Home LINGÜISTICA Jusèp Loís Sans Socasau: “Era lengua catalana e era occitana en un temps sigueren era madeisha lengua”
Jusèp Loís Sans Socasau: “Era lengua catalana e era occitana en un temps sigueren era madeisha lengua”

Jusèp Loís Sans Socasau: “Era lengua catalana e era occitana en un temps sigueren era madeisha lengua”

0

Entrevista damb Jusèp Loís Sans Socasau, president der IEA-AALO, autor der recent publicat Diccionari Aranés-Catalan e tanben deth Dicccionari Catalan-Aranés, qu’amasse enquia 70 000 paraules entà apréner e conéisher er aranés, lengua oficiau en tota Catalonha.

Eth trabalh der Institut d’Estudis Aranesi pendent es darreres annades siguec sens arrèst. Eth resultat ei estonant, damb era publicacion de granes òbres de divulgacion dera lengua occitana en Catalonha, coma eth Diccionari Catalan-Aranés, de Jusèp Loís Sans Socasau e publicat en 2021 e tanben eth Diccionari Aranés-Catalan, publicat en 2022. A mès, aguest gran trabalh contunhèc damb era publicacion de versions des autors classics dera literatura mondiau damb Antòni Nogués – que ja ne publiquèren mès de 50 – e encara d’autes.

1.- Eth trabalh entara divulgacion der aranés hèt dès er Institut d’estudis Aranesi-Acadèmia Aranesa dera Lengua Occitana siguec ath long des darreres annades enòrme. Calie tanben publicar cèrts libres de manèra urgènta com eth vòste Diccionari Catalan-Aranés e ara eth Diccionari Aranés-Catalan…

Auem procurat trabalhar damb vocacion de servici. Er occitan ei en ua situacion sociolingüistica complicada. Era varianta aranesa ei en ua milhor situacion però tanpòc podem hèr-ne ua hèsta. Mos cau fornir era lengua des aranesi de besonh entà qu’es usuaris posquen trobar respòstes faciles as problèmes damb es que se tròben. Se facilitam er emplec tot serà mès avient.

2.- Ei una òbra gigantassa, un trabalh montruós. Etz alassat ?

Personalament sò un shinhau cansat, a estat un trabalh duro, però era Acadèmia ei joena, en plena efervescéncia. Eth mèn cansament se solucionarà ath delà deth mès de juriòl en qu’ues eleccions cambiaràn eth President e injectaràn un aire nau ara institucion, qu’encara a de dar fòrça d’era madeisha. Es eleccions son per prescripcion estatutària. Non s’i pòt èster mès de 8 ans.

3.- Didetz ena presentacion deth diccionari qu’es lengues catalana e occitana son lengües fraies, sovent separades mès per qüestions politiques e ideologiques que non filologiques. Pr’açò aguest diccionari…

Aguest Diccionari respon a dus principis: per un costat eth besonh de hèr un apropament entre era lengua catalana e era lengua occitana, separades coma ben dides, per motius politics, mès que formen part deth madeish sistèma e qu’en un temps sigueren era madeisha lengua. Existís enes mieis occitanistes e catalanistes un cèrt refús ad aguest apropament que mos posse a un excès de francismes ahijuts artificiaument ara nòsta lengua. Açò calerie arturà’c pr’amor que non ei bon ne tath catalan ne tar occitan. Era auta qüestion ei que cau reconéisher eth papèr fondamentau de Catalonha ena defensa dera lengua occitana. Eth prumèr Diccionari de traduccions der aranés auie d’èster eth deth catalan.

4.- Parlatz tanben de cèrts problèmes ena accentuacion de cèrtes paraules, coma Occitània/Occitania e encara d’autes que son pronunciades de manèra diferenta ena Val d’Aran e ena rèsta d’Occitània. E açò ei un problèma que non n’auètz encara trapada bèra ua solucion…

Òc, però non ei un problèma. Ei era constatacion d’ua realitat. Es emplegaires dera lengua improvisen e acaben dirigint era lengua en ua o ua auta direccion. Passe en totes en lengües. Tanben passe enes mès potentes. Enes lengües mès granes encara passe mès. E finalament era solucion ei d’acceptar es dues formes, enquia qu’ua des dues se torne prioritària. Creigui que mos calerà acceptar qu’auem, de poder escríuer e prononciar «Occitània» e «Occitania». Açò non ei un defècte dera lengua, ei era constatacion de que grani sectors d’emplegaires ac diden d’ua manèra e d’auti d’ua auta.

