Home GEOGRAFIA LO LAC MORAINE
LO LAC MORAINE

LO LAC MORAINE

0

Lo lac Moraine es situat a la region dels Dètz Cims, a 1884 m de nautor e dins lo Pargue Nacional de Banff, a Alberta (Canadà). Es un lac de montanha qu’a la fònt principala en un glaciar pas lonhan. Lo lac mai pròche es lo Lac Louise, situat a 14 Km e tanben dins la quita província canadiana.

La fònt principala del lac Moraine es un glaciar e doncas pendent lo mes de juni es quand a mai d’aiga (prèp de mièi Km) e pr’aquò a tanben una cèrta color blava plan caracteristica qu’a coma origina la polvèra de la ròca de la montanha que i a al torn del lac e que i davala pendent lo desglaç annadièr.

Lo paisatge es tipic de nauta montanha e i a fòrça dralhas per visitar l’endrech. Totun, cal totjorn èsser alerta pr’amor que i demòran fòrça orses grizzly. Un dels camins mai celèbres es la rota Rockpile, tanben coneguda coma Dralha dels Vint Dollars pr’amor que foguèt una imatge a la moneda de 20 dollars canadians entre 1969 e 1979. Lo camin fa 300 m e en tot lo finir se pòt agachar plan tot lo lac Moraine.

La Val dels Dètz Cims

Lo lac es situat a la Val dels Dètz Cims pr’amor que i a dètz montanhas al torn de la val ont i a lo lac Moraine e son nom foguèt donat al luòc per l’explorator canadian Samuel Allen en 1924. Doas de las montanhas pus nautas d’aquela val son Wenchemna e Hungibee. Lo pargue nacional de Banff foguèt creat en 1885 e a 6641 Km2 de terren a l’oèst del tanben Pargue Nacional de Yoho. Foguèt lo primièr pargue nacional canadian.

Al pargue i demòran fins a 56 espècias de mamifèrs diferentas dont mai d’una espècia d’erbivòr gigantàs a mai d’autras carnivòras coma l’ors grizzly e l’ors negre. Tanben i a de pumas, lops-cervièrs, goluts, mostèlas o lorias de flume e lops.

En mai d’aquò, i a fins a 280 espècias d’aucèl dont l’agla cappelada, l’agla daurada, lo falcon de coa roja, e divèrses tipes d’aglas pescairas a mai d’autras espècias localas plan polidas coma lo chickadee de montanha o lo pipit. Banff es una partida mai d’un airal natural conegut coma los Pargues de las Montanhas Rocosas Canadianas, patrimòni de l’umanitat segon l’Unesco dempuèi l’an 1984. Lo clima del pargue es subartic amb d’ivèrns fregs e d’estius fòrça suaus.

Un article d’Andrés López*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.