Home DIVÈRSES ES BEVENDES DAMB SUCRE PÒDEN PRODUSIR CÀNCER
ES BEVENDES DAMB SUCRE PÒDEN PRODUSIR CÀNCER
0

ES BEVENDES DAMB SUCRE PÒDEN PRODUSIR CÀNCER

0

Mès açò depen deth consum. Çò qu’an trapat ua còla de cercaires dera Escòla Publica de Santat d’Harvard ei que se se’n pren soent pòden arribar a provocar càncer. Açò se se beu fòrça bevendes damb sucre (tanben entren en aguest grop bevendes coma es chuqui de fruta, es bevendes energetiques e esportiues, a mès des tipiques bevendes damb sucre coma es còca-còles o es bevendes de citron o iranja damb gas o sense gas).

Eth risc de mòrt des persones estudiades ère mès gran segontes es bevendes damb sucre que beuien.

Segon aguesti cercaires son causa dirècta dera aparicion de diuèrses malauties cardiovasculares e, a mès, de càncer. Cambiar ua bevenda d’aguestes per ua auta bevenda sense sucre pòt redusir e fòrça eth risc de mortalitat. D’autes estudis ja auien associat un risc mès gran de mortalitat sustot en hemnes, se se beuien quate o mès d’aguest tipe de bevendes damb sucre. Tot depen, maugrat tot, deth consum que ne hèm.

“Béuer aigua en lòc de bevendes damb sucre ei ua bona opcion que pòt hèr viure fòrça mès annades, çò confirmèc Vasanti Malik, cercaire e cap d’aguest nau estudi hèt pera Escòla Publica de Santat d’Harvard T.H.Chan. I a còps, pensam que béuer sòda en lòc de bevendes damb sucre ei melhor mès béuer aigua serie, sense dobte, era melhor opcion”.

Fòrça annades d’estudi scientific

En estudi, Malik e es sòns collègues analizèren es donades de mès de 80.647 hemnes entre es annades 1980 e 2014 mès tanben de 37.716 òmes entre es annades 1986 e 2014. Toti eri arresponeren diuèrses questions sus eth tipe de vida qu’auien e era sua santat e açò cada dus annades. Ua des conclusions der estudi siguec qu’eth risc de mòrt abans d’ora des persones estudiades ère mès gran segontes es bevendes damb sucre que beuien.

Segontes aguest estudi es bevendes damb sucre pòden arribar a provocar càncer.

Atau, béuer bevendes damb sucre entre un e quate viatges cada mes ère restacat damb 1% de risc de mòrt, de dus a sies bevendes damb sucre cada setmana damb 6% e béuer-ne ua o dues cada dia enquia 14%. Fin finau, dues o mès bevendes damb sucre cada dia provocaue ua creishença deth risc de mòrt d’enquia 21%. E aguest risc de mòrt ère mès naut entre hemnes qu’entre òmes.

Segontes es cercaires era relacion entre béuer bevendes damb sucre e un risc mès gran de mòrt per malauties cardiovasculares ei donques clar. En tot comparar eth possible risc de mòrt entre aqueres persones que beuien un o dus viatges cada dia bevendes damb sucre e es que non ne beuien donèc ua diferéncia de risc de mòrt fòrça susprenenta. A mès, cada còp que se beuien ua bevenda damb sucre de mès eth risc de mòrt prematur o de càncer creishie un 10% addicionau.

Per tot açò es cercaires confirmèren que béuer bevendes damb sucre d’ua manèra moderada redusie fòrça eth risc de mòrt prematura. E segontes es autors d’aguest estudi se podie relacionar béuer bevendes damb sucre cada dia e diuèrses malauties cardiovasculares, sustot entre hemnes; açò ère mès que clar e pr’açò arrecomendauen non béuer-ne o béuer-ne moderadaments. “Ua resulta pro clara entà limitar eth consum d’aguest tipe de bevendes entre es adolescents”, çò confirmèc Walter Willet, cercaire der estudi. Aguest estudi siguec publicat ena pagina web Circulation.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.