Los abitants de las illas del Pacific de Melanesia, an tanben una part del sieu codi genètic denisovan segon informa un nou estudi de la revista Science. Mas tanben an ADN neandertal. Aital, los melanesians aurián codi genetic de las tres darrièras espècias omininas qu’an demorat sus la Tèrra: neandertals, denisovans e umans actuals.
Pendent fòrça temps s’aviá negat qu’aguèssem podut far cap tipe de crotzament amb d’autras espècias, coma neandertals e, après, denisovans. Benlèu las rasons èran l’imatge etnocentrista qu’avèm de nosautres meteisses aital coma lo concèpte de superioritat coma espècia qu’avèm los sapiens sapiens.
L’estudi genetic de la populacion umana, doncas, permet de veire se i a agut mescla o crotzament d’espècias. E aqueste nòu estudi confirma que los ancians umans faguèron de crotzaments amb neandertals e denisovans. E se abans ja s’aviá podut demostrar que sapiens sapiens e neandertals s’avián crotzat, ara la populacion melanesiana confirma que tanben i aguèt crotzament genetic amb denisovans.
L’estudi l’a fach Benjamin Vernot, de la Universitat de Washington, a Seattle, amb divèrses collègas de Papua Nòva Guinèa, Alemanha, Itàlia e Estats Units. S’an analizat genomas de 1623 personas de tota la planeta e demest elas 35 individús d’11 illas de las Illas Bismarck de Melanesia.
Los melanesians an codi genètic pròpi
L’estudi a confirmat que totas las populacions non africanas an demest 1,5 e 4% de codi genetic neandertal mas que los melanesians an estat la soleta populacion terrestra qu’a un eiretatge genetic pro importanta dels denisovans; aqueste es demest 1,9% e 3,4% del sieu còdi genetic.
“Pensi que neandertals e denisovans aimavan de viatjar. Estudis coma aquestes pòdon ajudar a dire quinas son lors originas – çò confirmèt Vernot-. Los denisovans son la soleta espècia d’umans arcaics que coneissèm mai geneticament e mens en fossils”.
La còla de scientifics qu’a fach aqueste estudi tanben an volgut far una mapa genetica de neandertals e denisovans e an pogut confirmar que’l crotzament amb neandertals foguèt possible tres còps pendent la preïstòria mai modèrna. Totun, denisovans e sapiens sapiens solament se crotzèron un còp, segon aqueste estudi.
En mai d’aquò, l’estudi a assegurat que divèrsas regions de la planeta an un còdi genetic fòrça mai larg que d’autres. “Es una nova vision de l’expansion umana per Eurasia e quinas condicions trobèron denisovans e neandertals après daissar Euròpa e partir al Pacific, çò diguèt Vernot”.
Christian Andreu
