tanben a l’oficialitat. Mas, es un espèr pas realista. Un autre avanç mai realista seriá aver una ofèrta educativa en ambedoas lengas e mai valenta en totes los nivèls academics. Mas, tanben una brava preséncia dins lo mond cultural de la nòstra comunautat autonòma e, de segur, dins los mejans de comuniacion, ont la siá preséncia es uèi gaireben testimoniala. Fin finala, cal arribar a una consciéncia sociala qu’es d’acòrd amb l’afirmacion que ditz qu’aragonés e catalan son tanben lengas pròprias d’Aragon e pas sonque lo castelhan. E pr’açò cal una màger proteccion legala a mai d’un avanç social en de zònas ont encara son plan vivas e, al còp, ensenhar aquò en tot lo territòri aragonés.

5.- Quins son los problèmas mai comuns dels parlaires d’aragonés uèi lo jorn ? Cossí cambiar aquela situacion ?

Se pensi en de parlaires patrimonials, un dels màgers problèmas es la pauca seguretat que patisson a l’ora d’utilizar la sieuna lenga mairala, car pendent fòrça decadas, foguèt considerada pels estrangièrs al territòri aragonesofòn coma un biais de parlar de biais marrit ; e aquò provoquèt un cambiament de registre freqüent. Es vertat qu’aquel vejaire cambièt plan pendent los darrièrs ans mas encara cal far fòrça pedagogia, dins la meteissa comunautat aragonesa per, fin finala, acceptar, estimar e aimar la diversitat lingüistica de nòstra region.

D’un autre costat, se pensi en totes los parlaires d’aragonés, lo problèma principal seriá poder pas usar la lenga de manièra oficiala (e aquò tanben es patit pels catalans). Es clau, en aquel sens, una lei d’usatge administratiu que pòsca assegurar aquel drech.

6.- Aragonés, occitan e catalan son lengas sòrres. Qué se pòt aprene de la situacion actuala d’aquestas lengas per melhorar l’usatge de las meteissas en carrièras ? Depend del grau de consciéncia de cada luòc?

E òc. Lo grau de consciéncia es clau a l’ora de trabalhar quinsevolha lei favorabla a una lenga minoritària. Disi aquò pr’amor que la situacion de l’occitan en França es plan parièr al de l’aragonés. Una autra causa es la situacion de l’occita aranés, lenga tanben oficiala dins lo sieu territòri natural. De segur que i a problèmas per faciar, mas, almens, i a una proteccion legala qu’ajuda a finir de projèctes que, se non foguèsse aital, serián impossibles de realizar. E, se l’aranés es oficial, es pr’amor que i aguèt una volontat de reconéisser la realitat lingüistica desparièra que i a dins Catalonha e i aguèt aquela consciéncia. D’efièch, lo nòstre modèl déu èsser coma lo del catalan e, mai que mai, la politica lingüistica que i a uèi al País Valencian, qu’a una realitat lingüistica mai pròcha a la d’Aragon, amb de zònas on sonque se parla castelhan e d’autras on, a mai, se parla tanben la lenga minoritària.

7. – Qué podèm recomandar a un catalan e un occitan quan trapa un parlaire d’aragonés ? Que cal escotar plan pr’amor que la compreneson es sonque una qüestion de volontat en de lengas de la meteissa familha ?

 E òc. Cal recomandar cambiar pas de lenga. Cadun déu contunhar amb la sieuna lenga pr’amor que, amb pas gaire d’esfòrç, l’intercompreneson es segura. Justament aquela metodologia per aprene de lengas romanicas es la que prepausan cèrtas universitats europèas (UNITA-Universitas Montium) e tanben qualcunas fondacions espanhòlas coma la Fundación Foros de la Concordia. E, amb aquestas tres lengas se pòt far aisidament.

8.- Se i a quicòm mai a dire…

Vòli mercejar l’escasença de balhar a l’AAL poder balhar d’informacion sus una realitat lingüistica tan pròcha a l’occitana e, al còp, plan desconeguda mai enlà de las frontièras d’Aragon.

9.- Mercés plan per l’entrevista….

ENTREVISTA CON D. JAVIER GIRALT, PRESIDENT DE l’ AAL

1.- La recient reforma ortografica sinyada per vustés y atros organismos que veilan per la luenga aragonesa, puede significar un punto d’inflexión pa l’aragonés?

