Lo catalanisme politic comencèt la siá estructuracion pendent los darrièrs decènnis del sègle XIX. Lo sieu primièr document de reivindicacion foguèt las nomenadas “Basas per la Constitucion Regionala Catalana”, mai conegut coma “Basas de Manresa”.
Divèrsas entitats catalanistas s’amassèron en aquela vila catalana los jorns 25 e 27 de Març de 1892 per expausar quin modèl de relacions entre Catalonha e l’Estat espanhòl deviá èsser la tòca comuna. Las institucions e la sobeiranetat catalana èran estadas abolidas amb la desbranda pendent la Guèrra de Succession de començaments del sègle XVIII e lo Decrèt de Nòva Planta (1716), un document politic e juridic que consolidava aquela pèrda de la sobeiranetat e de las institucions.
La tòca finala e las Basas
Las Basas de Manresa pretenián pas la secession de Catalonha e poiriam qualificar lo document amb una cèrta tendéncia “conservadora” Coma exemple nomena Catalonha amb la paraula “region”. Mas es evidenta una volontat d’ensajar de recuperar los maximals dreches istorics qu’èran estats perduts dempuèi l’an 1716.
I Trapam tanben una evidenta influéncia del regim politic atengut pels ongreses paucs ans abans, dins de l’Empèri dels Habsburg. Aquel grand estat del centre d’Euròpa evolucionava cap a una estructura federala, e Ongria aviá atengut d‘institucions politicas nacionalas amb un enòrme poder de govèrn e de gestion dins del pròpri país.
Lo document catalan reivindicava que Catalonha deviá possedir un govèrn e un Parlament e separava las competéncias que devián exercir los govèrns e los Parlaments catalans e espanhòls. Las institucions del Reialme d’Espanha se reservavan basicament las relacions internacionalas, la defensa, l’emission de moneda… del temps que las competéncias que marcan lo govèrn interior del país demoravan per las institucions catalanas. Un modèl fòrça semblable a l’ongrés, mas inferior a la sobeiranetat catalana anteriora a l’an 1714.
Las Basas de Manresa exigissián tanben una oficialitat e una proteccion plenas e prioritàrias de la lenga catalana (vertadièrament segon la redaccion del document, la lenga castelhana veniá “residuala” a las institucions “regionalas”). E preteniá tanben la recuperacion de l’anciana estructura juridica catalana amb las “Constitucions” catalanas abolidas l’an 1716.
Evidentament aquel projècte èra practicament impossible dins de l’estructura centralista e uniforma de l’Espanha del sègle XIX. Mas las Basas de Manresa son totjorn estadas un document guida pels documents catalanistas posteriors. E Catalonha jamai pas a atengut un nivèl de poder per las siás institucions coma lo somés l’an 1892, ni pendent los ans de la Segonda Republica Espanhòla ni a l’ora d’ara.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm
