A ANDÒRRA, EN CATALAN
Es estada fa gaire aprovada amb una granda majoritat parlamentària a Andòrra la Lei de Lenga pròpria e oficiala, que substituís l’anteriora de l’an 1999, e que preten protegir los dreches dels parlaires de lenga catalana al Principat. Aquel país pirenenc es l’unic que declara lo catalan coma unica lenga oficiala. E mai qu’èra estat totjorn d’aquela manièra, la Constitucion andorrana de l’an 1993 mantenguèt definitivament aquel estatus d’oficialitat lingüistica en lo sieu article segond. Als autres territòris lo catalan parteja l’oficialitat amb lo castelhan e es reconegut coma lenga istorica per protegir o dirèctament gaudís pas de reconeissença oficiala.
Mas aquela situacion legala se tradusís pas amb una preséncia adequada en fòrça domenis de la vida sociala, e la meteissa preséncia sustot del castelhan es plan importanta. Segon las darrièras enquèstas lingüisticas solament un 35% dels abitants del Principat reconeisson lo catalan coma la sieuna lenga “familiala”, del temps que lo castelhan supèra lo 40%.
Andòrra es estada receptritz de populacion estrangièra dempuèi fòrça decennis endarrièr; qualqu’unes arriban per de causas laboralas e d’autres per de causas fiscalas. Qualques unes s’intègran dins de la vida del Principat tanben lingüisticament, mas d’autres aprenon pas lo catalan sonque pr’amor que totes coneisson la lenga castelhana.
Una nòva lei lingüistica
Amb la nòva legislacion, lo Principat decidís protegir la sieuna pròpia lenga en utilizant los meteisses instruments que d’autres estats e en seguint los meteisses paramètres que d’autres govèrns europèus d’estats independents o federats. Dos ponchs son basics en aquela normalizacion lingüistica.
Als comèrcis, la lenga prioritària serà lo catalan, sens de proïbicions de poder utilizar d’autras lengas al luòc. Los trabalhadors dels comèrcis utilizaràn preferentament lo catalan amb los clients, e mai que la darrièra eleccion lingüistica revendrà als meteisses clients. Deuràn tanben conéisser lo vocabulari tecnic de lors professions. La question evidenta: l’utilizacion escricha serà clarament visibla, mas seràn atenguts los meteisses resultats amb la lenga parlada, dificilament contrastabla?
E lo segond aspècte se referís a l’obtencion del permís de residéncia pels estrangièrs residents al Principat. Cal los acreditar un nivèl sufisent de compreneson e capacitat d’utilizacion de la lenga catalana. Aquel aspècte es estat polemic, mas remembram nòvament que quin estat europèu que siá, independent o federat, exigís tanben la coneissença de la pròpria lenga coma condicion per obténer de papièrs de residéncia o la meteissa nacionalitat. O es qu’aquela clausula pòt èsser exigida per quina lenga que siá a l’excepcion del catalan?
Es fòrça important qu’Andòrra aja començat aquel camin de defensa de la lenga catalana, car es l’unic país qu’en aqueste moment pòt realizar amb plena libertat una politica de defensa integrala de l’idiòma, que patís de problèmas a tot lo sieu territòri lingüistic e qu’es menaçat amb la desaparicion en divèrses territòris (la Catalonha del Nòrd, lo sud valencian, L’Alguer, o lo meteis airal metropolitan de Barcelona…).
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
