LA CARTA EUROPÈA DE LAS LENGAS MINORITÀRIAS
A Euròpa son nascudas de lengas parladas als cinc continents, mas tanben d’autras que patisson de situacions complicadas e quitament son menaçadas las siuenas subrevivenças. Amb la tòca de defendre las nomenadas “lengas minorizadas” l’an 1992 lo Conselh d’Euròpa promulguèt la Carta Europèa de las Lengas Minoritàrias e Regionalas coma una declaracion de principis en la diversitat lingüistica e culturala europèa, explicats detalhadament en lo sieu article seten.
La reconeissença de las lengas
Aqueles principis demandan la reconeissença de l’existéncia d’aquelas lengas, e la creacion d’una politica orientada a l’ensenhament e a la difusion en los sieus respectius territòris. Los sieus parlants devon gaudir de la facultat de poder utilizar la lenga en totes los domenis de la vida sociala.
Segon qualques estatisticas mai de quaranta milions d’abitants del continent utilizan abitualament una lenga considerada «minoritària” (vertadièrament minorizada) o en perilh de desaparicion. Son basicament de lengas que son pas oficialas en tot lo territòri d’un estat independent.
Los desparièrs articles incorpòran de recomandacions per aumentar la preséncia d’aquelas lengas en domenis coma lo mencionat ensenhament, la justícia, las administracions publicas, los mejans de comunicacion, la vida culturala, l’economia e las relacions entre lengas e territòris vesins. Mas ni lo Conselh d’Euròpa ni la Carta pòdon obligar los desparièrs estats europèus en las siuenas respectivas politicas lingüisticas intèrnas, e l’aplicacion d’aquel tractat aperten a l’accion dels govèrns.
Trenta un estats europèus an signada la Carta, e vint-e-quatre l’an ratificada, mas malurosament a la majoritat dels estats, la siuena aplicacion efectiva es encara fòrça luenha. Espanha signèt lo Tractat l’an 1992, e comencèt la siuena aplicacion l’an 2001, per preservar las nomenadas lengas cooficialas dels territòris autonòms, coma lo catalan o l’occitan, mas manca encara fòrça de trabalh.
França signèt l’an 1999, mas a pas ratificada la Carta, e las nomenadas “lengas regionalas”, coma l’occitan, patisson una situacion fòrça complicada. Itàlia signèt l’an 2000, mas tanpauc a ratificada pas la Carta, e mai qu’aplica qualques politicas mejançant las províncias e las Comunas per defendre aquelas lengas. Devèm pensar qu’es una tòca de la societat e de las Administracions preservar aquela riquesa lingüistica d’Euròpa.
Un article de Francesc Sangar*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
principala: Lucas Destrem
