Home DIVÈRSES D’AUCÈLS FÒRÇA PAUC FREQUENTS
D’AUCÈLS FÒRÇA PAUC FREQUENTS
0

D’AUCÈLS FÒRÇA PAUC FREQUENTS

0

La venguda de centenats d’aucèls migratòris a las còstas pus septentrionalas catalanas non seriá pas un fach extraordinari se faguèssem pas cas de l’espècia : son de pichons pingüins (Alca torda), coneguts en Catalonha coma gavòts. E los pichons pingüins son pas brica frequents sus aquesta còsta, çò que fa pensar als cercaires qu’i arriban en causa del cambiament climatic. Car demòran mai que mai en Islàndia.

Aital, l’arribada de centenats d’aqueles aucèls foguèt confirmada per l’Universitat de Girona, que comencèt d’analisar cossí arriban a las còstas catalanas aqueles aucèls e tanben d’assajar de comprene perqué i arriban ara, puèi qu’es una espéica pus tipica de las còstas escocesas e islandesas e del nòrd europèu e non pas d’un país mediterranèu. En mai d’aquò, malgrat que cada an se’n pòsca veire tres o quatre especimens, la venguda de centenats, gaireben de milièrs, sus la còsta catalana es un fach qu’estonèt fòrça los scientifics.

La venguda de centenats d’aqueles aucèls sus la còsta catalana estonèt fòrça los scientifics.

D’especimens plan flacs

A mai, los pichons pingüins arriban ara plan flacs, sense fòrça, çò que fariá pensar als cercaires que volèron tot d’un còp dempuèi lo nòrd pus septentrional europèu, qu’es lo luòc ont demòran durant l’ivèrn e la tardor. E fòrça especimens venon sus la còsta catalana sonque per morir de lassièra. E, a mai de flacs, arriban afamats e gelats pr’amor que cèrcan amb desespèr la calor dels vaissèls e tanben de noiridura.

Lo pichon pingüin es una espècia de la familha dels pingüins artics e que demòra tota l’annada dins lo nòrd-oèst del continent. Segon plusors expèrts, poiriá èsser a patir una crisi climatica car poiriá èsser a mand de cambiar sa rota migratòria abituala ; perque se’n pòt espepissar pendent l’estiu en Mediterranèa mas sonque en nauta mar, e pas prèp de la còsta. Tanben foguèron observats divèrses individús en Malhòrca, Corsega e Grècia.

Çò qu’estonèt plan los cercaires catalans foguèt de los trapar flacs, gelats e afamats pr’amor qu’es una espècia que supòrta fòrt plan lo freg. Lo govèrn catalan s’activèt fòrça rapidament e mandèt plusors agents de la dicha polícia de la campanha catalana (Còrs d’Agents Rurals). La tòca èra d’assajar de reculhir lo  màger nombre d’especimens per los salvar. Mas tanben foguèt confirmat que la majoritat arriban malauts o a mand de morir. Aqueles policièrs n’aurián trobat ja mai de 450.

Los pichons pingüins volèron tot d’un còp dempuèi lo nòrd europèu.

Segon los cercaires, los pichons pingüins serián arribats en Catalonha pr’amor d’un tempèri terrible dins l’Atlantic Nòrd qu’auriá empachat los aucèls de se noirir durant de setmanas.  E aquò auriá menat fòrça individús a assajar de se salvar en traversant lo continent e en pervenent a la còsta de Girona.

Ara lo govèrn catalan estudiarà se son d’especimens joves o vielhs e cossí òm los poiriá salvar. Ça que la, demandan a tota la populacion de los avisar se se’n trapa mai, per temptar tanben de los salvar d’una mòrt que sembla d’èsser segura. Puèi l’Universitat de Girona trabalharà en un plan de gestion de totes los pichons pingüins trapats en Catalonha pr’amor qu’es una espècia menaçada (dins l’estat francés tanben) e doncas protegida.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.