Malgrat que totes coneissèm plan la flor de la tulipa (d’efièch es una de las flors pus conegudas de la planeta) benlèu coneissèm pas la sieuna origina : las montanhas del Pamir e d’Hindu Kush, a Asia. E òc, lo centre de diversitat del genre de tulipas pus naut de tot lo mond es aquela region. Tanben es plan cultivada tradicionalament a l’estèpa de Cazacstan. D’ailà lo cultiu s’espandís plan per tot Orient pròche, iran e Afganistan e arriba fins a Anat`òlia, l’Euròpa mediterranèa, lo nòrd african e l’oèst chinés.
La tulipa tanben es una flor coneguda a tota la planeta pr’amor del comèrci que ne faguèron los olandeses als sègles XVI e XVII e mai tard. Èra exportada dempuèi las colonias olandesas fins a Euròpa e uèi es una flor amb mai de 150 espècias diferentas. E un sens nombre d’ibrids mai, cultivats tanben pels paisans per ne melhorar la planta geneticament.
Una planta ermafrodita
La forma e colors de la tulipa son caracteristicas de la planta e totes reconeissèm plan una tulipa car es plan venduda al mercat pertot. La sieuna flor es actinomòrfa e ermafrodita e la sieuna nautor depend totjorn del clima, la region, lo tipe de sòl e la genetica de la pròpria espècia. Per ansin, n’i a de ròias, jaunas, iranjas e tanben blavas. E son fòrça caras al mercat.
Es una flor plan cultivada per tota la planeta pr’amor de la beutat de la sieuna flor. La tulipa coneguda coma comuna o de jardin a mai d’un naut nombre de plantas ibridas son de mai en mai compradas a totes los mercats de la planeta malgrat que las classificar aprés amb un nom scientific pòt començar a semblar malaisit (pr’amor del naut nombre d’especimèns nòus ibrids que son creats cada an).
Cossí que siá, la tulipa, uèi lo jorn, demòra una polida planta e flor amb un sens fin de formas, mesuras e colors amb de malaisits noms scientifics que son divèrsas tanben pr’amor de la flor e la sieuna color. Mas dempuèi lo començament del sieu cultiu al sègle XVI en aquelas montanhas luenhanas d’Asia poguèt venir una de las flors pus conegudas e vendudas a tota la planeta. E que contunharà aital pr’amor de la sieuna beutat sens limitas.
Un article d’Andrés López*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion
