Los umans son d’animals, e i a d’altres, qu’an la capacitat de realizar de metamorfosis dins lo mond natural. Son pas pasmens capables de far atal a regard de las leis de la natura. Tot prestidigitator sap aquò. D’efièch, Harry Houdini el meteis dedicava sos jorns a demascar aqueles que disián çò de contrari.
Un prestidigitator sap que sos espleches de «magia» dependon absoludament sus las leis de la natura e son que compliments de prestidigitacion – d’engana. Sap que los espectators tanben o sabon – la meteissa «descredença suspenduda» ab laquala om s’engaudís d’una bona peça de teatre o d’un film excellent.
Un fachilièr, totun, fariá de semblables espleches, mas pretendriá que son sobrenaturals, o de resultats de son propri poder sobrenatural o l’obratge d’èstres sobrenaturals. Aquel èra lo subjecte de disputacion entre Houdini e l’esperitualisme al debut del sègle XXen: entre lo mèstre de decepcion onesta, Houdini, e-n-eles que se proclamavan d’agents del sobrenatural – campionats per l’escrivan Arthur Conan Doyle. Houdini insistiguèt qu’el èra capable de reproduire per mejan de la prestidigitacion totes los efiechs que los altres proclamavan sobrenaturals.
Alavetz, cal laissar lo subjecte de la prestidigitacion e reflechir un pauc sus las originas e l’importència sociala de la magia coma un fenomèn mai grand.
Un efièch social
Disèm «sociala» car la magia es d’efièch un fenomèn social e istoric. La ressorça la melhora fins al present es sens dobte Lo Ram d’aur de J.G. Frazer – per son analisi de la magia, sa diversitat e son evolucion. (Veire cap. 2 de La Pichona istòria de l’umanitat, Sapiencia). Ab sostítol «Estudi de la magia e de la religion», Lo Ram d’aur assaja seguir l’evolucion de la magia e de la religion dins la societat umana e sosmetre a la lutz las tradicions que l’exprimisson. L’òbra resta, maugrat un nombre d’anacronismes de detalh antropologic, un estudi fòrça valid d’aquesta evolucion.
Pinta un portrach de la credença balhada als practicionaires primitius dels espleches e dels compliments fachilièrs, que menava a son torn a l’arribada dels primièrs caps e reis. Es alavetz important per nosaltres de comprene lo fenomèn de la magia, sas originas, e sa foncion sociala.
La magia (dicha sobrenaturala) proclama la possibilitat de contrariar las leis de la natura. Frazer nos ditz qu’i a doas sortas de magia: magia «simpatica» e magia «contagiosa». La magia dicha simpatica es fondada sul principi qu’una causa produsís sa pariera.
Una accion qu’es alara pariera a una altra pòt, entrepresa ritualament, afectar l’altra, avent de resultats o benfasentas o malfasentas. Atal pòt (coma dins lo Vodó) l’efigia d’un individú devenir lo vaissel ab que lo practicionaire pòt afectar aquel individú coma el (lo fachilièr) vòl. La magia dicha contagiosa es fondada sul principi qu’un objecte – vestit o morceu d’un corps – aprèp contacte ab qualqu’un, reten lo caractèr d’aquel individú, siá vici o vertut, benvolent o malvolent.
De la magia emergís la religion, implicant una rivalitat entre lo magician – lo fachilièr – e l’intercessor (prestre). (çò de dinamic d’aquò es introduch dins La Pichona istòria – veire dessus). ( A seguir)
Anthony Walker*
*Dempuèi uèi trobarètz una pichona biografia dels redactors de Sapiéncia en la seccion Qui sèm.
