Home SCIÉNCIA LO FUTUR DEL CLIMA OCCITAN
LO FUTUR DEL CLIMA OCCITAN
0

LO FUTUR DEL CLIMA OCCITAN

0

Dempuei la fin de l’estiu divèrsas comarcas occitanas patiguèron de pluèjas òrras. Son d’eveniments mediterranèus jamai abans enregistrats pels servicis meteorologics occitans. I a de mèdias que ja començan a parlar d’un procès de « tropicalizacion » del clima mediterranèu pr’amor que i a de mai en mai pluèjas grèvas, sustot prèp de la còsta. Ara, un cercaire del Centre Nacional de Recerca Scientifica, Samuel Somot, confirmèt çò que se passava e çò que pòt passar dins un vidèo publicat al jornal Le Monde mas tanben al numeric Le blob, l’extra-média.

La mediterranèa patís un procès que los cercaires coneisson amb lo nom de tropicalizacion.

« La mediterranèa patís un procès que los cercaires coneissèm amb lo nom de tropicalizacion del clima, çò diguèt Somot. Lo fach es confirmat dempuèi fa de temps per l’envasion de peisses tropicals, que crosan lo Canal de Suèz e dintran dins la Mar Mediterranèa « .

Segon Somot, aquò seriá l’origina de la paraula tropicalizacion d’aquesta mar, car lo terme foguèt utilizat per descriure la dintrada en aquesta mar d’espècias tropicalas. Tanben es vertat, çò apondèt, que la mediterranèa ven de mai e mai cauda e la temperatura globala d’aquesta mar ven mai e mai pròcha de la temperatura d’una mar tropicala.

« Pasmens, parlar de la tropicalizacion del clima mediterranèu es un contrasens , çò afirmèt Somot, car lo clima mediterranèu vendrà, aqueste sègle, de mai e mai sec. I aurà de mens en mens pluèjas. Alara, que cal parlar mai d’un procès de desertificacion que non pas de tropicalizacion de la Mediterranèa. I a plusors cercaires que poguèren espepissar qu’aquel tipe de catastròfas climaticas que se debanan de mai en mai al bacin mediterranèu e qu’om ja coneis dins la comunautat scientifica coma d’eveniments mediterranèus, se passan, dempuèi los darrièrs cinc ans de mai en mai sovent. Fòrça pus qu’abans d’aqueste periòde de temps ».

A mai, segon lo cercaire del CNRS, l’intensitat d’aquel tipe d’episòdis climatics que pòdon arribar a crear de vertadièras catastròfas al mediterranèu, se debana de mai en mai dempuèi las annadas 1960, qu’es quand i a de donadas scientificas prigondas d’aquel tipe, e son aumens un 20% mai. Lor frequéncia seriá multiplicada per 2. Mas perqué ?

 Mai d’umiditat

Un clima mai caud aurà mai de pluèjas pus fòrtas.

La primièra causa, segon Somot, ne seriá que dins un clima mai caud i a mai d’umiditat. Una atmosfèra mai cauda ven tanben mai umida. E per ansin quand i a pluèja aquela es fòrça mai fòrta. « Es lo solet clima del mond ont òm espèra un clima plan mai caud e sec, çò confirmèt lo cercaire, mas al còp de pluèjas plan mai intensas e fòrtas. Aquò seriá doncas un aument dels extrems climatics al mediterranèu ».

Aqueste tipe de clima nòu al mediterranèu auriá coma causa lo  gas d’efièch de sèrra, segon Somot. Lo qu’arribèt a l’atmosfèra pendent lo darrièr decenni demorarà ara ailà pendent los seguents 20 0 30 ans, çò es fins a 2040 o 2050. E l’emission actuala decidirà lo clima que i aurà après.

« Lo cambiament climatic que demorarà pendent mai de temps serà l’aument del nivèl de la mar,çò apondèt Somot, que durarà fins a l’annada 2100 o 2200, car una atmosfèra pus cauda tanben entraïna una mar mai cauda. Un aument de 2 o 3 gras de temperatura del clima global entraïnarà tanben un mar Mediterranèu fòrça mai caud. E i aurà una expansion de l’aiga, mai cauda, vèrs en defòra, çò que provocarà un nivèl mai naut de la mar pr’amor que l’aiga quand es mai cauda mai monta. E las personas que demòran a la còsta patiràn de grèus episòdis climatics de mai en mai grèus ». Podètz trapar tot çò que diguèt aquel cercaire dins aqueste vidèo : https://bit.ly/3lSe4tr 

La Redaccion

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.