Home DIVÈRSES ES ARRIBADA LA SINDRÒME D’HIKIKOMORI
ES ARRIBADA LA SINDRÒME D’HIKIKOMORI

ES ARRIBADA LA SINDRÒME D’HIKIKOMORI

0

Es arribada en Euròpa una nòva malautiá que poiriá començar  d’èsser mai comuna en los europèus. Es la sindròme d’Hikikomori que consistís a demorar a l’ostal e causir de ne sortir pas jamai. La sindròme apareguèt en Japon pendent los ans 1990 e la patisson uèi mai d’1 milion de japoneses.

Las victimas d’aquela sindròme tròban que las relacions socialas son tròp malaisidas.

La sindròme es estada classificada coma un arrèst definitiu de participar a la societat sociala, e dura, almens, mai de sièis meses. Totun, es pas encara considerada pel govèrn japonés coma una malautiá pisquiatrica. Es una sindròme que s’espandiguèt fòrça pr’amor de la pandemia de COVID puèi que se deviá demorar a l’ostal sus tota la planeta.

Apareguda durant los ans 1990

La sindròme d’Hikimori espeliguèt pendent los ans 1990 après una grèva crisi economica japonesa. E la patisson, mai que mai, d’òmes. Son mai d’un milion a l’ora d’ara, e comença de se passar çò de meteis en desparièrs païses europèus, dont França e Occitània, Anglatèrra o Catalonha.

Las caracteristicas d’aquela sindròme serián un retirament social, çò es dire un estat que vòl cessar tota participacion sociala e qu’a per origina un o mai d’un factor, e se manifèsta pel fach de restar a l’ostal almens sièis meses. Pasmens, es pas brica reconeguda coma una malautiá psiquiatrica. E los que ne son victimas pòdon ben sortir de l’ostal mas sens aver cap de mena d’interaccion sociala.

Dins l’estat francés, la sindròme d’Hikimori es pas tan frequenta coma en Japon. Totun, i apareis qualque inquietud segon los cercaires. Qualques unes dison qu’es un fenomèn silenciós. E la societat vòl pas res saber d’aquel tipe de personas.

Per mai d’un expèrt, las personas victimas d’aquela sindròme tròban que las relacions socialas son tròp malaisidas, e la pandemia mondiala creèt una nòva situacion per eles pr’amor que caliá pas pus sortir e parlar amb los autres. Totes coneissèm de personas que causiguèron de sortir pas jamai de l’ostal après la pandemia.

Qualques cases grèus confondon lo temps, e per eles lo jorn es la nuèch e la nuèch es lo jorn. E tanben patisson una pèrda de coneissença del temps. La majoritat an mens de 30 ans e i a mai d’òmes que de femnas. En Japon, la causa principala ne foguèt una grèva crisi economica que durèt mai de dètz annadas. En Euròpa, se crenh que los efièches de la pandemia pòscan far créisser aquela sindròme.

L.a pandemia mondiala creèt una nòva situacion.

D’efièch, l’inseguretat nacionala o internacionala, una crisi economica o de situacions d’estransi la poirián provocar. Atencion als senhals: s’un òme desvolopa una fobia sociala, se poiriá isolar de tot en tot dins l’avenidor. E quand aquò comença, ne cal avisar lèu-lèu lo psicològ car en Japon, quand aquò arriba, jamai degun n’avisa pas lo psicològ, encara mens la persona que patís aquela sindròme.

La Redaccion

Aqueste article serà tanben publicat dins Jornalet, lo primièr quotidian en linha de lenga occitana, amb lo qual Sapiéncia a un acòrdi de cooperacion.

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.