En primer puesto, he de sinyalar que l’Academia Aragonesa de la Lengua (AAL) ha aprebau la que, a partir d’agora, ha d’estar la normativa ortografica oficial de l’aragonés. No ha estau una reforma sinyada con atros organismos, sino una resolución d’o Pleno de l’AAL dimpués d’un anyo de treballo d’a Comisión d’Ortografía de l’Instituto de l’Aragonés, un d’os dos institutos que integran l’AAL en chunto con l’Institut Aragonès del Català.

Cal decir que l’AAL ha emprendiu esta iniciativa perque, seguntes la vichent Lei de Luengas, ye la sola institución aragonesa que tiene la competencia y la capacidat d’establir las normas referidas a l’uso correcto d’as luengas minoritarias propias d’Aragón, ye decir, d’o catalán y de l’aragonés. En o primer caso, l’AAL ya publicó en o BOA lo pasau 13 de marzo l’acuerdo seguntes lo cual se determina que lo catalán en Aragón se riche per las propuestas de l’Institut d’Estudis Catalans y l’Academia Valenciana de la Llengua. En o caso de l’aragonés, como digo, s’acaba de dar lo primer paso con l’aprebación d’a ortografía normativa, imprescindible pa poder fer tirar entabant atros prochectos normativizadors.

Naturalment, este feito historico dentro d’a Comunidat Autonoma d’Aragón ha de suposar un punto d’inflexión, perque ye la primer vegada que una entidat oficial, baixo lo emparo d’a lei, ha confeccionau un estándard ortografico pa l’aragonés, luenga que, dica agora, teneba lo problema de contar con cuatro propuestas distintas. Lo paso que ha dau l’AAL permitirá de superar esta disfunción d’a variedat formal de l’aragonés, perque a partir d’agora nomás i habrá un solo modelo que toz podrán fer servir.

2.- Dende agora i habrá un solo criterio a la hora d’amostrar l’aragonés en a escuela? Cuál ye la situación actual y cómo puede cambiar?

L’AAL no tiene competencias en l’ambito d’a ensenyanza d’as luengas minoritarias en Aragón, pero sí puede asesorar, si asinas lo solicita, a lo Gubierno d’Aragón en esta materia. Ye evident que, si l’AAL ha aprebau lo modelo ortografico oficial, este habrá d’estar lo solo modelo que s’use a la hora d’amostrar l’aragonés. La Lei de Luengas mencionada tamién l’especifica en o suyo articlo 8, cuan sinyala que las institucions publicas aragonesas habrán de seguir la norma establida per l’AAL. Per tanto, esta instrucción afecta tamién a la ensenyanza. En definitiva, estes criterios ortograficos oficials suposan un primer paso enta una alfabetización uniforme en aragonés, que s’habrá de completar con a gramatica y lo diccionario normativos.

3. –Cuál ye la situación d’a luenga aragonesa en estes momentos? Imos enta millor? Imos a pior?

Creigo que podemos charrar de dos situacions distintas. En primeras, la d’os parladors autoctonos, plazaus en as arias pirenaicas y prepirenaicas d’a provincia de Uesca, lo numero d’os cuals va minguando poquet a poquet per l’enviellimiento d’a población, l’abandono d’os lugars, la cuasi inexistencia d’una transmisión intercheneracional y l’uso exclusivo d’o castellano debant d’os recient plegaus a este ambito rural. Manimenos, cal remarcar que, en este territorio, ha amaneixiu un movimiento asociativo que ha luitau per la dignificación d’as variedaz dialectals y ha aconseguiu una reconoixencia local que contrarresta la situación que he comentau. D’atra man, la d’os neoparladors, personas que han aprendiu la luenga difuera de l’ambito familiar, vinculadas siempre a las asociacions que dende los anyos 70 han defendiu y han treballau per la pervivencia de l’aragonés; sin duda, este ha estau lo calivo que ha facilitau un aumento de personas capaces d’usar la luenga aragonesa y que ha afavoriu lo desenrollo d’una literatura de calidat en esta luenga. En zagueras, no hemos d’olbidar que tamién son muitos los centros escolars de l’aria aragonesofona tradicional an que s’ha introduciu la ensenyanza d’esta luenga, lo que, evidentment, empara, y muito, lo esfuerzo per mantener la luenga viva.

4.- Qué fa falta seguntes lo suyo criterio pa dar l’impulso definitivo a l’aragonés? Mas presencia obligatoria en toz los cursos y nivels educativos, escolars y universitarios? Mas presencia en os medios de comunicación?

Lo que faría impulsar definitivament l’aragonés y lo catalán en a nuestra comunidat autonoma sería aconseguir la suya cooficialidat. Pero, como este deseyo no se fará realidat, l’atra ferramienta que existe pa dar ixe impulso, efectivament, ye tener una ofierta educativa en as dos luengas mas atrevida en toz los nivels academicos. Pero, tamién, con una presencia mas decidida en tot l’ambito cultural d’a nuestran comunidat autonoma y, naturalment, en os medios de comunicación, en os cuals l’uso actual i ye simplament testimonial. En definitiva, lo que habría d’aconseguir-se ye una consciencia social capaz d’asumir que l’aragonés y lo catalán son tamién luengas propias d’Aragón, no nomás lo castellano, y que cal promover-las socialment en as zonas an que encara son vivas y, de vez, dar-las a conoixer en a resta d’o territorio aragonés.

5.- Cuáls son los problemas mas habituals d’os parladors d’aragonés hue en día? Cómo se puet revertir esta situación?

Si pienso en os parladors patrimonials, un d’os problemas principals ye la inseguridat que sienten a la hora d’usar la suya luenga materna, perque entre muitos decenios ha estau considerada per los alienos a lo territorio aragonesofono como «charrar malament»; esto afavoreix lo cambio de codigo en muitismas ocasions y situacions. Ye cierto que la visión ha iu cambiando en os zaguers anyos, pero encara fa falta muita pedagochía, en a sociedat aragonesa en o suyo conchunto, pa acceptar, valorar y apreciar la diversidat lingüistica d’a nuestra rechión.

D’atra man, si pienso en toz los parladors d’aragonés, lo problema principal ye la imposibilidat d’emplegar la luenga en toz los ambitos oficials (lo que tamién sufre, obviament, lo catalán). Ye primodial, en este sentiu, una lei d’uso administrativo que pueda garantizar este dreito.

6.- Aragonés, occitano y catalán son luengas chirmanas. Qué se puede aprender d’a situación actual d’estas luengas pa amillorar l’uso d’as mesmas en a carrera? Depende d’o grau de consciencia de cada puesto?

Efectivament, lo grau de consciencia ye determinant a la hora de levar a cabo cualsequier mida a favor d’una luenga minoritaria. Y asinas lo digo, perque lo panorama de l’occitán en Francia ye muito pareixiu a lo de l’aragonés. Pero muito distinta ye la situación de l’occitán aranés per estar luenga cooficial en o suyo territorio natural. Segurament i habrá problemas dificils de superar, pero, a lo menos, existe un emparo legal que permite aprestar prochectos que, d’atra manera, serían imposibles. Y, si lo aranés ye oficial, ye perque i ha habiu una voluntat de reconoixer una realidat lingüistica diferent a la de dentro de Cataluña, i ha habiu esta consciencia. Pienso que, en este sentiu, lo nuestro modelo ha d’estar lo d’o catalán, y muito especialment las politicas lingüisticas que se fan en o País Valenciano, per tener una realidat lingüistica mas cercana a la d’Aragón, con zonas an que nomás se charra castellán y atras en as cuals, amás, se charra la luenga minoritaria.

7. – Qué le podemos recomendar a un catalán u a un occitano cuan se troban con un parlador d’aragonés? Escuitar con atención perque la comprensión ye nomás cuestión de voluntat en luengas d’a mesma familia?

Efectivament, la recomendación ye la de no cambiar de luenga, mantener cadaún la suya, perque con bien poco esfuerzo la intercomprensión ye asegurada. Chustament esta ye una metodolochía d’aprendizache de luengas romanicas que se ye promovendo en cualques universidaz d’Europa (UNITA-Universitas Montium) y en cualques fundacions espanyolas (Fundación Foros d’a Concordia). Per tanto, en o nuestro caso, ye bien sencillo d’aplicar.

8.- Si quiere anyadir bella cosa mas.

Nomás quiero agradeixer sincerament esta oportunidat que ofreix a l’AAL de dar información sobre una realidat lingüistica tant cercana a la occitana y, de vez, pro desconoixida dillá d’as buegas d’Aragón.

9.- Muitas gracias per la entrevista.

Una entrevista de Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.