Home ASTROFISICA SON TROBADAS DESPARIÈRAS REGIONS A L’ATMOSFÈRA DE VENUS
SON TROBADAS DESPARIÈRAS REGIONS A L’ATMOSFÈRA DE VENUS

SON TROBADAS DESPARIÈRAS REGIONS A L’ATMOSFÈRA DE VENUS

0

Una nòva analisi de donadas arribadas de la sonda Messenger sus l’atmosfèra de la planeta Venus confirmèt que i a fòrça mai nitrogèn dins l’airal situat a mai de 50 Km de la superfícia de la planeta. La resulta demostrèt tanben diferentas regions dins l‘atmosfèra de Venus. L’analisi foguèt facha aprés pus de 50 ans de recèrca scientifica sus l’atmosfèra de la planeta Venus.  Totun, e maugrat l’enviament de 13 sondas espacialas a l’atmosfèra d’aquela planeta, encara se coneissiá pas plan la composicion de l’atmosfèra de Venus.

Per assajar de finir amb aquela desconeissença – sustot en çò que tòca al nitrogèn – una còla scientifica de l’Universitat Johns Hopkins analizèt prigondament las darrièras donadas enviadas per la sonda espaciala Messenger sus Venus en 2007 en tot viatjar vèrs Mercuri. Los cercaires devesiguèron l’atmosfèra de Venus – qu’a mai de 100 Km – en diferentas regions per poder estudiar la concentracion de nitrogèn que i aviá dins Venus. E foguèt trapat que la preséncia de nitrogèn dins l’atmosfèra de Venus es fins a 1,5% màger apuèi los 50 Km de nautor.

“Foguèrem astrucs, çò diguèt Patrick Peplowski, director de l’estudi. Sabiam pas ont i aviá mai nitrogèn e fòrça cercaires demorèron estonats apuèi o conéisser ara plan. Es fòrça important per la sciéncia e cal o estudiar amb mai prigondor”. La resulta arribèt quand es mai important que jamai conéisser plan las donadas sus la composicion atmosferica de las planetas e encara mai se pòdon aprés èsser restacadas amb de planetas de defòra del sistèma solar”.

Segon la còla que confirmèt preséncia de nitrogèn dins las diferentas regions atmosfericas de Venus, aquò es sonque lo començament d’una coneissença prigonda sus l’atmosfèra de Venus, lo vesin de la planeta blava. E ara se poiràn restacar aquelas donadas amb l’atmosfèra de las exoplanetas situadas a milièrs d’annadas lutz de la Tèrra. L’estudi foguèt publicat al numeric Nature Astronomy.

La Redaccion

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.