Home GEOGRAFIA LA TÈRRA DEL FUÒC
LA TÈRRA DEL FUÒC
0

LA TÈRRA DEL FUÒC

0

Ja avèm parlat del nòrd pus extrèm (Lo nòrd pus isolat). Per contra, se òm considera pas l’Antartida – ont la populacion umana es tras que reducha e totjorn temporala – la region umana pus meridionala del continent american es la província argentina de Tèrra del Fuòc. E malgrat lo clima fred, la biodiversitat es, encara uèi, estonanta.

Ushuaia es la màger vila del luòc.

Aital, la província de Tèrra del Fuòc es formada per la part orientala de l’illa Granda de Tèrra del Fuòc, l’illa dels Estats e d’autras illas pus pichonas. Mas Argentina revendica una màger part encara, en lucha diplomàtica internacionala amb Reialme Unit e Chile. La superfícia totala es uèi d’aperaquí 25.000 Km2. Se òm compta tanben lo territòri reclamat serián mai d’un milion de quilomètres cairats car i dintrariá un grand territòri marin de l’Atlantic Sud e tanben una part d’Antartida.

Pasmens, uèi, aquela província argentina, ont i visquèron fa sègles los indigènas Ona, a coma limita nòrd l’estrech de Magallanes, un luòc tras qu’estrategic per la navegacion mondiala e que restaca Asia e Oceania amb Euròpa e Africa. Mas la demanda argentina a nivèl internacional exigís tanben las illas Malvinas, las illas Geòrgia del Sud e las illas Sandwich del Sud. L’ONU obliguèt los tres païses a signar un tractat qu’enebís de biais permanent quinsevolha reclamacion territoriala.

La Tèrra del Fuòc es dins la region de Patagonia, creada pel govèrn argentin sonque en 1996. Lo territòri a coma capitala la pichonèla Ushuaia (aperaquí 50.000 abitants). Al torn d’aquela i a un sens fin de montanhas amb una populacion vegetala estonanta. De grands flumes, rius e lacs, a mai, finisson un quadre environamental tras que ric, amb una gigantassa diversitat vegetala e de fauna (de mamifèrs e d’aucèls, mai que mai), çò qu’entraïna un naut torisme a l’illa, sustot d’aqueles qu’aiman plan la natura e la planeta.

Lo flume màger de Tèrra del Fuòc es, pasmens gaire long (aperaquí 240 Km) e desboca a la vila de Río Grande e a lo meteis nom. Mal al nòrd d’aquel i a sonque de flumes pichons coma Cullen o encara Sant Pau. Totes los autres arriban pas a la categoria de flume e serián de pichons rius.

De milièrs de pingoïns i demòran.

Se debana sovent qu’entre montanhas i a de vals e de lacs glaciars. Lo lac Fagnano, lo Roca e l’Acigamí ne son los pus coneguts e importants. Al torn dels lacs la sèlva vegetala d’arbres a pas fin e en naut de las montanhas i a gaireben tot l’an de nèu, çò que fa d’aquel territòri un dels pus polits de tota America.

La còsta de Tèrra del Fuòc es brica nauta, mailèu bassa, e sonque un pauc pus nauta al sud. Los Andes crosan l’illa pel sud mas la nautor de las sieunas montanhas non a arren a veire amb las nautors peroanas o chilenas. La pus nauta montanha de Tèrra del Fuòc es lo Vinciguerra , amb sonque 1.499 mètres de  autor. En Antartida pasmens, -de remembrar que pels argentins forma part tanben d’aquela província – i a de montanhas pus nautas, coma Chiriguaro (3.660 m).

Un environament fred

Malgrat que lo clima de Tèrra del Fuòc es plan freg, i a diferéncias climaticas entre las regions segon la nautor, la continentalitat o encara la latitut. Al replanat del Pòl Sud, situat al sud de l’illa, òm sonque i pòt trapar un desèrt de glaç. Mai al nòrd, pasmens, lo clima es pas tan fred. De soslinhar que lo replanat del Pòl Sud de Tèrra del Fuòc es lo solet luòc de la planeta ont tota l’aiga es en estat sòlid pr’amor que l’umitat atmosferica es la pus bassa de la planeta blava. Lo vent i arriba sovent del sud -Antartida-.

Un fenomèn estonant que se debana en Tèrra del Fuòc es lo de la lutz solara. Per ansin, al mes de julhèt los abitants de l’illa sonque pòdon gausir de set oras de lutz mas al mes de genièr n’an pus de 17. Al Pòl Sud (Antartida), totun, sonque i a 6 meses de nuèch e aprés 6 meses de jorn e òm trapa tanplan l’Auròra Australa cossí se debana a l’emisfèri nòrd (Auròra Boreala).

Malgrat lo freg, l’interior de Tèrra del Fuòc es ont demòra lo 26% de la populacion mondiala de pingoïns de pluma jauna, a mai del tanben conegut pingoïn de Magallanes. Prèp d’aqueles i a de colonias gigantassas de petrèls gigants e de corbs marins de cuòl negre. E tanben un sens fin d’espècias d’ausèls autòctons qu’an sonque lo nòm balhat pels abitants locals: de carranchos australs e de remolineras d’Antartida, a mai de Cauquens de còsta.

Lo condòr dels Andes es l’aucèl màger del territòri.

L’illa a fins a 10 pargues de fauna e flora protegits per la lei argentina, dont los pus famoses son lo pargue nacional de Tèrra del Fuòc, la Resèrva Illa dels Estats o encara la Resèrva Lac del Diable. Benlèu pr’açò i pòdon viure sens s’inquietar gaire, de lops marins e d’elefants marins, de dalfins e de balenas, e d’orcas, al costat de huillíns e chunchungos, doas espècias de loira locala uèi en dangièr d’extincion. Òm tanben pòt trapar se visita un d’aquels pargues naturals protegits de cèrvis, de conilhs e de ratas, espècias brica autoctònas.

Los animals autòctons son lo guanac e lo nhandó, lo renard ròi e lo tuc-tuc, a mai de divèrsas espècias de mirga. D’autras espècias, coma lo renard gris, la rata negra, l’armadillo o encara lo rèn foguèron introduchas ailà pels europèus als sègles XIXen e XXen.

La diversitat d’ausèls en Tèrra del Fuòc, es totun, estonanta. I a de pingoïns, e de corbs marins, de gavians, de petrèls e de colombs antartics, mas benlèu l’aucèl pus famós es lo condòr dels Andes, qu’a en Tèrra del Fuòc un dels sieus darrièrs refugis naturals, benlèu lo territòri amb de condòrs pus meridional de tota America.

Per ansin, lo condòr (Vultur gryphus) es un dels màgers ausèls de tota la planeta. Aperten a la familha dels Cathartidae e s’espandís al long de totes los Andes e mai enlà encara. Lo sieu nòm proven de la paraula quíchoa kuntur o encara kontor. Es un ausèl qu’a lo cap sens de plumas e de color ròia, una color, pasmens, que pòt venir diferenta segon l’estat emocional de l’animal.

Lo condòr dels Andes es un ausèl carronhaire. Lo mascle es màger que la femèla e sonque arriba a la maduresa sexuala quand a 6 ans d’edat. Bastís lo nis en de luòcs plan nauts, situats totjorn a mai de 1.000 mètres de nautor e que pòdon arribar aisidament als 5.000 m (pas en Tèrra del Fuòc). Totun, tanben es un ausèl en grèu declin pr’amor que sonque pond un uòu cada dos ans. Malgrat èsser un aucèl pòt viure fòrça annadas car es una espècia amb d’especimèns qu’arribèron plan als 75 ans.

Lo condòr dels Andes en Tèrra del Fuòc es uèi plan protegit per la lei argentina. N’es Patrimòni Natural dempuèi l’an 2002. Mas encara patís plan l’ataca umana pr’amor de la pèrda d’abitat contunha e lo poison d’animals mòrts daissats ailà per de caçaires  e d’elevaires locals. Un malastre que se pòt pas comprene uèi lo jorn car es una de las espècias pus caracteristicas del continent american.

Un article de Christian Andreu*

*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.

 

 

 

 

Christian Andreu Nasquèt a Barcelona en 1972, estudièt jornalisme a l’Universitat Autonòma de Barcelona e son especialitat es la politica internacionala. Parla uech lengas dont l'occitan. A publicat lo libre Art i Lletres a Horta-Guinardó e a collaborat totjorn amb de jornals catalans, bascos e occitans coma La Veu del carrer, El Punt, Egin, A vòste e Jornalet. Es maridat, a dos enfants, Jana e Roger, e demòra a Reus.