Lo pensament que las algas que vivon jos lo glaç en l’Ocean Artic an un ròtle fòrça mai grand que non s’esperava es ara mai viu qu’abans. Aital, fòrça animals d’aquesta region obtenon lo carbòni qu’an de besonh per viure d’aquestes organismes. Aital o confirma un nòu estudi scientific publicat al jornal numeric Limnology and Oceanography.
Los biològs de l’Institut Alfred Wegener, Doreen Kahlbach e Kauke Flores an pogut confirmar a travèrs d’un nòu estudi fach sus las algas articas que i a un fum d’animals de la region que dependon d’aquestes organismes per subreviure. Tanben d’animals que demoran al fons de l’Ocean Artic.
E pr’aquò lo decreissença del glaç artic actual es un fenomèn qu’afectarà directament las algas articas e tanben fòrça d’autres animals que las manjan. “Son una font fòrça importanta d’energia per tot l’environament polar – çò soslinhèt Doreen Kohlbach -. Fòrça animals de l’Artic que demoran prèp del glaç ne manjan e tanben espècias estonantas que demoran a mai de 1.000 mètres de la superfícia”.
Un fum d’animals ne dependon
De mai, la còla qu’a realizat aqueste estudi a pogut agachar qu’animals coma de peisses, de fòcas e tanben d’orses polars se veiràn menaçats se las algas articas dessapareisson. Tanben d’autres coma lo zooplàncton. Per o confirmar an utilizat biomercadors d’acid gras qu’a demorat sens de cambiaments en la cadena alimentària.
Los scientífics an pogut agachar que las algas de l’artic an una proporcion plan mai granda d’isotòps de carbòni que d’autras algas. Animals que demoran prèp del glaç an una ingestion d’entre 60% e 90% del carbòni qu’an de besonh de las algas articas. Din d’autras espècias que demoran a granda prigondor lo percentatge vària d’entre 20% a 50%.
Aital, copepòds, amfipòds, crustacèus e angels marins dependon totalament de las algas articas. E divèrsas d’aquestas espècias que se pensava que manjavan d’algas que flòtan en la mar e pas algas articas.
Las conseqüéncias doncas d’una reduccion del glaç en l’Ocean Artic poirián èsser catastroficas per tot l’environament biologic de la region. Per las algas articas e per totes los autres animals que i vivon. E la fonda del glaç actuala ajuda pas a melhorar la situacion.
Christian Andreu
