Home DIVÈRSES LA MELODRAMA E LA VISTA FEMENISTA (4)
LA MELODRAMA E LA VISTA FEMENISTA (4)
0

LA MELODRAMA E LA VISTA FEMENISTA (4)

0

Broken Blossoms es a mon vejaire lo cap d’òbra de Griffith. vertadièr moralista universal, la vista de Griffith vesiá lo cinèma come un art vertadièr  universal:
“Avèm despassat Babel, despassadas las lengas. Avèm trobada una lenga universala – un poder que pòt far dels òmes los fraires e metre fin per totjorn a la guèrra.”
(Veire A. Lloyd, Movies of the Silent Years, Londres, 1984). Dins cada aspècte de la sieuna òbra, sas racinas èran dins las tradicions victorianas del sègle XIXen:
“Lo mestratge instintiu de Griffith pr’amor de la tecnica narrativa e la posta-en-scèna èra estat desvolopat via contacte ab lo roman e lo teatre del sègle XIXen.”
(D. Robinson, World Cinema, Londres, 1973).

L’accion violenta ela meteissa es presentada amb la vista femenina.

Se mòstra tanben alara eiretièr (coma los romancièrs victorians) d’una tradicion detz-ueitanista pr’amor d’una de sas tematicas favoridas, la tematica de Broken Blossoms – aquela d’innocéncia persecutada, de “la vertut assetjada.” Lo motiu libertin/victima, de “l’eroïna ambuscada”, depend sus lo libertin afin de donar importáncia a la victima. La melodrama atal elicita de nosautres l’empatia – pas solament simpatia – per la victima (innocencia, familha, mainatge), qu’exigís la (nòstra) proteccion.

La fenma menaçada (assietjada, coma dins Birth of a Nation, 1915, e tanben The Wind, de Victor Seastrom, 1928) atira la furor de las femenistas que comprenon pas lo mesatge moral: la condemnacion de la violéncia, e alavetz de la societat violenta ont nos trobam. Las voses egalament non-comprenentas se levavan contra los moralistas del sègle XVIIIen, coma Sade.

“Benleu creirèm que los Battling Burrows existisson pas, colpejant crudelament los innocents ab martineta brutala – mas colpejan pas, nosautres, la martineta de mots e d’accions crudelas a la nòstra man? alavetz, benleu Battling nos pòrta un messatge sombriu.”(Broken Blossoms).

Òm comença de comprene la leiçon morala del film via aquesta identificacion exigida sus la part dels espectators ab … Burrows! Es prepausat que l’espectator  veja el-meteis en lo personatge de Burrows lo crudèl, e, plen d’orror per aquò, siá inspirat per la vertut, remplit d’empatia per la victima, en aqueste cas, Lucy. L’objectiu de la melodrama, de son impacte emocional, es pedagogic. Aportar una lagrema a l’uèlh de l’espectator (o del legeire), invitar l’introspeccion, aquò es lo metòde que Griffith a aprés dels escrivans-moralistas  dels sègles XVIIIen e XIXen. Èra lo metòde de de Sade via Justine. Griffith tanben es un vertadièr mèstre, un vertadièr artista, de la melodrama.

L’espectator es legat

La fenma menaçada atira la furor de las femenistas que comprenon pas lo mesatge moral.

“… pas ab lo Boda o los amoroses, mas ab lo sadic Battling Burrows, l’un ab lo martinet brutal a la man. La foncion d’aquesta identificacion retorica es d’identificar lo personatge dequal devem aprene, per exemple negatiu, la leison intencionada! ”
( Nick Browne, Gledhill, p. 225. Mos italics).

Sèm invitats tanben d’intrar dins l’esperit, lo còr, de Lucy. L’accion violenta ela meteissa es presentada amb la vista femenina – lo ravin mesme, se volèm l’interpretar atal. L’identificacion ab Burrows es sustot remediala; aquela ab Lucy provòca nòstra sensibilitat e nos invita de nos dubrir a las emocions de la victima. La totalitat es terapeutica.

Lo murtre de Lucy es una critica sombria de las causas que menaçan l’univèrs moral de Griffith (veire dessus). Una critica cinematografica e una tragedia poderosa, un conte d’assassinat e d’amor, Broken Blossoms es lo cap d’òbra del genre melodramatic. Cal benlèu conclure ab lo tribut d’una femna a-n-aquest cap d’òbra:

“… art superior, anti-racisme, anti-l’abús dels mainatges, idealisme masculin e tendressa e mai contra la brutalitat; pathos femenin e ròtles d’escran admirables per de femnas. Dejòs aqueste contengut evident, Broken Blossoms desmistifica l’eròi romantic coma un òme semiparalisat que perseguís los ideals inobtenables. E crèa una metafòra osant – fondat sul incest – de pintar lo ròtle possessiu del patriarca dins la familha nucleara.” (Julia Lesage, “Artful Racism, Artful Rape”, Gledhill, p. 252).

Anthony Walker*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.