Bèth temps a que los cercaires afirman que n’i a pas pro dab plantar arbos se volem véder renèisher un bòsc, pr’amor que solament plantam la medisha espècia d’arbo. Adara, entà demostrar que la majoritat de país son maishants ara ora de lutar atau contra lo cambiament climatic, un organisme californian que comencè de plantar divèrsas espècias d’arbo aus bòscs de sequoiàs, plan miaçats uei pr’amor que solament ne demoren lo 5% de l’espècia au monde. Lo resultat qu’ei estonant, car las sequoiàs que pòden shucar hòrt mei de carbone de diòxid que hèra autas espècias d’arbo.
Lo Parc Nacionau de Sequoiàs en Califòrnia qu’estó creat en 1968 peu president Johnson. Ne podó pas estar creat abans pr’amor que l’indústria de la husta ac volèva pas. Aqueth parc n’estó pas lo sol parc de sequoiás que i a en Califòrnia. N’i tanben d’autes mei pichonels. Lo Parc Nacionau de Sequoiàs, totun, que patí ua desforestacion dens aquera epòca de dinc au 76%. Uei que’s difusa au long de mei de 405 quilomètres carrats e qu’ei estat plan suenhat despuish ençà.
La restauracion deu medish bòsc qu’ei estada considerada coma estonanta pr’amor deu tipe de restauracion realizat. Que comencè en 2020 e que’s realizè de mei en mei rapide, pr’amor deu cambiament climatic. La sciéncia, que confirmè qu’un bòsc de sequoiàs pòt shucar hòrt mei de dioxide de carbòni qu’autes bòscs, dinc a 2.600 tonas de dioxide de carbòni per cada ectara de bòsc. Qu’ei dinc a cinc còps mei qu’un bòsc vielh normau.
Totun, la creishença de sequoiàs qu’ei plan lenta e la planeta qu’ei en estat d’urgéncia climatica. Ua sequoià solament vad adulta après 100 annadas. A l’entorn d’aqueras sequoiàs que creishen un sens fin d’autes arbos e vegetacion que viven mélher quan las vielhas sequoiàs tomban e crean un aute bòsc a l’entorn de l’arbo tombat. Totun, ne cau pas tant temps entà véder com torna la vida ad aqueth tipe de forèsts.
Segon Ben Blom, director de l’organisme Sauvèm las Sequoiàs, lo saumon que pòt dejà tornar solament ua annada après. E mantua planta que torna a créisher après lo netejatge deu sòu. Uei, solament petits espacis dab sequoiàs tornèn a créisher, pr’amor d’aqueth tipe de restauracion. Fins ne hè pas guaire que i avèva mei de 8.000 quilomètres carrats de sequoiàs. Uei solament ei restaurada ua part petita de solament 2,4 quilomètres carrats l’an.
La majoritat, urbanizadas
D’aqueths 8.000 quilomètres carrats damb sequoiàs, mei de la mieitat que son estadas urbanizadas e solament demoren sequoiàs dens lo 5% deu son territòri originau. Tres tresaus parts que son tèrras privadas qu’an sequoiàs que pòden víver mei de 2.000 annadas.
Sauvèm las Sequoiàs que vòu restaurar tots aqueths 8.000 quilomètres carrats originàris dab sequoiàs. Totun, cau protegir 2.000 quilomètres carrats mei de terren. Los cercaires que confirmèn que solament dab sequoiàs se pòt pas restaurar tot aqueth environament e que los bòscs isolats ajuden pas guaire a shucar de dioxide de carbòni. Se n’i a pro, ce disen, que tornarà lo peissum e predators coma la marta.
Un bòsc de sequoiàs que shuca mei de dioxide de carbòni pr’amor que son arbos hòrt mei resistents au climat e lo huec. La soa part mei pregonda qu’ei plan protegida deu vent e la calor e aquò maugrat que la majoritat an la part superiora morta. Entaus ecologistas, que cau sauvar las sequoiàs tanben pr’amor que cau lutar contra la destruccion umana. Ua destruccion que demorè 180 ans après l’arribada deus prumèrs colons blancs. Los natius americans jamei destrusín aqueths bòscs.
Mes la desforestacion d’aqueths arbos continua uei e plan. Soent son terrens dab sequoiàs plan vielhas e ua vegetacion estonanta. Aqueths terrens, que deven tanben estar protegits. Dempuèi l’an 2000 d’enterpresas coma Arcata copèn mei de 200 camps de futbòl de sequoiàs. Adara, los abitants que vòlen restaurar lo luòc e un còp de mei crear un vertadèr bòsc d’arbos.
Nacions nativas americanas de la region, coma los Yurok, tanben copan d’arbos dens las soas resèrvas. Mes la majoritat de terrens que son en mans d’enterpresas de la husta. Entà Sauvèm las Sequoiàs arribarà un dia qu’aqueras enterpresas vendràn los terrens pr’amor deu cambiament climatic. Adara qu’an ua valor de hèra argent, mes au futur, lo prètz que serà 3 o 4 còps màger.
En 1998 la familha Fisher crompè un terren de quasi 100 quilomètres carrats de bòsc per solament 200.000 dòlars. Uei lo prètz que montè dinc a quasi 300.000. E pr’amor de las leis de Califòrnia, despuish l’an 2020 acerà solament i pòden aver arbos e pro. Ne pòden pas èste copats. En mei d’aquò, de mei en mei enterpresas que crompan terren dab sequoiàs, mes adara dejà pas entà las copar mes entà restaurar lo bòsc. E i a de mei en mei resèrvas que son creadas, coma la resèrva d’Headwaters.
La restauracion de forèsts de sequoiàs que poiré donc èste un exèmple sus com har las causas plan entà tota la planeta. Los californians o demostrèron en solament duas annadas. Que cau deishar de copar las sequoiàs e plantar mantua espècia vegetau diferenta. E lo bòsc, que tornarà a nèisher. Se nosauts tots hèm atau, dilhèu enqüèra avem temps entà arrestar la catastròfa naturau qu’èm a man de patir a nivèu globau, pr’amor de l’egoïsme uman, que hè pas arren, maugrat èste avisat per tots los scientifics de la planeta blua.
La Redaccion
Cronica d’aguest article sus l’espaci Natura de Ràdio País:
