Home GEOGRAFIA L’OKAVANGO
L’OKAVANGO
0

L’OKAVANGO

0

Lo dèlta de l’Okavango es un fluvi pauc comun: forma un dèlta sens desbocar a la mar. Lo riu Okavango es al continent african, a la siá naissença a Angòla e après un recorregut de 1.600 km morís al dèlta d’Okavango, al desèrt del Kalahari. Lo dèlta de l’Okavango vertadièrament es pas un vertadièr dèlta fluvial, mas un grand terren  aluvial que cobrís una superfícia divèrsa entre qu’a entre 15.000 km² e 22.000 km² durant l’epòca de creissença, en tot cobrir una granda plana al nòrd de Botswana, a la region de Ngamiland, situada a 842 mètres sul nivèl de la mar.

Lo fluvi Okavango nais al altiplan de Bié, un luòc ont las pluèjas son fòrça abondiuas a Angòla, e en son camin travèrsa la franja de Caprivi a Namibia, en tot serpentejar entre doas falhas tectonicas a l’arribar a Botswana. Lo riu finís en un ampla plana qu’a una superfícia de mai de 721 km² per èsser absorbit pel desèrt del Kalahari siá ja per evaporacion, per filtracion o a travèrs de la flòra e la fauna de l’endrech.

Al dèlta del Okavango i a un grand nombre de campaments e mai de 40 cabanas proprietat del govèrn e disponibles per son loguièr. La zòna d’acampada coma los cabanas, se tròban pas situadas al còr de dèlta, mas dins de la resèrva de Moremi. Lo còr del dèlta del Okavango foguèt proclamat coma Patrimòni de l’Umanitat per l’Unesco l’an 2014, de sòrta que d’ostals e cabanas son unicament privats e se pòt pas i accedir sens un tot terren, un elicoptèr o amb avion.

Territòri animal

Lo dèlta de l’Okavango a un populacion unica de leons nedaires e quand arriba l’epòca de creisença lo dèlta cobrís fins al 70% del territòri de caça, e pr’amor d’aquò se veson obligats a nadar pendent las siás partidas de caça. La zòna del dèlta es una de las pus preferidas pels toristas car ailà s’i pòdon veire los celèbres big five ,los 5 gigants d’Africa, l’elefant, lo rinocerònt, lo bufle, lo leon e lo leopard, los animals mai esperats per poder èsser agachats  pels visitants. Cal apondre tanben lo guepard e lo licaon que son presents tanben dins l’airal e qu’ aufrisson al dèlta una fama unica car es lo solet luòc de la planeta ont pòdon èsser espepissats los nomenats 7 magnifics del continent african.

La sason de pluèja al dèlta se debana entre los meses d’octòbre e abril, e generalament las pluèjas son mai abondiuas a la part nòrd del riu Okavango. La sason de pluèja entraïna la creissença de l’Okavango que comença a se notar lo mes de decembre e pòt arribar a demorar mai de 9 meses per finir pr’amor del tipe de terren que i a al long del fluvi : de bòsques de papir inondats amb una prigondor que supèra pas lo mièg mètre.

Al dèlta del Okavango es tanben possible agachar los Big 5 Birds, los cinc aucèls mai espectaculars d’Africa, lo Kori, lo Jabiru , lo Chòt pescaire comuns, l’Agla marciala e lo Calao de tèrra. Quand se vòl visitar lo dèlta cal pensar qual tipe de fauna se vòl agachar car se la tòca son de grands animals es melhor anar a de luòcs amb d’aigas bassas entre mai e octubre. Se, en revenja, se vòlon espepissar d’aucèls, çò de melhor es i anar pendent la sason de pluèjas entre novembre e abril.

Un article d’Andrés López*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.