AL TORN D’ “ELS COSINS DEL CATALÀ”
L’estudi del lingüista Doctor Carles Castellanos (Carles Castellanos i Llorenç: “Els cosins del català”, Voliana edicions, Argentona, 2019, 266 pp.) apòrta, almens, doas idèas fondamentalas. Primièrament, l’estricta analisi lingüistica restacada destinada a soslinhar de parallelismes entre de grops de lengas –diasistèmas– que mantenon de confluéncias amb lo catalan.
Poiriam parlar d’agropacions que mòstran una gradacion de semblanças e de proximitats. Aital, l’autor devesís l’òbra en dos grands blòcs. De’n primièr, las lengas adscrichas al “diasistèma occitanoromanic” (p.28) – l’occitana, jos la varianta del gascon, l’aranés, e lo catalan– e lo benasqués, parlar pirenenc, istoricament apertenent al comtat de la Ribagorça. E aprés, lo grop definit per de lengas aupinas e que se situan entre los estats francés e l’italian: l’arpitan, lo piemontés e lo friolan, respectivament a la part occidentala e orientala de la sarrada aupina.
L’estudi d’ambedoas familhas lingüisticas mòstra, dempuèi d’analisis morfologicas e lexicas, las semblanças mantenudas amb lo diasistèma catalan. Mas benlèu l’interès pel lector catalanofòn –per de rasons istoricas, socialas e culturalas– se situa en la compreneson dels parallelismes del grop occitanocatalan. Aital, la confluéncia entre de torns e d’estructuras del catalan e l’occitan/aranés, e sustot entre la modalitat occidentala del benasqués, es expausada amb detalh perque poscam nos avisar que las correspondéncias entre de lengas es pas casualas. La segonda aportacion es, justament, facilitar la compreneson de l’abséncia de casualitat de relacions lingüisticas dins d’airals geografics que diacronicament an pogut generar una lenga franca (p. 252).
La situacion de plusors lengas
Los entratges geoistorics que precedisson cada capítol permeton de situar estructuralament de lengas que representan de pòbles –amb una constanta relacion istorica: Occitània a travèrs de las vinculacions entre lo Comtat de Tolosa e l’Ostal comtal de Barcelona– e regions (Piemont/ Lombardia/Savòia e Friol). Vertadièrament, existisson “de cosins” perque an existidas de vinculacions politicas e existisson de relacions economicas e culturalas entre de païses apertenentes a d’airals istorics amb cèrtas complementarietats.
Parlam d’un airal qu’aqueriguèt personalitat plena entre las epòcas nautas medievala e modèrna, periòde intersecular que definiguèt una sèria de vilas-estat e de nuclèus urbans que foguèron la basa sus la quala se bastiguèron de comunautats civilas qu’articulavan, al començament, de regions economicas agràrias e industrialas.
L’assag de Castellanos “tradusís” la generacion d’un espaci istoric en la formacion d’espacis filologics (òrdre evolutiu intèrne) e sociolingüistics (disrupcion extèrna) –los fondaments sociologics qu’explican la superposicion entre de lengas (lenga sens estat/lenga amb estat).
Las informacions aportadas son sufisentas per comprene coma las sièis lengas estudiadas son estadas somesas a de procèsses d’unificacion e de glotofagia a l’estat espanhòl, l’estat francés, l’estat italian, e, sovent, e consequentament, condicionadas per de procèsses de desnacionalizacion lingüistica. Aital, la comparason, per exemple, de l’occitan/catalan respècte del francés/castelhan soslinha lo passatge de (doas) sobeiranetats lingüisticas institucionalizadas (sègles XII-XVIII) a de situacions de dependéncias politicas que contextualizan d’interferéncias d’usatge.
La recèrca prepausada pel libre, en superar de filiacions e d’afinitats entre de grops lingüistics, nos ditz que devèm rescriure l’istòria inventada pels estats. Per aquel motiu expausa de basas plan definidas per aprigondir, en una autra òbra, entorn dels fondaments istoricopolitics nacionals (pas estatals convencionals) de las estructuras lingüisticas a la region de la Mediterranèa Occidentala que situan la constitucion d’una lenga veïculara.
Un article de Xavier Ferré, istorian.
