Los ctenofòrs son d’animals marins plan estranhs de colors claras e textura gelatinosa que semblan, mai que mai, de medusas, mas qu’apartenon pas a la sieuna familha. Lor còrs es transparent e tendre, e sovent son menats pel corrent marin.
Uèi sonque i a aperaquí 100 espècias de ctenofòrs a la planeta, mas qualcunas d’aquesta espècias son plan espandidas. Qualcunas s’amassan per milièrs prèp de la superfícia de la mar, al costat del plancton. Pasmens, a 450 mètres de prigondor encara n’i a mai e forman de colonias gigantassas. D’efièch, son considerats pels cercaires coma qualcunas de la espècias que podèm trapar mai sovent a la mar.
Las mesuras dels ctenofòrs se situan entre 5 mm e 9 cm segon l’espècia. Lor forma pòt èsser semblava a la d’un disc, una esfèra o encara una longa saussissa. Los ctenofòrs an 8 rengadas de cillas q’ajudan plan l’animal a se desplaçar per la mar. Lor movement es ritmic mas lent. D’abituda montan fins a la superfícia de la mar pendent la nuèch per se noirir e tornar al fonz de la mar pendent lo jorn. Resistisson pas gaire los corrents dels oceans.
De tentacles adesius
Qualcunas espècias de ctenofòrs an un parelh de tentaculs per capturar de predas coma de pichonèlas cambaròtas, de crancs joves, d’estelas de mar o de vermes marins. Aprés capturar la preda amb los tentacles, l’animal utiliza los meteisses per los menar a la boca.
D’un autre biais, los ctenofòrs produïson de lutz pendent la nuèch. E aquesta es de desparièras colors. Lor origina son d’organismes que i a dins l’interior de l’animal e que crean de lutz. L’animal es plan transparent e doncas son aisidament vists de luenh pr’amor de lor lutz. Los expèrts creson qu’aquò fan per atreire de predas. Mas aquesta bioluminescéncia pòt tanben atreire de predators.
La Redaccion
Fotografia principala: Nicola
