ERA TRANSFORMACION DE SENHAUS CEREBRAUS EN DISCORS

Era sciéncia non pòt arrestar-se. E cada còp mès pòt crear sistèmes qu’abans solament auríem creigut possibles damb era imaginacion. Ara an presentat com liéger era ment des persones damb ordenadors. Un hèt totauments susprenent e que pòt marcar un abans e un dempús ena relacion entre er èster uman e es maquines.

Eth descorbiment siguec presentat en ua amassada scientifica ena Universitat de Columbia. Ua còla de neuroengenhèrs a creat un sistèma que transforme eth pensament uman en un discors. En tot monitorizar era activitat cerebrau d’ua persona, era tecnologia pòt ja tornar a bastir un discors damb paraules.

Ei un hèt totauments extraordinari que permeterà damb era ajuda de sintetizadors de discorsi e intelligéncia artificiau començar ua naua edat tàs ordinadors e era capacitat de comunicar-se damb es persones dirèctaments a trauèrs deth sòn cervèth. De mès, serà, açò segur, ua grana ajuda entà totes aqueres persones que non poden parlar pr’amor d’ua malautia o pr’amor qu’an patit un accident.

“Nosati conectam damb es nòsti amics e familha a trauèrs dera votz. Pr’açò ei terrible quan non ac podem hèr, çò diguec Nima Mesgarani, der Institut de Comportament Cerebrau Mortimer B. Zuckerman, de Columbia. Ara auem eth poder entà hèr çò qu’enquia aué non podíem hèr, çò ei decodificar es pensaments des persones entà hèr-nos a compréner”.

Decades de recèrca

Aguest descorbiment scientific arribèc dempús de decades de recèrca. Quan es persones parlen i an plapes d’activitat en sòn cervèth. Es expèrts an ensajat des de hè decades de tornar a codificar aqueri pensaments en un discors e tornar a transforma’c en discors dirècte. Mès que non ac auien podut hèr enquiara.

Es prumères pròves sigueren hètes en tot ensajar d’analizar damb espectrogrames aqueres senhaus d’activitats cerebrau que se passen quan parlam o quan ac ensajam de hèr. Mès açò non balhèc nat resulta positiua. Siguec alavetz quan es scientifics decidigueren de contunhar era recèrca damb un vocoder, un algoritme creat per un ordenador que pòt sintetizar eth discors dempús d’enregistrar era votz de diuèrses persones.

“Auem utilizat era madeisha tecnologia d’Amazon Echo e Apple Siri entà trapar responses verbaus as nòstes questions, çò contunhèc Mesgarani. Entà interpretar era activitat cerebrau auem trabalhat amassa damb Ashesh Dinesh Mehta, un neocirurgian der Institut de Neurosciéncia de Northwell, que trabalhaue soent damb malauts d’epilèpsia. Atau es senhaus cerebraus d’aqueres persones sigueren enregistrades peth vocoder”.

Dempús era còla scientifica demanèc as persones d’escotar era sua activitat cerebrau pendent aqueth moment. Eth son que gessie deth vocoder de cada senhau siguec analizat. Atau, trapèren ua estructura que pòt tornar a èster repetida laguens d’ua intelligéncia artificiau.

Ara era còla que descorbic tot açò vò contunhar era experimentacion damb paraules e frases mès complèxes entà veir se tanben poden capitar. E, fin finau, que vòlen trabalhar damb implants que transformaràn dirèctaments es pensaments en paraules. Damb aquera tecnologia es persones que non poden parlar auràn era oportunitat d’hèc gràcies ad aquera naua tecnologia. Er estudi siguec publicat ena pagina web Scientific Reports.

Era Redaccion

Aguest article ei publicat gràcies a un acòrdi de cooperacion damb www.aranes.club, era pagina web entà apréner aranés de forma gratuita