Home ISTÒRIA LA VENJANÇA OCCITANA
LA VENJANÇA OCCITANA
0

LA VENJANÇA OCCITANA

0

Maugrat la crosada de 1208 divèrses nòbles occitans aguèron lo coratge de s’oposar amb valentiá e de còps amb crudeltat – parièr als crosats en aquò – a l’ocupacion de las tèrras e castèls occitans per una armada d’estrangièrs e nòbles que sabián pas res de la cultura occitana ne la religion catara del lòc. Un d’eles foguèt Raimon Rogièr de Fois que solament dos ans après decidiguèt menar una armada de soldats e paisans en una contraataca generala. Aqueste movEment foguèt lo primièr pas de la batalha ont los crosats perdèron totes los òmes qu’avián. Jamai cap armada occitana aviá pogut aucir tants crosats en un sol jorn. Lo lòc se sonava Montjuèi.

5572_13_4b735950b231c
Raimon Rogièr de Fois (1152-1223) èra estat en la tresena crosada a Tèrra Santa. Ailà participèt amb lo rei de França Felip August e lo rei d’Anglatèrra Ricard Còr de Leon.

Après la primièra ocupacion de las primièras tèrras e vilas occitanas per l’armada dels crosats, casèron las vilas de Besièrs e Carcassona. La situacion s’arrestèt temporalament en 1211 en lo sètge de La Vaur. Aquesta vila decidiguèt lutar amb una resisténcia pauc comuna e l’armada de Simon de Montfòrt aguèt d’iniciar un sètge que trobèt fòrça dificultats per far capitular la vila occitana. En tot saber qu’una autra armada de crosats se trobava en Carcassona, Simon de Montfòrt demandèt ajuda militara. Mas los crosats –alemands en la sieuna majoritat mas tanben amb frisons entre los lors soldats – poguèron pas arribar a La Vaur. Un nòble occitan, Raimond Rogièr de Fois, aviá causit ajudar lo pòble e los catars e, après amassar una armada tant granda coma la dels crosats, volguèt balhar un còp militar. Lo lòc causit per o far s’apelava Montjuèi.

Una dinastia poderosa

La dinastia dels Fois ja èra poderosa en aquela epòca. Un bèl exemple es la preséncia del comte de Fois Raimon Rogièr de Fois (1152-1223) en la tresena crosada a Tèrra Santa. Ailà lo comte de Fois participèt amb lo rei de França Felip August e lo rei d’Anglatèrra Ricard Còr de Leon en lo sètge de Sant Joan d’Acre. Après tornar a Euròpa en 1196 solament aviá una causa a far: s’espandir per las tèrras vesinas. E aital o faguèt.

mini-map-Montgey
Lo lòc causit per ofrir batalha als crosats foguèt en un bòsc que i aviá prèp de Montjuèi (Uèi Auvezinas)

De primièr decidiguèt d’ocupar Andorra. Mas lo comte d’Urgelh e l’avesque d’aquesta vila li faràn la guerra e poiràn fin finala, lo far presonièr. Totun, rasons politicas aconselhavan lo rei catalan Pèire I de lo laissar un autre còp en libertat. E recebèt los castèls d’Uson e Querigut après se declarar vasal del rei. Après aquò s’aliguèt amb Raimon Rogièr Trencavel, vescomte de Carcassona contra Tolosa e après una guèrra de dos ans en 1202 guanhèt encara mai castèls.

Ramon Rogièr de Fois èra doncas un nòble poderós. Dels mai poderoses d’aquelas tèrras occitanas. E son estacament a la causa catara foguèt cap problèma per el. La sieuna molher Felipa de Moncada e la sieuna sòrre Esclarmonda de Fois èran dos perfeitas cataras amb qui anèt a Fanjaus – lòc ont aquesta darrièra aguèt lo sieu consolament en 1205 – e Pàmias, darrièr lòc ont i aguèt la darrièra granda discussion pacifica entre catolics – i èra arribat Sant Domenge – e catars –. La pròpria Esclarmonda de Fois aguèt la paraula pendent las discussions publicas -.

