Auer una magnifica colleccion de grani classics dera literatura universau qu’ei era tòca der Institut d’Estudis Aranesi dempuèi era annada 2019. E pr’amor d’açò arribèt era revirada d’»Anna Karenina » (1877) de Lev Nicolàievic Tolstoi, de la man d’Antòni Nogués, que podec atau obrir era celèbra Colleccion Antòni Nogués. Eth libre viec un acte volontàri de soberaneitat lingüistica e culturau. Revirar Tolstoi ar occitan non siguec aisit. Tolstoi a ua densitat de vòtzes, digressions moraus e dessenh psicologic estonants. Damb Anna Karenina se mostrèc ua tustarrada entre era convencion e er desir, era recerca espirituau e es mons urban e rurau. Damb er aranés eth tèxt ven mès ric e demòstra com era lengua pirenenca tanben demana un luòc enes espacis academics e universaurs dera nauta cultura.
Damb « Anna Karenina » Tolstoi bastic ua istòria qu’ei tanben un jòc de miralhs. Era òbra non ei sonque ua cronica sus er adultèri borgés mès tanben ua imatge ampla de dues trajectòries vitaus : era de Anna Arkàdievna Karenina e era de Konstantín Dmítritx Levin.
Una epòca en desintegracion
Eth destin d’Anna qu’ei mercat pera desintegracion psiquica e er isolament sociau. Anna patís fòrça eth sòn encamardament damb er joen oficiau Aleksei Vronski que la miarà a ua passion sense limits en ua societat ipocrita, era dera nauta societat de Sant Petersborg. Atau, Tolstoi mostrèc se com Anna ei laguens ua societat que destrusís aqueri que non segueishen es sòns còdis de simulacion sociaus. Mès Levin, un des personatges, ei er alter ego de Tolstoi, e hug des salons urbans e cerque eth sens dera existéncia en tribalh dera tèrra e eth ligam damb es pagesi e encara a travèrs d’un matrimòni damb Kitty Sxerbàtskaia.
Era lengua occitana d’Aran ei plan ligada ara natura e ath lexic dera meteorologia, es bèsties e es sasons. E pr’amor d’açò tanben ei plan ligada a Levin. Es scènes en camp de Levin son considerades ues des mès riques dera istòria dera literatura mondiau. E Antòni Nogués arribèc a un nivèu tau ena revirada que soent ei dificil de trapar en d’autes lengües mès estandardizades deth mon. Se pòt arribar a díder qu’eth rus ei en Aran fòrça comòde pr’amor dera sua relacion damb era natura.
Eth tribalh d’Antòni Nogués, donques ei monumentau, se consideram es recorsi e es parlaires actuaus. Revirar apròp de mil pagines de tèxt rus (maugrat que sigue tanben ath còp revirat d’autes lengües majoritàries occidentaus) qu’ei ua epopèia giganta. E hèr açò damb qualitat ei extraordinàri. Er esfòrç siguec gran e se pòt véder plan en tèxt.
Nogués non use arcaimes ne neologismes. Er aranés usat per Nogués ei ric e actuau e fidèu ath pòble. Es dialègs e es discorsi indirèctes liures tanben son ben usadi a trauèrs dera parla des personatges. E eth ritme der originau rus, plen de musicalitat pròpria ven tanben plan originau ena version aranesa. Era fòrça editoriau donques qu’ei gran. Era òbra siguec publicada en tres volums en 2019 e a ua valor academica sens prètz. Aguesta colleccion demòstre qu’er aranés a ua acadèmia que pòt normativizar era lengua a trauèrs dera literatura universau de biais estonant. Ja ac auien hèt es catalani ara hè 100 annades damb era revirada d’òbres universaus e açò dèc ad aguesta lengua ua posicion naua e fòrça mès semblanta ara d’autes lengües europèes plan mès granes.
Anna Karenina ei donques ua batalha entre era modernizacion tecnologica dera Russia imperiau e es modèus tradicionaus deth camp. Eth tren ei on Anna coneish Vronski, un tren que tue persones e que serà eth destin tragic dera protagonista. Un tren que represente eth progrés industriau cèc e tot çò que separa er individú dera sua comunautat tradicionau. Es Pirenèus sigueren ua region isolada istoricament e que soent trape era modernitat coma ua ataca ath sòn biais de víuer. E açò ei eth madeish missatge de Tolstoi. Es discorsi de Levin sus era modernizacion agrària britanica an un paralelisme damb era realitat aranesa, encara aué.
Era parabola russa ven, a trauèrs dera revirada de Nogués un hèt reau ena realitat pirenenca, pr’amor qu’es comunautats d’acíu an suberviscut tostemp dauant des ataques exteriores dera modernitat. Enquiara. Eth libre siguec plan valorat pes realistes europèus dera epòca. Anna qu’ei victima dera societat on demòre. Eth sòn marit, Karenin mès tanben Vronski, considèren Anna colpable, mès non er òme que hè çò de madeish. Eth deliri psicologic d’Anna abans dera sua fin serà donques una grana influéncia en autors posteriors coma Virginia Woolf o James Joyce.
E tanben ei ua òbra –revirada ar aranés – que demòstre qu’er occitan pirenenc non ei solament ua lengua de lirica des trobadors medievaus mès tanben utiu entà descríuer es parts e es luòcs damb ua intensitat estonanta. Eth rigor professionau de Nogués ei mès qu’evident. E cap critica ne pòt díder arren de mau. Pr’amor qu’ei ua revirada excellenta. Açò tanben demòstre que nat lengua a limits, aguesti son tostemp era capacitat de revirar plan, er revirador e era maduresa academica de qui publica òbres coma aguesta.
Fin finau, sus era version aranesa d’Anna Karenina de Tolstoi, solament se pòt díder que, un aute còp, deisha d’èster una òbra russa entà víer un monument viu dera cultura occitana e occidentau contemporanèu extraordinària. Tanben demòstre q’eth mon deth futur serà eth dera diuersitat lingüistica o non serà. Era pensada universau solament suberviurà damb aguesta diuersitat. E ara er aranés ei ua lutz de mès de çò que volec Tolstoi. Damb era Colleccion Antòni Nogués e eth tribalh estonant der IEA er umanisme espandic es sues termières un aute còp. E demostrèc qu’era petita mès tanben fòrça valenta Val d’Aran ei un gigant literàri e culturau que pòt tanben se vò, guardar de tu a tu a d’auti gigants dera literatura universau coma era literatura russa deth sègle XIX. E açò ei dit lèu. Totaument recomandable era sua lectura. Òbres com aguesta situen er occitan en çò de mès naut dera cultura occidentau. E açò, en un mon de tèxts hèts pes IA, eth mon d’aué, non a prètz.
Un article de Christian Andreu*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
Imatge principau: Sapiéncia/ChatGPT
