Es tamben important de metre fin a la vista populista dels nòstres jorns: lo conspiracionisme. Lo socialisme scientific rejeta lo conspiracionisme.
Lo capitalisme, coma tota societat de classas, encoratja sens dobte de conspiracions, de complòts e de rivalitats de tota sòrta. La competicion es d’efièch vantada coma admirabla pel sistèma capitalista.
Mas los sistèmas socials, lo capitalisme i comprés, son nascuts e desvolopats istoricament. Las causas qué que sian venon pas “del cèu” sens antecedents. Lo conspiracionisme ven del mite borgés d’una “natura umana” criminala.
Coma Marx ditz: “La moralitat d’una societat es la moralitat de sa classa regnanta.” Los valors feròtges e competitius de la borgesiá vòlon nos far creire a una “natura umana” feròtja e competitiva. Per l’estat capitalista, cadun de nosautres es un brigand potencial. L’ideologia de brigand qu’es tipica del capitalisme e nos considera a totes brigands, avent besonh de la borgesiá e son estat per nos contrarotlar.
La proprietat privada
Al tornar a Oscar Wilde, e son L’Esperit de l’ome dins lo socialisme, ont ditz qu’es dins l’interès dels rics que devèm abolir la proprietat privada. Lo socialisme libera lo capitalista ansin que l’obrièr! Lo capitalista ansin que l’obrièr es empoisonat per la pollucion. Es tuat per la guèrra. Es menaçat per la destruccion ecologica. Per mejan del socialisme, l’obrièr e lo capitalista desparèisson ensems, l’un e l’autre, e aurèm, enfin, l’umanitat! Es pas los rics qu’abolissaran la proprietat privada; es nosautres, lo 99% de l’umanitat.
Podèm enfin aver una societat mondiala e tanben regionala amb l’industria, amb la tecnologia, amb totes los conforts e la bontat que la nòstra istoria a fach possible. Podèm pas tornar al passat, mas podèm avançar – amb rason o sens rason.
Es lo temps, a mon vejaire, de dire adieu a la finala classa regnanta e la consignar a l‘istòria. Es lo temps d’absorvir las finalas doas classas dins una soleta umanitat, en contraròtle, enfin, de son destin.
Puei florissirà l’individú, e la raça umana trobarà encara son unitat amb la natura – amb los autres estres que partejan nòstre destin sus la tèrra, eles tanben amb nosautres representatius de la planeta blava.
Anthony Walker*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
