Home PALEONTOLOGIA L’ORIGINA D’UNA ESPÈCIA
L’ORIGINA D’UNA ESPÈCIA
0

L’ORIGINA D’UNA ESPÈCIA

0

Plan sovent los paleontològs pòdon pas arribar fins a l’origina d’una espècia. Un exemple ne serián los ominins. Pr’açò es una bona notícia la confirmacion scientifica de la primièra espècia d’esquiròl volador a travèrs l’estudi d’una esqueleta fossila trobada en Hostalets de Pierola, en Catalonha. Sapiéncia n’a parlat amb la còla que l’a descricha e nomentada coma Miopetaurista neogrivensis.

L’esqueleta, trobada dins un dels luòcs paleontologics del Miocèn mai importants de la planeta, es formada per lo cran e mai de 800 uasses que confirmèron, a travèrs d’una morfologia unica, cossí foguèt lo primièr esquiròl volador. Foguèt un mamifèr que pesèt entre 1,1 e 1,6 quilogramas, çò es fòrça grand per un esquiròl.

Sapiéncia.- Una espècia plan granda. Perqué ?

Isaac Casanovas-Vilar, cercaire del Grop de Fauna del Neogèn de l’Institut Catalan de Paleontologia Miquel Crusafont, qu’a descrich amb d’autres collègas la nòva espècia d’esquiròl volador.- Uèi i a d’esquiròls de fòrça desparièras mesuras. Las espècias mai grandas son encara mai grandas que Miopetaurista. Demòran en de selvas tropicalas e subtropicalas als arbres mai nauts. Se sap pas perqué son tan grandas mas açò permet poder sautar distàncias mai longas e poiriá èsser una explica. Es totjorn mens fatigant de sautar d’arbre en arbre que non marchar.

S.- Avètz confirmat que Miopetaurista foguèt una espècia que demorèt en Euròpa fa 11 milions d’ans mas qu’es familha d’esquiròls actuals que demòran en Asia…

Casanovas-Vilar.- Lo gener d’esquiròl volador que demora uèi en Asia es Petaurista, lo genre fraire d’aquel esquiròl originari de totes las espècias d’esquiròl volador actual. Son pas lo quite genre mas son de familha. Pendent lo Miocèn i aviá plusors espècias que uèi an familha en Asia coma de tapirs, qualqu’unes cèrvis, de rinocèros. Açò es aital pr’amor que lo clima asiatic d’uèi es plan similar al de l’Euròpa del Miocèn.

S.- D’uasses parièrs als d’espècias d’esquiròl volador d’uèi lo jorn. Se pòt dire que l’evolucion s’es arrestada ?

Casanovas-Vilar.- Òc per çò que tòca a aqueles uasses. Los esquiròls voladors son de fossils qu’encara demoran uèi. Es coma trapar un dinosaure dins una selva asiatica uèi. An pas evolucionat pendent 12 milions d’ans. Aquò es aital pr’amor que, se una causa fonciona, cal pas cambiar mai. La locomocion d’aqueles animals es pro eficienta e doncas cal pas mai de cambis. Totun, i an agut de pichons cambis en las dents que òc, los an fach an evolucionar.

S.- Seriá doncas l’espècia d’esquiròl volador originala ?

Casanovas-Vilar.- Pensam que òc. La majoritat de uasses fòssils d’esquiròl volador son de dents e per los poder identificar cal trobar de uasses del ponhet. Son estadas trobadas de dents plan mai ancianas, de fa 36 milions d’ans d’espècias d’esquiròl que volan e que volan pas. Totun, podem afirmar que cèrtas espècias del genre Miopetaurista que demorèron entre fa 25 e 31 milions d’ans poirián èsser ben d’esquiròls voladors maugrat poder pas encara o conclure de manièra definitiva. Encara cal trobar lo genre transicional entre los esquiròls que demoravan als arbres e los voladors.

S.- Perqué disètz que los esquiròls voladors son la soleta espècia qu’a capitat evolutivament ?

Solament las ratapenadas vòlan d’aquela manièra. Força espècias de mamifèrs tanben planan, coma de marsupials voladors, lèmurs voladors e d’autres rosegaires an de patagis o de pel utilizada per planar. Totun, demoran en d’airals plan concrets e son fòrça paucas espècias. Los esquiròls voladors son 52 espècias desparièras e pòdon èsser trobadas en America del Nòrd, Euròpa e Asia. Pr’açò se pòt dire que son lo solet grop de mamifèrs planadors que lor espandiment a la planeta foguèt un succès.

S.- Qual èra lo clima d’Euròpa a l’epòca?

A l’epòca de Miopetaurista, çò es lo Miocèn, èra mai caud e i avián de sasons mas pas tan marcadas. En Catalonha, e Occitània e Euròpa occidentala tota e centrala i avián de bòsques subtropicals coma los de la còsta èst e sud-èst d’Asia. Son de selvas umidas amb d’arbres perennes mas tanben de garrics. Los animals que manjan de frucha coma los esquiròls voladors vivián plan tot l’an. Apuèi lo clima venguèt mai freg e aqueste tipe d’animals s’escandilhèt. Lo clima en la còsta catalan èra fòrça mai umit que en l’interior iberic ont i aviá d’airals tipe savana. E doncas èran un tipe d’animals que solament viviá en Catalonha e Occitània.

S.- Hostalets de Pierola, ont foguèt trobada l’esqueleta d’aquesta espècia originària d’esquiròl volador es un luòc d’importància mondiala ?

En çò que tòca al Miocèn òc. Pas gaires airals de la planeta an tants de fossils de vertebrats d’aquela epòca. En Euròpa tota e tanplan en Asia plusors zònas de Paquistan e China pòdon èsser aital e pro. Ara començam d’estudiar la fauna fossila que i a e arribaràn lèu fòrça suspresas !

Lo genre d’esquiròl volador Miopetaurista foguèt trobat per aquesta còla de l’Institut Catalan de Paleontologia Miquel Crusafont en Can Mata, un jaciment paleontologic qu’a de milièrs d’uasses fossil d’entre 12,5 e 11,5 milions d’ans.

Pendent las darrièras 20 annadas son estadas trobadas mai de 80 espècias fossilas de mamifèrs mas atanben d’aucèls, d’amfibis e de reptils. Entre aquelas, divèrsas espècias ominoïdeas coma Pieralopithecus catalaunicus, Pliobates cataloniae or Anoiapithecus brevirostris, vertadièrs genres clau dins l’evolucion de çò que seriá apuèi lo genre uman.

Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.