Los avets son d’arbres del genre Abies e apertenon a la familha de las pinofitas, e mai dins dels conifèrs, e i a 55 tipes d’avets coneguts, e 22 espècias segondàrias de las anterioras.
Creisson generalament en de bòsques de conifèrs en Euròpa, America del Nòrd e Asia e la siá nautor pòt variar entre 10 e 80 mètres. Los avets se distinguisson d’autres membres de la familha dels pins, per las siás fuèlhas en forma d’agulha e per los sieus fruchs, que son de cons d’entre 5 e 25 centimètres de long. Aquestes, a diferéncia de las pinhas dels pins, se descompausan e daissan anar los sieus pinhons, en luòc de madurar e caser amb la pinha entièra, coma se debana en çò dels pins.
De caracteristicas singularas
Los avets son familha dels cèdres e per identificar los desparièrs tipes d’avet cal espepissar la mesura e disposicion de las siás fuèlhas. L’avet a una rusca de color grisa clara amb de fendasclas mai escuras e brica prigondor, las siás fuèlhas son de color verda escura, amb de bandas blancas en ambedoas caras. Las siás pinhas son grandas e platas e se situan en la part superiora de l’arbre.
La granda majoritat dels avets comença a far las siás granas dempuèi los 30 ans d’edat, mas i a qualqu’unes tipes, coma l’avet negre, que comença als 10 ans o encara l’avet blanc, que comença a las produire als 4 ans d’edat.
Los avets produsisson de cons semiresinoses qu’escampilhan las siás granas al long de divèrses ans. Las primièras pinhas del primièr an seràn un 50% de las granas totalas que produsirà l’arbre e la rèsta las daissarà anar al long dels quatre ans seguents.
L’abitat natural dels avets es situat al sud e la zòna centrala d’Euròpa , en America del Nòrd o la majoritat de l’Asia orientala e centrala, en de bòsques de conifèrs. Ne podèm tanben trobar qualqu’unas de las siás espècias al Rif marroquin.
L’avet a de besonh cèrtas condicions de temperatura que sián pas fòrça extrèmas, amb d’estius umits de mejana e d’ivèrns fregs. Pendent la prima, an de besonh fòrça pluèjas, e de brumas pendent la davalada, per ansin poder gausir d’una cèrta umiditat al long de tota l’annada. Creisson plan sus de terrens amb de sòls calcaris coma los peridotides.
Un article d’Andrés López*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
Aqueste article es tanben publicat dins Naturaleza Salvaje, un numeric de geografia e l’environament, que Sapiéncia n’a un acòrdi de cooperacion
