Home TECNOLOGIA UN NÒU MATERIAL PÒT FAR MART ABITABLA
UN NÒU MATERIAL PÒT FAR MART ABITABLA
0

UN NÒU MATERIAL PÒT FAR MART ABITABLA

0

De cercaires d’Harvard confirmèron que lo sòmi uman de cambiar Mart en una planeta abitabla es possible pr’amor que la nòstra espècia ja a la tecnologia per poder o far. Es un aerogèl nomentat silica que la NASA ja fa de temps qu’utiliza. Segon aqueles scientifics, amb aquel material seriá possible recrear una atmosfèra coma la de la Tèrra amb de pichonas illas de vida.

La silica es un aerogèl que pòt far coma los gases d’efièch de sèrra a l’atmosfèra terrèstra. Per ansin, plusors experimentacions confirmèron qu’amb de silica podiá èsser creada una pichona atmosfèra de 2 a 3 centimètres de prigondor a nivèl local que daissariá dintrar la lutz del Solelh per ajudar las plantas far de fotosintèsi. Dins aquela pichona illa de vida la temperatura creisseriá e los umans i poirián viure se atanben i aguèsse d’aiga. Las experimentacions scientificas, que ja son estadas demostradas, foguèron publicadas amassa dins un nòu estudi publicat al numeric Nature Astronomy.

Segon Sagan caliá vaporizar lo Pòl Nòrd marcian.

Un vielh sòmi de l’umanitat

Lo sòmi de recrear una atmosfèra en Mart per ajudar l’òme colonizar aquela planeta ja fa desenats de ‘annadas qu’existís. En 1971 lo scientific Carl Sagan prepausèt cossí crear una atmosfèra en Mart, un procés nomentat Terraformacion. Segon Sagan solament caliá vaporizar lo pòl nòrd marcian per veire l’aparicion d’una atmosfèra de 2 centimètres sus la planeta amb una creissença generalizada de la temperatura pertot. A mai, aquò tanben entraïnariá la formacion de lacs e de pichons mars d’aiga. Aquò inspirèt d’autres cercaires per estudiar cossí podiá aver una terraformacion en Mart.

En 2018 una còla de cercaires de l’Universitat de Colorado, amb l’ajuda de la NASA, determinèron que l’usatge de las sorsas de Mart sonque fariá créisser la pression de l’atmosfèra marciana un 7% del qu’a la Tèrra, pas pro per poder i viure. Caliá doncas, ne pensar un autre metòde.

Pr’aquò, de cercaires d’Harvard e l’Universitat d’Edimborg estudièron una nova idèa. Se se podiá pas cambiar tota l’atmosfèra de la planeta ròia perqué assajar pas de crear una atmosfèra regionala ? Foguèt aital que i aguèt la prepausta d’usatge de la silica per recrear una fina atmosfèra de 2 a 3 centimètres que daissèsse dintrar pro la lutz solara e ajudèsse montar la temperatura. E divèrsas experimentacions scientificas demostrèron qu’aquò podiá èsser fach a nivèl pas global mas local.

Amb silica l’umanitat ja i poiriá viure, amb de cambiaments sonque regionals

“Mart es una planeta que poiriá èsser abitada, çò diguèt Laura Kerber, de la NASA. Totun, demora contrària als interèsses umans. Un sistèma de creacion de pichonas illas amb de vida ajudariá l’umanitat per poder viure en Mart”.

E lo nòu estudi confirma que, amb de silica, aquò pòt èsser fach. “Es un aprochament nòu, regional, e avèm demostrat que l’umanitat ja i pòt viure, amb de cambiaments sonque regionals, pas globals, çò confirmèt Robin Wordworth, de l’Universitat d’Harvard. E aquò es un projècte que pòt èsser desvolopat e provat amb de materials e de tecnologia que l’òme ja a “.

Una tecnologia que, segon aqueles cercaires, necessita pas pus mai per viure sus la superfícia de Mart. L’aerogèl nomentat silica creariá de pichonas biosfèras sus Mart. E atanben poiriá èsser utilizat en de vals secas de la Tèrra, coma en Antartida o Chile. Una tecnologia doncas, estonanta.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.