5.- Qué ne pensatz quan bèth un ditz qu’era mielhor solucion entà bèra ua paraula en aranés ei era mès alonhada deth catalan ?

Açò ei un vici excessivament extenut. Mos cau cercar formules que mos apròpen ath catalan. Mos cau cercar manères de hèr creisher er espaci occitano-romanic o occitano-catalan. Es opcions contràries mos pòrten a solucions afrancesades o espanholizades. Eth perilh ei encara mès gran. Eth nòste encastre ei er espaci occitano-romanic damb eth catalan includit. I an fòrça diccionari occitans qu’an assomit solucions afrancesades e mos pòrten as aranesi a adoptar propòstes que non mos son naturaus, ne recomanables.

6.- Calie hèr aguesta òbra de manèra urgent. E ac auètz hèt. Eth prumèr public en dehòra dera Val d’Aran que déu apréner er occitan ei eth catalan pr’amor qu’en Catalonha, tota sencera, ei tanben lengua oficiau…

Certament, però es qu’a mès es catalans son eth collectiu mès sensible ara promocion der aranés. Mos cau compdar damb Catalonha se volem portar accions de promocions dera lengua occitana. Aué ei era comunitat mès sensibla ara promocion der aranés, possiblement ei era comunitat qu’a convertit er occitan dera Val d’Aran ena lengua mès protegida deth mon, se parlam en tèrmes de proporcionalitat.

7.- Auètz rescatat paraules tradicionaus dera edat mejana coma garbanço, molt o degun, que cau tanben considerar coma tipicaments araneses…

Òc, justament bères ues d’aguestes paraules auien estat condemnades per que se semblen ath catalan e açò ère inadequat. En d’autes s’auie cercat formules recercades entà dar caracter d’originalitat ara nòsta lengua, però non responien ara practica dera madeisha e per tant creauen situacions de forçament e artificialitat que dificulten era consolidacion der emplec.

8.- Entà quan un Diccionari Aranés-Aranés ? Quini son es trabalhs actuaus der Institut e que poirèm veire lèu era sua publicacion ?

Eth Diccionari aranés-aranés existís des der an 2019. Ei eth Diccionari der aranés, damb caracter acadèmic, de normativa. Eth problèma ei que s’està distribuïnt sense auer-ne podut hèr cap de presentacion a causa dera pandèmia. Auem agut d’anular quate presentacions: dues ena Val d’Aran e dues en Barcelona. Ei ua òbra collectiva, ena qu’an participat mès de 30 persones e que cada prumèr de gèr s’incremente en 500 paraules naues. Er an següent publiquèrem era Gramatica der aranés que tanben auec problèmes de presentacion. Demoram corregir, ben lèu, aguesta situacion.

9.- Entà trabalhar damb ua lengua i a tostemps es filològs racionalistes e es usuaris mès empirics ? Com cau trabalhar ua lengua entà hèr-la renauir-se ?

Eth trabalh de normativa ei un ahèr d’acadèmics. Un acadèmic (en sentit d’Acadèmia d’autoritat lingüistic) a d’auer tres condicions: prumèr a d’èster generós e a de hèr un trabalh independent. I an massa opinadors, boni coneishedors deth sistèma dera lengua, que se botjen per rasons d’interès personau e per obtier beneficis crematistics. Era segona condicion entà un bon academic (damb caracter de referent dera lengua) ei qu’a de conéisher era lengua deth carrèr, era der emplec corrent e tanben era literària… ei a díder era lengua usuau. N’i a molti que sense saber-la s’atrevissen a corregir ad aqueri que l’an mantenguda viua pendent tota era vida. E era tresau condicion ei qu’an de conéisher es sistèma dera lengua, aquerò que s’estudie d’ua manèra formau, era interrelacion des lengües romaniques, era estructura intèrna d’ua lengua, era formacion dera lengua, era sua evolucion… Lamentablament n’i a qu’opinen sus era lengua sense aguest coneishement. Però, atencion!… tanben n’i a massa qu’opinen e creen posicion sonque damb aguest coneishement e sense es autes dues condicions. Açò tanpòc ei corrècte.

10.- Mès que cau tostemps èster umil e non sobèrbi entà ajudar de vertat entara divulgacion d’ua lengua…

Òc, auem viscut ath torn dera lengua occitana un excés de sobèrbia. Era sobèrbia aluenhe ara gent. Non ei ua bona companha de promocion dera lengua. Enes darrèrs respirs dera existéncia d’ua lengua era espada des sobèrbis inflingís eth patac de mòrt. Survelhem er excés de sobèrbis que i a.

11.- Felicitacions peth Diccionari…

Gràcies.

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.