Home DIVÈRSES 1000 MERCÉS (o 56.000 o 250.000)
1000 MERCÉS (o 56.000 o 250.000)
0

1000 MERCÉS (o 56.000 o 250.000)

0

Mil còps mercés plan a totes vosautres pel vòstre supòrt. Sens aquò la revista de sciéncia e istòria en occitan Sapiéncia poiriá pas existir. Nimai contunhar. Pr’aquò lo títol d’aqueste article, pr’amor que uèi avèm escrich tanben per vosautres l’article numero 1000 e, per ansin, volèm vos donar fins a 1000 còps mercés. E mercés plan. De còr.

Totun, que tanben poiriam vos donar 56.000 còps mercés pr’amor que son estats 56.000 los usatgièrs que visitèron Sapiéncia occitana tre la sieuna naissença ara fa tres annadas, en 2016. O atanplan 250.000 còps pus mercés pr’amor qu’es lo nombre de paginas visitadas dins la revista. E tot aquò son de chifras que consideram bonas e qu’avèm volgut donar a conéisser.

Mai de 1000 articles

Deman divendres sortirà amassa amb Jornalet l’article 1001. Un autre article d’una lista qu’a coma article pus visitat “Un estat occitan-catalan” amb pus de 2000 visitas. Apuèi ven l’article “Parlar dos dialèctes va plan” (pus de 1.600 visitas). Ambedos articles pòdon nos donar una idèa del vejaire multiregional e multidialectal qu’a l’occitan uèi lo jorn. E cossí restacats son encara, maugrat la frontièra politica, de catalans e d’occitans.

Los legeires de Sapiéncia pòdon tanben èsser classats segon los païses e tanben segon las regions. Un 37% dels legeires son dels Païses Catalans e un 26% d’Occitània tota. Apuèi venon de legeires (benlèu atanben occitans) que demoran als Estats Units (8,5%) e los que legisson la Sapiéncia dins l’estat italian (aquí cal inclure de segur las Valadas Occitanas), amb un 3%.

Dins Occitània tota, los legeires tanben an diferéncias segon la region. Per ansin, fins un 38% son de la nòva region d’Occitània. Totun, fins un 22% dels legeires de la revista se tròban en París e la region d’Illa de França. Apuèi venon los gascons e los lemosins de Nòva Aquitània, amb un 12%, los provençals amb un 9%, e los auvernhats amb un 7%. Un fach curiós son los nòstres amics bretons, que mòstran un interès grand per la nòstra lenga e cultura a travèrs d’un 2% dels legeires jornalièrs de Sapiéncia.

Uèi l¡article es sonque per vos mercejar totes los legeires e confirmar que i aurà d’articles de sciéncia, d’istòria, de tecnologia, de paleontologia, d’astrofisica, de geografia, de linguïstica e d’autres encara pendent fòrça temps.

Amb aquò volèm soslinhar que lo solet supòrt qu’avèm recebut es dels legeires e los benevòls pr’amor que Sapiéncia recebèt pas jamai cap de subvencion de cap organisme politic, ne occitan nimai catalan. I a actualament de sèrias sus la flora mondiala, sus l’istòria de l’umanitat, sus de lengas anticas, de fauna occitana, d’istòria de la vida a la planeta e diferents monografics sus de scientifics occitans e mondials. E n’i aurà encara mai, amb la vòstra ajuda e lo vòstre supòrt. E desbrembatz pas d’escriure d’articles per la soleta revista de sciéncia e d’istòria en lenga d’òc, la lenga nòstra, pr’amor que los benèvols son estats totjorn planvenguts. Mil mercés doncas (o 56.000 o 250.000 ) !

La còla de Sapiéncia occitana

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.