Home GEOGRAFIA SINHAGIRI
SINHAGIRI
0

SINHAGIRI

0

Sinhagiri o Sigirilha o  es considerat uèi coma lo siti arqueologic mai important d’Sri Lanka , localizat al districte de Matale, a mai de 370 mètres sus un replanat, e conten un ancian palais, bastit pendent lo reialme del rei Kasiapa entre los ans 477 e 495 de la nòstra èra.

Sinhagiri  es una de las destinacions toristicas mai popularas d’Sri Lanka e tot un caprici de la natura, declarat Patrimòni de l’Umanitat per l’Unesco l’an 1982. Aquel luòc es sens dobte un dels luòcs mai estonants de la planeta, usat al long de dos sègles coma palais reial e puèi coma monastèri fins al sègle XIV.

Sigirilha es visible dempuèi totas las direccions a divèrses quilomètres al torn. La ròca de Sinhagiri son de rèstas de magma  d’un volcan moriguèt fa ja longtemps e que s’es anat erosionant amb los ans .

La ròca situada a mai de 370 mètres al replanat ont es uèi situada, es fòrça ponchuda pertot, mas es plana en naut. Cal destacar que la ròca es lo còl del volcan que s’anèt erosionat. Lo palais foguèt bastit pel rei Kasiapa en naut. A nivèl mejan i a una terrassa ont son plaçadas la nomentada pauta del leon e lo mur del miralh amb de pinturas, a mai de de la zòna inferiora qu’es on i a la zòna bassa del palais e que dintra dins la ròca.

Al torn de Sinhagiri i a de rèstas de murs exteriors e de trincadas, e tanben se pòdon veire totes los jardins que s’estendián dempuèi la basa de la ròca fins a centenats de mètres a l’entorn.

Vist de’n naut se pòt observar qu’es a l’encòp una fortalesa e un palais, e s’i pòdon veire encara de rèstas que demòstran una granda creativitat per l’epòca. Se pòt tanben agachar tot l’airal del palais superior, situat en naut d’aquela ròca, amb de zònas d’escalièrs e qualqu’unas piscinas talhadas dirèctament en la pèira, encara plenas d’aiga.

Una guèrra entre dos fraires

Las trincadas qu’environan lo palais inferior an encara unas plan bonas condicions e tanben las muralhas, fòrça ben conservadas e plan trabalhadas. En l’ancian registre istoric d’Sri Lanka, conegut coma Mahavansa i a tota l’istòria del rei Kasiapa, que bastiguèt lo palais. Kasiapa èra filh del rei Dhatusena, qu’assassinèt e puèi venguèt rei malgrat ne deviá èsser rei son fraire Mogalhana.Mogalhana fugiguèt a Índia pr’amor de plusors assassinats ordenats per Kasiapa, mas pas sens abans jurar que tornariá en tot cercar venjança. En Índia Mogalhana levèt una armada per tornar e conquistar lo tròn.  

Quand Mogalhana foguèt en Índia, Kasiapa ja sabiá que son fraire voliá lo tròn, e ordenèt bastir lo palais de Sigirilha, perque li serviguèsse de fortalesa e poder se defendre de l’atac del sieu fraire. Quora, fin finala, retornèt Mogalhana, li declarèt la guèrra e i aguèron plusors batalhas crudèlas fins qu’en una d’aquelas l’armada de Kasiapa l’abandonèt, e aquel, quand se mainèt qu’aviá perdut se suicidèt en naut de Sigirilha.

Ja al sègle tresen de la nòstra èra Sigirilha foguèt utilizat coma monastèri bodista, e foguèron de monges bodistas que creèron de caunas amb de bèlas pinturas. Sigirilha foguèt abitada des de tempses preïstorics, puèi foguèt abitat pel rei Kasiapa, que ne faguèt bastir lo palais e los jardins. Apuèi, e del sègle III fins al sègle XIV foguèt utilizat coma monastèri bodista. Aprés foguèt abandonat, fins que en l’an 1908 foguèt descobèrt per l’explorator britanic John Still.

Las inscripcions que s’i pòdon veire foguèron deschifradas per la arqueològ Paranavithana que ne publiquèt un famós trabalh en dos libres, publicat en Oxford, conegut coma “Los glifs de Sigiri”. Lo quite autor escriguèt un autre popular libre nomenat “Istòria de Sigirilha”.

Un article d’Andrés López*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.