Home ISTÒRIA LO DESASTRE DE MOHACS
LO DESASTRE DE MOHACS
0

LO DESASTRE DE MOHACS

0

L’epòca de Vladislaus II en Ongria es pas remembrada coma una de las epòcas mai celèbras de l’istòria d’aquel reialme. En tot èsser tanben rei de Boèmia, lo trabalh foguèt gigant e defendre al còp l’estabilitat intèrna e extèrna d’ambedós estats centreuropèus foguèt fòrça complèx. Lo vertadièr poder èra en mans de l’oligarquia, dirigida per Janos Zapolya, un nòble d’origina eslovena.

Malgrat son caractèr eslau, Eslavonia aperteniá a Croàcia, dinasticament amassa amb Ongria dempuèi lo sègle XIIen jos la Corona de Sant Esteban. Eretièr dels ongreses Istvan, Janos foguèt l’òme mai poderós del reialme e aguèt encara mai de ressorças que los pròpris Jagellon. La sieuna influéncia foguèt tan granda qu’en 1505 capitèt d’obligar la noblesa ongresa de balhar un candidat al tròn d’origina locala se los Jagellons ongreses s’escantilhavan per via pairala. El lo melhor candidat èra lo quite oligarca Janos.

Mas en 1506 nasquèt Loís, eretièr de Vladislaus, un afar que fasiá pus malaisidas las tòcas politicas de Janos. Lo sieus plans avián encara lo supòrt – pas public totun – del pròpri fraire de Vladislaus, lo rei polonés Kazimir.

Malgrat que poguèt pas se far mai fòrt en l’interior, Vladislaus poguèt, totun, se far pus fòrt per sa amistat amb los Habsburg. En 1515 lo rei d’Ongria e Boèmia signèt un acòrdi amb los Habsburg; l’acòrdi de Viena. L’origina d’aquel èran los acòrdis de patz de Pressburg de 1491. Segon aquel acòrdi lo prince Loís e sa sòrre Anna maridèron los dos filhs de Maria e Felip lo Bèl e Joana de Castelha e Ferran d’Aragon.

Loís II.

A mai, e segon aquel acòrdi, los austriacs aurián lo tròn ongrés e tanben lo de Boèmia se i aviá una extincion per via pariala dels Jagellon. Aquò èra contrari amb lo desir de la noblesa ongresa  votat fasiá una decada. Mas aquò se poguèt pas resòlvre e pauc après de la signatura de l’acòrdi Vladislaus II moriguèt. Son eretièr èra lo jove Loís, segond rei amb aquel nom en Ongria.

Una epòca pas fòrta

La situacion economica d’Ongria èra a l’epòca flaca. Lo vertadièr poder èra en las mans de l’oligarquia locala e los paisans avián pas gaire leiautat vèrs lors senhors pr’amor que la desfacha de la revòlta de Gyorgyi Dozsa los laissèt gaireben sens cap drech. Lo prètz dels metals e l’argent local tombèt plan e lo rei aviá pas pro resòrças per poder crear una armada regular e fòrta.

La defensa de la frontièra meridionala èra plan febla e los otomans volguèron aver profièch de la situacion en 1421 quora conquistèron, fin finala, Beograd e Sabac. Aquelas doas fortalesas èran la pòrta al grand replanat de Panònia, dins lo quite còr d’Ongria. La situacion èra alarmanta e fòrça cronicaires de l’epòca balhavan pas cap d’espèr als ongreses en lor lucha contra los turques.

Maria d’Habsburg.

Ça que là, ne los Habsburg, en lucha alavetz contra França, podián ajudar los Jagellon. Avián atanben un nòu enemic; lo protestantisme luteran alemand. Los otomans, en luòc de contunhar la lucha en sa conquista d’Ongria decidiguèron centrar la lucha contra los cavalièrs espitalièrs de Rodas, que luchavan a l’epòca contra los piratas al servici del soltan Suleiman. Apuìe mièi an de sètge l’illa tombèt en mans otomanas e los cavalièrs subrevivents crestians de l’illa cerquèron refugi mai tard en Malta.

En 1526 Suleiman comencèt una campanha contra Ongria pendent lo mes d’agost qu’encara voliá se recuperar de la pèrta de Beograd. Çò de mai escandalós dins los crestians èra que lo soltan aviá lo supòrt de Francesc I , rei de França, que voliá aital dubrir un nòu front oriental contra los Habsburg.

Aprèp conquistar la darrièra fortalesa de Petrovaradin, Suleiman dintrèt amb una armada – qu’aviá entre 50.000 e 100.000 soldats – entrò la vila de Mohacs, situada al sud d’Ongria. L’armada èra facha de mercenaris d’origina bosniana, serba o croata e d’autres encara èran soldats d’elèit del soltan, los genissèrs.

La batalha de Mohacs.

Suleiman situèt fins a 300 canons al camp de batalha e los ongreses solament i podèron situar une pichona fraccion d’aquela chifra. Lo meteis rei Loís dirigissiá una armada amb benlèu la meitat de soldats que l’armada otomana. La situacion venguèt desesperada pr’amor que avián d’arribar mai òmes encara mas arribavan pas e ja èra gaireben decidit de se retirar mai al nòrd e esperar ailà los otomans. Fin finala, foguèt decidit d’i demorar. Janos Zapolya aviá una armada de mai de 15.000 òmes mas esperava sens jónher son rei Loís dins çò que podiá èsser considerat coma una traïson.

La primièra ataca de la cabalariá ongresa semblèt capitar amb l’arquevesque Pal Tomori, que metèt en dangièr real la vida del quite Suleiman. Mas lèu se vegèt qu’èran tròp luenh de la rèsta de l’armada, que podiá pas se mòure tant, aviá mens d’armas e mai d’òmes sens d’experiéncia. Los otomans envièron la reserva al camp de batalha e la sieuna superioritat amb las armas de fuòc provoquèt un vertadièr chaple dels ongreses.

Soliman lo Magnific.

Lo soltan s’estonèt après descobrir qu’aquela èra l’armada principal dels ongreses e pas una vanguarda coma pensava.  Pr’aquò volguèt pas los perseguir e demorèt plusors jorns en tot esperar l’arribada d’una armada mai granda qu’arribèt jamai. Ongria e Boèmia demorèron sens cap de monarca pr’amor que Loís èra tombat en la batalha.

Amb solament 20 ans, moriguèt sens filhs e la condicion de balhar la corona d’Ongria e Boèmia als Habsurg venguèt reala. Mas l’oligarquia magiar jos la direccion de Joan Zapolya volguèt pas acceptar l’acòrdi de Viena. Pauc après la desfacha de Mohacs los otomans dintrèron en Buda, lo capluòc d’Ongria que foguèt evacuat, mas se retirèron divèrses jorns après lo sacatge. La crisi dinastica fasiá preveire una guèrra dubèrta entre los Habsburg e los Zapolyan. E del temps qu’aquò arribava los otomans sorriguèron.

Michal Čukan

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.