Home GEOGRAFIA QUINAS SON LAS CAUSAS DELS FUÒCS ?
QUINAS SON LAS CAUSAS DELS FUÒCS ?
0

QUINAS SON LAS CAUSAS DELS FUÒCS ?

0

Uèi lo jorn i a de mai en mai incendis a la forèst occitana (e francesa). Pr’amor d’aquò los cercaires son a mand de ne trapar las causas e aital poder veire se òm pòt luchar melhor contra lo fuòc. Alara, quinas son las causas majoritàrias que provòcan lo brutlament d’ectaras e mai ectaras al moment actual en territòri occitan (e francés) ?

Cada annada mai de 15.000 ectaras de bòsc son brutladas en territòri occitan mas tanben francés. E mai d’un 90% d’aqueles incendis an coma causa principala la malvolença. Es la causa màger e doncas d’origina umana e pas pr’amor del cambiament climatic. Es lo màger dangièr que pòdon patir uèi las forèsts occitanas, catalanas, bascas e encara d’autras regions de l’estat francés.

Aquò es la resulta de la darrièra enquesta oficiala governamentala sus las causas dels fuòc en territòri francés metropolitan. Un incendi a totjorn tres ingredients clau : un combustible, una energia d’activacion del fuòc dont de nautas temperaturas e, val pas o dire, tanben una massa que pòt cremar (lo bòsc).

Lo cas d’un fuòc al bòsc es totjorn ajudat per l’aire e l’oxigèn, a mai de la calor. Quora la temperatura es plan nauta, l’aiga qu’an las plantas patís l’evaporacion. E las fuèlhas son un bon combustible, mai encara quand an una superfícia granda en contacte amb l’oxigèn. E una beluga pòt provocar lo brutlament d’aquelas fuèlhas, de l’èrba seca que i a al torn e puèi de l’arbre. Puèi es tot lo bòsc que pòt patir de biais aisit un incendi òrre.

L’estudi governamental actual confirma que fins a un 39% dels còps los incendis a la forèst francesa an coma causa la malvolença umana, e puèi (un 16%) de trabalhs particulars. Fins a un 12% dels còps lo brutlament arriba per d’autras imprudéncias e fins a un 8% per causa dels tròns.

Una origina pas naturala

Amb aquò demorariá demostrat que mens d’un 10 % dels còps l’origina del fuòc al bòsc ven pr’amor de causas naturalas. Quand aquò arriba es pr’amor dels tròns o de tempèstas secas. Sonque netejar lo bòsc sovent pòt ajudar a luchar contra aquel tipe de fuòc. Pas gaire mai se pòt far.

Totun, mai de la mitat dels còps lo fuòc arriba pr’amor de l’imprudéncia umana. De cigarretas, de barbacoas, e encara d’autras imprudéncias ne serián la causa principala. E doncas l’obligacion del govèrn es rebrembar la populacion del risc de fuòc pr’amor d’origina umana. D’accidents al torn de transformadors electrics o de veituras que brutlan tanben pòdon venir causa importanta de fuòc a la forèst.

Cossí que siá, l’estudi soslinha que gaireben un 40% dels còps lo fuòc arriba pr’amor de la malvolença umana ; son de piromans que vòlon veire brutlar la forèst de manièra volontària. E aquò sonque demostra que la majoritat dels còps los incendis que patísson los bòsques occitans e franceses poirián ésser estalviats e aital i auriá plan mens fuòc al bòsc. Mas per aquò far cal l’ajuda de tota la populacion, mai que mai, pendent los meses de mai calor.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.