Home ISTÒRIA LA DARRIÈRA NUÈCH DELS ROMANOV
LA DARRIÈRA NUÈCH DELS ROMANOV
0

LA DARRIÈRA NUÈCH DELS ROMANOV

0

Nicolau II de Russia èra estat destronat al començament de l’an 1917, amb lo començament de la Revolucion. Tota l’anciana familha imperiala, los Romanov, foguèt menada a divèrses luòcs, totjorn coma “presonièrs”. Fin finala, lo darrièr jorn d’abril de 1918 arribèron a Ekaterinburg lo “tzar” Nicolau e la “tsarista” Alexandra, e de jorns après los filhs, las “tsarevnas” Olga, Maria, Tatiana e Anastasia e lo “tsarevitch” Alexei e residissián al nomenat “Ostal Ipatiev”, ont visquèron en de condicions de vida piègers que los meses anteriors.

Davant l’escasença d’una desliurança de la familha imperiala per l’Armada Blanca, foguèt ordenada l’execucion de totes los membres del linhatge dels Romanov. Aquela nuèch del 17 al 18 de Julhet semblava una nuèch normala, coma las autras. Tota la familha dormissiá dins las sieunas cambras. Prèp de las doas de la nuèch, foguèron desvelhats e recebèron l’òrdre de davalar al sosterranh perqué devián se far de fotografias que demostrèsson qu’èran encara vius. Qualquuna autra version afirma que foguèron avertits d’un nòu imminent viatge per motius de seguretat pr’amor que i aviá près de combats.

En arribar al sosterranh, acompanhats del sieu mètge personal e d’una serventa, los Romanov demandèron qualqu’una cadièra per sèire. Foguèron portadas doas, ont seguèron l’ancian tzar amb lo sieu filh Alexei en una d’elas e l’anciana tzaritsa a l’autra, del temps que las tsarevnas se situèron darrièr, al bòrd del mètge e la serventa.

Nicolau II de Russia èra estat destronat al començament de l’an 1917.

Una execucion nuechenca

Yakov Yurovski foguèt l’encargat d’organizar l’execucion. A cadun dels dotze soldats li foguèt assignada una victima, mas qualqu’unes demandèron pas tirar contra las femnas e los mainats. Dintrèt, fin finala dins de la cambra amb dètz-e-sèt soldats amb d’armas a las mans.

Yurovski anoncièt la senténcia a mòrt emesa, del temps que Nicolau compreniá pas o voliá pas comprene qué se debanaria lèu lèu. Lo meteis Yurovski tirèt contra lo cap de l’ancian tzar, del temps que los autres soldats comencèron a tirar a las autras victimas. A la carrièra Piotr Ermakov aluguèt lo motor d’una veitura perquè amaguèsse lo bruch dels tirs.

Aprés, los soldats verifiquèron que totes los Romanov èran mòrts. Descobriguèron que lo tzarevitch Alexei encara gemegava e foguèt executat fin finala. Los còrpses foguèron menats a un bòsc en defòra de la vila, e enterrats amb de calç perqué se mantenguèsson pas pendent fòrça jorns. Los còrpses foguèron descobèrts a la decada de 1970, mas encara jol regim sovietic se’n podiá pas parlar. La notícia foguèt solament difonduda als ans 1980 en de tempses de Mikhail Gorbachov.

Un article de Francesc Sangar*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.