BELGICA: LO CAMIN DE LA DESCENTRALIZACION

Christian Andreu
0
A l’ora d’ara Belgica es un dels estats mai descentralizats del mond, amb una estructura federala compausada de tres estats federats, Flandra, Valonia e Bravant. Mas per arribar a aquel sistèma foguèt un long camin, promogut basicament pel nacionalisme flamenc. L’an 1815 al Congrès de Viena après las guèrras napoleonicas, las poténcias europèas decidiguèron la […]

AN ISOLAT LO CORONAVIRUS EN AUSTRÀLIA

Christian Andreu
0
Una còla de scientifics de l’Institut Peter Doherty de las Infeccions e de l’Immunitat, a Melbourne, en Austràlia, poguèt isolar, fin finala, lo nòu coronavirus 2019-nCoV extrach d’un pacient. Lo virus arribèt a l’Institut Doherty lo 24 de genièr passat e foguèt isolat abans la fin de genièr passat. “Es un pas de gigant, çò […]

LO LAC BAIKAL

Christian Andreu
0
Lo lac Baikal se tròba situat en la zòna sud de Siberia, Russia, tanben coneguda tanben pels noms d’Uèlh blau de Siberia o La Pèrla d’Asia. Lo nom deriva del tatar Bai-Kul (Lac ric). Es un lac d’origina tectonica que conten aperaquí 20% de l’aiga doça qu’es pas glaçada de la planeta. Lo lac a una […]

UNA PROPRIETAT CARACTERISTICA DEI NOMBRES PROMIERS

Christian Andreu
0
Dins la revista “Pour la science” un matematician sonat Jean-paul Delahaye professor a l’universitat de Lille ten una cronica matematica. Au mes de Febrier de 1999 ai crompat questa revista estent que l’avié un article sus lo p.g.c.d. (pgcd) de 2 nombres. Lo pgcd es lo mai grand divisor comun ai 2 nombres. Es coneigut […]

UNA ESTELA A MAND D’ESCLATAR

Christian Andreu
0
L’explosion de l’estela supergiganta Beteljauza seriá a mand de se produire, segon la comunautat scientifica astronomica internacionala. Quora aquò se farà, serà la supernòva mai brilhanta que jamai poguèt agachar l’umanitat. Aquò serà aital pr’amor que Beteljauza es situada a sonque 640 ans lutz de la Tèrra. Son espet poiriá èsser un dels faches mai […]

TRAPEN ETH TERAPÒDE MÈS GRAN D’AUSTRÀLIA

Christian Andreu
0
Maugrat que descorbit en 2017, non siguec enquia enguan qu’ua còla de cercaires dera Universitat de Naua Anglatèrra poguec classar es uassi trapadi en Winton, Queensland (Austràlia) coma es d’un especimèn de terapòde nomentat Australovenator wintonensis, eth carnivòr mès gran que jamès i auec en aqueth continent. Segontes eth cap d’aquera còla, Martha Whote, tanben […]

LAS CAUNAS DE MARBRE

Christian Andreu
0
Las caunas de marbre es un dels luòcs mai polits de Chile, en tot èsser una formacion de carbonats de calci situats al torn del lac General Carrera.Aquelas formacions, son tanben conegudas coma las caunas de marbre, e son una sèria de pichonas illas situadas a paucs mètres de la riba, atanplan conegudas amb los noms de […]

UNA NÒVA TEORIA PER EXPLICAR L’ORIGINA DELS TRAUCS NEGRES

Christian Andreu
0
Una còla d’astrofisicians utilizèt mai d’una simulacion informatica per mesurar quals mecanismes entraïnan l’acceleracion de particulas en d’environaments extrèms. Una de las resultas d’aqueste estudi es que la mescla demest lo movement caotic d’aquelas particulas e de camps magnatics tras que fòrts poiriá èsser l’origina de la radiacion electromagnetica que sorgís de regions espacialas amb […]

LA CONFERÉNCIA DE BANDUNG

Christian Andreu
0
Après la Segonda Guèrra Mondiala, mentre lo mond se dividissiá en dos blòcs afrontats, lo capitalista e lo comunista, sorgiguèron d’autras iniciativas per agropar d’autres païses dels cinc continents qu’aguèsson problèmas similars e volguèsson pas èsser integrats en los autres dos blòcs. Lo jorn 18 d’Abril de 1955, pendent d’aperaquí dètz jorns, s’amassèron dins la […]

LO LIGAM CEREBRAL

Christian Andreu
0
Qual es lo possible ligam cerebral entre un adulte e un mainat a l’ora de jogar ? E i a un ligam ? E de quin tipe ? Semblariá èsser que òc, pr’amor qu’un estudi confirmèt lo ligam temporal cerebral demest adultes e mainats a l’ora de jogar o legir una istòria. Segon los cercaires, […]