Mas après la conquista de Besièrs e Carcassona en 1209, los crosats sabián pas se caliá anar mai luenh encara. Lo comtat de Fois- mai grand a l’epòca que l’Arieja d’uèi lo jorn – èra fòrça prèp de las tèrras catalanas e Simon de Montfòrt voliá pas encara provocar Pèire I, rei catalan, pas encara. Totun, l’avesque de Pàmias demandèt als crosats d’ocupar tanben las tèrras de Raimon Rogièr de Fois e foguèt aquesta darrièra situacion la que provoquèt la sieuna ira finala.

Après far una crida als paisans del territòri cerquèt, de primièr, d’aver una armada tan granda coma la dels crosats. L’entraïnament e l’experiéncia d’aquestes èra, totun, baissa. Mas avián, una causa que los crosats pagats amb argent avián pas, avián una motivacion fòrça clara. La crida èra facha per destruir los qu’avián destruit vilas e castèls e aucit milièrs d’occitans dempuèi l’inici de la crosada. La volontat d’atacar doncas èra nauta, mai que nauta.

f378990832bc83daf8edffb334fa887d
Après esperar lo pas de l’armada crosada que veniá de Carcassona, Ramon de Fois balhèt l’orde d’ataca als sieus òmes.

Lo lòc causit per ofrir batalha als crosats foguèt en un bòsc que i aviá prèp de Montjuèi (Uèi Auvezinas). Raimon Rogièr de Fois sabiá perfièchament que podiá pas balhar una batalha dubèrta als crosats. Aquò seriá fòl. Mas una emboscada, benlèu seriá una capitada. Çò qu’esperavan pas los occitans èra que foguèsse la mai granda batalha occitana amb victòria finala pels occitans. Après esperar lo pas de l’armada crosada que veniá de Carcassona, Ramon de Fois balhèt l’orde d’ataca als sieus òmes. E la venjança occitana se desvelhèt.

Dison las cronicas contemporanèas, que totes, absoludament totes los crosats que i aviá en aquel lòc foguèron aucits, ferits o fachs presonièrs. Mai qu’una batalha foguèt una massacre, un chaple. Raimon Rogièr de Fois ordenèt una repression encara mai fòrta. Se los crosats èran crusèles caliá mostrar al mond la fòrça dels occitans. Caliá que los crosats en tot o saber après aguèsson paur dels occitans e subretot del senhor de Fois. Aital ordenèt de copar las aurelhas e lo nas de totes los presonièrs. Simon de Montfòrt perdèt mai de 1000 crosats en un solet jorn.

60530248-los-agricultores-y-campesinos-que-luchan-aparentemente-sin-gran-determinaci-n-contra-la-liga-de-suab
Raimon Rogièr de Fois decidiguèt menar una armada de soldats e paisans en una contraataca generala. E capitèt en 1211.

Las accions de Rogièr de Fois après la batalha de Montjuèi contra los crosats contunhèron pendent tota la sieuna vida. La reaccion de Simon de Montfòrt foguèt d’enviar una armada qu’ocupèt lo país de Fois e començèt quatre còps lo sètge del castèl de Fois. Foguèt pas fins 1214, que Fois tombèt. Mas Rogièr Ramon de Fois fugiguèt e balhèt supòrt al soslevament occitan de 1217. En aquesta ocasion foguèt vist amassa amb Raimond II de Tolosa en tot ensajar de liberar la vila del sètge crosat. Foguèt lo 25 de junh de 1218 que poguèt conéisser sus la mòrt de Simon de Monfòrt en aqueste sètge.

Un an après aviá recuperat totas la sieunas tèrras e solament caliá conquistar tornarmai Mirepois, mas foguèt ailà, en 1223 ont trobèt la mòrt en tot cercar de conquistar la vila. L’Arieja es pas tota Occitània mas los ariejans poguèron pendent un temps balhar onor e fama a totes los occitans que lutavan contra la crosada, l’intoleráncia e la violéncia gratuïta. E o faguèron pr’amor que lo sieu senhor, Raimon Rogièr de Fois o aviá demandat. Pas res mai. E pas res mens.

Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.