A comptar del sègle VIII aC, divèrsas polis grègas exportèron populacion per la Mediterranèa tota e de zonas vesinas, que acabèron en fondant de nòvas vilas o polis. Es la nomenada “colonizacion grèga”. Divèrses estudis an ensajat aprigondir en las causes d’aquela emigracion, mas un element fòrça important foguèt la relativa praubesa del territòri grèc. De mai, l’orientacion maritima del terren grèc, tant lo continental coma las islas, e l’importància de la mar a l’imaginacion grèga, propiciavan aquela sortida de migracion maritima.
Lo creissement demografic produsit dins los sègles anteriors e las subdivisions dels camps pels eiretatges egalitaris entre los filhs, provoquèron la praubesa (e l’endeutament) de la pagesia, que impulsèt fòrça agricultors a l’emigracion coma una adequada sortida economica.
L’aristocracia possedissiá las melhoras e mai vastas proprietats agràrias, del temps que las classas campanhardas lor cailá viure amb pichons tròces de terra pas gaire productiva. Es probabla que las polis propicièsson aquelas emigracions vèrs tèrras mai productivas per se desliurar d’excès de populacion que poirián aver provocat revòltas e de tensions per las siás situacions economicas.
D’autra banda, nos cal pas mesestimar lo desir de trobar de terrens rics en metals (inicialament còder e estanh) arreu de la Mediterranèa e establir una ret comerciala maritima pel comèrci, apiejada per aquelas colònias.
Segon la version de l’istorian Tucidides, qui s’encarguèt amb la siá “Archaeologia” de realizar una cronica istorica fòrça exaustiva, remarquèt que los grècs foguèron dempuèi tempses ancians fòrça abituats a l’immigracion intèrna, a causa de la violéncia constanta (invasions, revòltas…).
Fòrça d’aqueles pageses partiguèron vèrs las tèrras mai pauras de l’Atica, coma Atenas, qu’en podent pas manténer aquel excès de populacion, se vegèt obligada a “exportar” populacion vèrs l’Ionia (còstas de l’Asia Mendre), e d’autras polis de la península del Peloponès partiguèron tanben grands contingentes cap a la Peninsula Italiana e Sicília.
Tucidides explica que “l’estabilitat” atenguda per qualques govèrns facilitèt l’expansion economica e las avançadas en lo bastiment de naus mai grandas e establas per viatjar arreu de la Mediterranèa.
Una colonizacion per estapas
De la colonizacion, primièr nos caldriá distinguir una primièra estapa, entre los ans 770 e 675 aC, que dempuèi las polis de las regions d’Eubèa e lo Peloponès foguèron de creadas colònias a l’entorn del nòrd de la mar Egèa, Sicília e lo sud de la Peninsula Italiana (la Magna Grècia). Sustot, aquelas darrièras regions restèron fòrça colonizades.
En una segonda estapa, a comptar del 675 aC, dempuèi las vilas de Focèa e Milet s’establiguèron de colònias a la Mediterranèa Occidentala e a la Mar Negra, respectivament. Autras polis se lancèron tanben al procès de colonizacion a la mar Adriatica e egalament, los paucs nuclèus a las còstas africanas, foguèron fondats en aquela segonda ondada de migracion.
Egalament, nos caldriá separar entre las colònias de populacion, vertadièras vilas pobladas de forma definitiva per populacion d’origina grèga, que seguissián los patrons de las polis metropolitanas en urbanisme e organizacion, e los simples factorats destinadas al comèrci amb los indigènas (los “emporion”). Empúries comencèt coma un factorat comercial creada per abitantas provenentas de Focèa, e acabèt en essent una colònia amb format de polis amb las siás pròprias institucions religiosas e de govèrn, recebudas tanben las possibilitats de desvolopament economic e las bonas relacions amb los indigènas.
Cossí èra previsible, aquela expansion comerciala provoquèt d’afrontaments amb lo grand pòble comercial de l’epòca, los fenicians, que vegèron sorgir una seriosa competéncia. Mas tanben las divèrsas polis grèga s’afrontèron per aténher las melhoras posicions.
En principi, las colònias èran independents respècte de las siás polis metropolitanas, mas per motius identitaris o sentimentales (laces familiales), fòrça establissián sovent relacions primordialas en matèria economica, comerciala e politica. Egalament, qualques colònias, sustot al començament de las siás fondacions, podián manténer una cèrta dependéncia metropolitana. En fach, lo fondator de la colònia (“oikistés”) èra nomenat per la metropòli entre los membres de la siá aristocracia e òm poiriá lo considerar coma una sòrta de governador inicial de la colònia.
En quin cas que siá, los colons se considerèron totjorn grècs, en lenga, costums, religion, tradicions, e en fach aquelas cresenças religiosas creàven unes ligams identitaris fòrça fòrts (pensam a los romavatges de tot lo mond grèc als santuaris o pendent la celebracion dels Jòcs Olimpics).
Las relacions dels colons amb los indigènas foguèsson divèrsas. Abitualament se movián a l’entorn d’una bona collaboracion en tèrmes comerciales, coma a Empúries amb los indiketes, mas podián tanben èsser conflictivas e quitament violentas. En qualques cases, sustot a la Mediterranèa Occidentala, los grècs aportèron unas coneissenças desconegudas pels indigènas, coma passèt a Empúries, coma l’escritura, l’usatge de la moneda, la produccion de ceramica al forn o qualques tecnicianas agràrias.
Un exemple fòrça evident se produsiguèt a l’isla de Sicília, amb una situacion estrategica al mièg de la Mediterranèa. A causa de la siá riquesa agrària, divèrsas polis grègas creèron las siás colònias dins l’isla, coma nos explica l’istorian Tucidides a l’“Istòria de la Guèrra del Peloponès”.
Las polis metropolitanas foguèsson Eubèa (la primièra en arribar), qui creèt las siás colonias de Naxos, Catana e Leontinos. Lo desir de desvolopament (benlèu tanben avarícia e enveja) impulsèt Corint a crear Siracusa; Megara creèt Megara Hiblea e en una segonda ondada, Ròdas e Creta creèron Gèla. En fach, tota la zòna sud-oriental de l’isla restèt ellenica.
Las relacions de las colònias amb los indigènas sicilians foguèron variadas. A Naxos se viviá amb armonia e convivéncia, mas a Siracusa los colons gaireben convertiguèron en esclaus als indigènas e establiguèron una clara separacion entre los colons corintians e los indigènas siculs.
Las colonizacions grègas atenguèron l’expansion de la siá cultura arreu de la Mediterranèa e las regions vesinas, e atenguèt tanben vertebrar una estructura d’escambi comercial en clara competéncia amb los fenicians.
*Francesc Sangar
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
