Home SCIÉNCIA CURIOSITATS MATEMATICAS PER PERPENSAR DAU TEMPS DE L’ESTIEU
CURIOSITATS MATEMATICAS  PER PERPENSAR  DAU TEMPS DE L’ESTIEU
0

CURIOSITATS MATEMATICAS PER PERPENSAR DAU TEMPS DE L’ESTIEU

0

   – I –

  • Siegue lo nombre 45
  • Ajustem un a cada chifra, avem 56
  • Calculem 45 au carrat 45 ^ 2 = 2025
  • Calculem 56 au carrat 56 ^ 2 = 3136
  • Per passar de 2025 enjusca 3136 basta d’ajustar un a cada chifra.

 – II –

  • 1 * 11 = 11
  • 11*111 = 1221
  • 111*1111 = 123321
  • 1111*11111 =  12344321

Obtenem lei nombres entiers naturaus dins l’ordre creissant puei descreissant fins

123456789987654321

qu’es egau a

111111111*1111111111

9 chifras 1  –   10 chifras 1

– III –

Record dau nombre de decimalas de PI

PI es ben coneissut per aguer lo perimetre P o la surface d’un cieucle

P = 2 PIR = 2*PI*R                                   S = PI R^2 = PI*R*R

  • Lo record es estat establich lo 14 de març de l’annada 2019 ( AP.J-C.)
  • En anglès, lo 14 de març es notat : 3/14/ seguit de l’annada

coma 3,1,4 son lei promierei chifras dau nombre PI,

aquèu jorn es dich :  ””PI  DAY”’ ”’LO  JORN  DE  PI””

L’an passat pila lo 14 de març son estat calculats : 31.415.926.535.897 chifras de PI

Nota : ai mès dei ponchs coma a l’anciana per la legisabilitat.

Adonc es mai de 31.000 milliards de chifras ço qu’es gigant de gigant, per lo notar te faudrié un molonas de libres.

Fau dire qu’es quauquaren de força malicios estent que lei promieras chifras de PI son :

3,1415926535897…

Es una frema qu’es l’autora d’aquèu calcul se sona :

EMMA   HARUKA  IWAO

Es una emplegada de GOOGLE.

  • Lei calculs son estats realisats amé la tecnologia dau compute engine de GOOGLE CLOUD

programme ”’Y – CRUNCHER ”’ qu’a una granda vitessa de calculs.

  • Granda vitessa, mai lo gigantisme es tau qu’a fòugut 121 jorns per calcular lei  415.926.535.897 chifras de PI.

– IV –

SEGUIDA   DE   NOMBRES

1-2-3-5-7-10-13-17-21-26-31-37-43.  qu’ai trobada, un jorn, au mitan de calculs mai complicats, era aisat d’aremarcar que per passar d’un nombre au seguent basta d’ajustar :

  • 2 còups 1
  • puei 2 còups 2
  • puei 2 còups 3 ….    .

Adonc ai notat, ço qu’es evident que :

  • 2 = (1+3) /2
  • 5 = (3+7) /2
  • 10 = (7+13) /2
  • 17 = (13+21) /2

Mai ai trobat tamben que :

  • 3 x 3 = (2 x 5)-1 = 9
  • 7 x 7 = (5 x 10) – 1 = 49
  • 13 x 13 = (10 x 17) -1 = 169
  • 21 x 21 = (17 x 26) -1 = 441

Per ieu, es ço que soni

la poesia dei matematicas

mounte se pòu veire

una certana beutat

Bessai que se podon estre trobada d’autrei relacions dins aqueles nombres

Basta de perpensar un pauc !

– V –

Lo probleme era pausat ansin :

Siegue un nombre de 4 chifras, s’es multiplicat per 4, lei 4 chifras son inversats.

Valor dau nombre ?

Lo probleme pòu estre resolut ansin.

  • Nombre de despart : N = 1000 m + 100c + 10 d + u ( n, c, d, u : chifras dau nombre )
  • Nombre d’arribada : M = 10 000u + 100d + 10c + m

Adonc

4 ( 1000 m + 100 c + 10d + u ) = 1000u + 100d + 10c + m

Vos laissi faire les calculs, lo resultat es :

m=2  –  c=1  –  d=7  –  u=8

Valent a dire : 2178 * 4 = 8712

Podetz Verificar !

Vaqui ço qu’ai aremarcat :

  • 8712 – 2178 = 6534

e

  • 6534 – 4356 = 2178  Es una Bolla !

– VI –

FORMULAS PER DEI SEGUIDAS

PARTICULARIAS DE CHIFRAS

 

  • Un jorn, me sieu pausat lei questions de coma aguer dei nombres de la forma

N = 111…17 amé n chifras 1

M = 777…71 amé n chifras 7

Vaqui lei 2 formulas qu’ai trobadas :

  • N = (  10^(n+1) + 53 )     / 9
  • M = (   7*10^(n+1) – 61 )   / 9

Curiosa idea qu’anetz vos dire, es verai, es perque tot aquo es notat dins questa cronica de curiositats matematicas.

 

Vaqui 2 exemples per N et M :

1/ N amé n=2        N(2) = ( 10^3 + 53 ) /9 = 1053/9 = 117

n=4        N(4) = ( 10^5 + 53 ) /9 = 100053/9 = 11117

2/ M amé n=3        M(3) = ( 7*10^4-61 ) /9 = (70 000 – 61 ) /9 = 69939 / 9 = 7771

n=5        M(5) = ( 7*10^6-61 ) /9 = ( 7 000 000 – 61 ) /9 = 6999939/9 = 777771

-=-=-=-=-=-=-=-=-

                        Trobar  de talas formulas non es aisat …

Mai es una mena ludica de recercas

Dins lo domani de la teoria dei nombres.

Joan-Glaudi Babois *.

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.