![ETH PERMIAN](https://sapiencia.eu/wp-content/uploads/2022/01/PERMIAN-1.jpg)
ETH PERMIAN
Pendent eth Permian (hè entre 286 e 248 milions d’annades) eth movement geologic contunhèc; Gondwana e Laurasia se situèren mès pròp, Asia choquèc damb Euròpa e neisheren es montanhes des Urals. Índia choquèc damb Asia e neishec er Imalaia e en America neisheren es Apalaches. Pendent era fin d’aquera epòca solament i auie un continent gigant; Pangèa.
![](https://sapiencia.eu/wp-content/uploads/2022/01/PERMIAN-2-300x200.png)
Atau, e maugrat que pendent eth començament deth Permian se debanèc ua edat glaciau en sud e ua queiguda des nivèus dera mar en tota era planeta, eth movement de Gondwana vèrs eth nòrd provoquèc un clima mès e mès caud. Ath còp, mès e mès regions de Laurasia vengueren mès seques e es desèrts s’espandiren.
Ena mar i auie fòrça braquiopòdes qu’auien com competidors es molluscs bivalvs. Mès tanben auien maishères poderoses e minjauen lèu trilobites e d’auti mariscs. Tanben i auien fòrça espècies d’anfibians maugrat qu’en aigua doça.
Un des predators marini mès grani siguec Eryops, que hège 2 m de longada. Minjaue reptils mès petiti e tanben d’auti anfibians e dilhèu tanben peishi. Ath sòn costat i auien d’auti predators fòrça estranhs com Diplocaulus o Diploceraspis. Ambdús auien un cap plan estranh e es scientifics encara non saben aué entà que servie.
Damb aqueri predators quauqui anfibians desvolopèren naues defenses, son es coneishudi com grapauds-armadillo. Totun, quan eth clima venguec mès sec fòrça d’aqueri anfibians demorèren isoladi en petites zònes de paluns e damb eth temps desapareisheren toti eri. Solament es reptils mès ben adaptadi as naues condicions de vida dera planeta poderen començar a espandir-se mès e mès.
Era conquista des reptils
Es prumèri reptils èren petiti e minjauen sustot artropòdes e vèrmes. Evolucionèren lèu vèrs espècies mès e mès granes que ja podien caçar d’autes espècies de reptils mès petites. Ath còp, desvolopèren maishères mès granes entà caçar milhor.
![](https://sapiencia.eu/wp-content/uploads/2022/01/permian-3-300x140.jpg)
Bèri uns d’aqueri, com Mesosaurus tornèren entar aigua. Pendent era fin d’aquera edat ja i auie un nau grop de reptils fòrça mès rapids e fòrça semblant as mamifèrs; es gorgonopsians.
Aqueri animaus auien longues pautes e pr’açò podien córrer mès. Auien tanben es dents mès granes. Quauqu’ues d’aqueres prumères espècies evolucionèren entà minjar solament plantes. Auien besonh de minjar fòrça e donques grani estomacs. E pr’amor d’açò vengueren mès grani. Mès d’auti qu’èren carnivòrs tanben vengueren mès grani.
Espècies com es dicinodonts podien èster com un arrat o ua vaca. Era majoritat demorauen en tèrra mès tanben n’i auie que viuien en aigua. Ath sòn costat i auien es pelicosaures, com eth Dimetrodon, que hège enquia 3,5 m de longada. Auien granes aletes ena esquia entà controlar era temperatura corporau: solament quan auien chucat pro calor deth solei pendent eth maitin podien començar a mòir-se entà caçar. Sigueren uns des predators mès perilhosi d’aquera edat.
![](https://sapiencia.eu/wp-content/uploads/2022/01/PERMIAN-4.jpg)
Era fin deth Permian siguec ua edat fòrça dolenta entàs èsters viui. Mès d’un continent truquèc damb d’auti e se formèren naues vals e eth clima e es nivèus dera mar cambièren fòrça. Milions d’animals e plantes non poderen adaptar-se e moriren. Siguec era pejor extincion dera istòria dera Tèrra pr’amor que lèu era meitat de totes es familhes d’animaus moriren alavetz. Ena mar era extincion arribèc enquiath 90%.
Totun, que quauqui grops de reptils evolucionèren entà auer sang cauda; podien atau botjar-se milhor e caçar d’ua manèra mès rapida. Quauqui, com es cinodonts, auien enquia pèth. Mès non poderen evolucionar mès pr’amor dera arribada d’un nau grop de reptils qu’auec un espandiment susprenent: es dinosaures. Solament es cinodonts mès petiti, que caçauen pendent era net poderen subervíuer enquiara naua edat: era edat des dinosaures.
Era Redaccion
Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita