Home TECNOLOGIA CREEN UN NAU ARREVIRADOR DE VOTZ
CREEN UN NAU ARREVIRADOR DE VOTZ
0

CREEN UN NAU ARREVIRADOR DE VOTZ

0

Toti èm d’acòrd qu’era lengua ei un hèt fòrça important ena cultura des persones e qu’unís mès tanben que dividís era umanitat en es diuèrsi grops umans que formen es nacions dera planeta. Atau pòt arribar a èster tanben un mur entre dues persones e crear un arrevirador que permet parlar en totes es lengües damb era soleta votz ei un hèt tecnologic susprenent.

Eth nau sistèma ei eth Translatotron.

Diuèrses entrepreses ja hè temps que trabalhen sus aguesti tipes d’arrevirador. Tradusir un tèxt a ua auta lengua siguec justaments ua des capitades mès importantes en aguest camp de Google, maugrat que non ei totauments perfècte. Mès un des hèts importanti der arrevirador de Google siguec qu’ère gratuït.

Arrevirar lengües damb estruments tecnologics ei un ahèr desvolopat hè annades e se pòt dividir en tres etapes: arreconéisher era votz d’origina, escríver un tèxt e arrevirar-lo a ua auta lengua. Ei atau com foncione eth conegut Google Translate.

Totun, ara, Google prepause una nau sistèma qu’encara ei en fasa experimentau. Era base ei un arrevirador de votz dirècta sense escríver cap tèxt e tradusir era lengua d’origina a ua auta directaments. E segon era experiéncia que i a enquiara damb Google açò tanben poirie ajudar e fòrça es lengües nomentades minoritàries.

Eth son foncionament se base en un vocoder.

Un sistèma nau 

Eth nau sistèma ei eth Translatotron, basat en arrevirar de sequéncia en sequéncia e era traduccion dirècta damb era madeisha votz d’origina des paraules a ua auta lengua. Ei un sistèma que non ei nau mès qu’ac hec Google e que poirie èster gratuït.

Eth son foncionament se base en un vocoder (o codificador de votz) neuronau que convertís es espectogrames de gessuda en ondes e permet mantier era votz originau qu’ei atau mès naturau.

Maugrat qu’ei encara un projècte qu’a de melhorar, ja siguec hèt un prumèr modèl que pòt arrevirar era votz d’ua lengua a ua auta sens escríver cap tèxt. Demoram era sua capitada e qu’er occitan (e sòns dialèctes) siguen ua des lengües que seràn en aguest nau arrevirador de votz dirècta de Google.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.