UN ANIMAU QUE DESCONCERTAVA DARWIN, ENFIN CLASSIFICAT

Descobert en 1834 per Darwin, durant una escala dau HMS Beagle en Patagonia, lo fossil foguèt qualificat d’ “animau lo mai estranh jamai vist” per lo naturalista. 183 ans mai tard, de nòvas tecnicas d’analisi genetica porgisson un esclairament sus aquesta curiositat de la natura que dison Macrauchenia Patachonica.

Aquest animau sembla un pauc un camèu sensa boça… o bensai un lamà, autre animau sud-american au lòng còu… o bensai un rinoceròs, ambé sei patas rabassetas e poissantas… o bensai un antilòp saiga, ambé son morre arcat e son agilitat… o bensai un tapir, ambé sa pichona trompa… Valent a dire qu’en sabiam ren.

Cossin de chivaus, tapirs e rinoceròs

Segon l’article d’una còla de Potsdam (Alemanha) dins Nature Communications*, l’ADN mitocondriau (de pas mesclar ambé l’ADN cromosomic) mòstra que Macrauchenia es un cosin dei perissodactils, que son lei chivaus, tapirs, rinoceròs e autreis ongulats amb un nombre impar de dets (ço qu’es pas lo cas dei lamàs, camèus, antilòps e un fum d’autreis artiodactils). Amb una reconstruccion dau 80% de l’ADN mitocondriau, l’argument es solide. En mai d’aquò, an establit que la divergéncia entre lei doas brancas si debanèt fa 66 milions d’annadas.

Aquò es un promier pas cap a la classificacion de toei leis autreis “ongulats sud-americans indigènas escandits” (SANUs en inglés)

Julien Frison*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.